Vista general de Sant Pere de Mussarra. Foto: Antonio Mora Vergés

Tornàvem a la Mussarra, al terme de Monistrol de Calders, de la comarca del Bages, que es reivindica des de sempre com Moianès, el Feliu Añaños Masllovet i l'Antonio Mora Vergés, i juntament amb nosaltres li feien una primera visita el Tomàs Irigaray Lopez i el Joan Lomas Gavilan.

La visitàvem l'any 2006, en aquella data era rigorosament certa la informació de l'enciclopèdia de Barcelona en relació a l'església romànica de Sant Pere, erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d'una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l'est.

Façana de Sant Pere de Mussarra. Foto: Antonio Mora Vergés

Veníem justament en aquesta ocasió a veure el resultat de les obres de restauració que s'han dut a terme tant a la casa, com a la que fou església parroquial d'aquell disseminat agrícola.

Altar de Sant Pere de Mussarra. Foto: Antonio Mora Vergés

Recollíem unes imatges en les que, ara sí, podem parlar d'edifici religiós: el campanar d'espadanya, el vitrall de Nostra Senyora de Montserrat al lloc on hi hagué la porta inicialment, i el frontal de l'altar en el que llueixen unes magnifiques pintures. Refer l'absis, incorporat a l'estructura de l'edifici contigu, demanava l'enderroc d'aquest.

La Mussarra té una llarga història i joiosament la recuperació d'aquesta esglesiola dedicada a Sant Pere suposa i representa una millorada continuïtat d'aquell periple del que trobem testimonis escrits l'any 1112. S'anomenava aleshores Almuçarra, nom de reminiscències clarament aràbigues: al-musara ho tradueixen alguns com arbreda. Trobem també al diccionari de la llengua catalana: Almussa: [indum] Esclavina que cobreix el pit i les espatlles i va botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics.

Agraíem la seva finesa a la propietat, i per intermediació de sant Pere, des de la seva refeta església, donàvem gràcies a Déu pel bon fi de l'obra.