Pere Fontanals: Desconec la importància sentimental que se li pot donar a la presidència del Consell d'alcaldes del Bages, però vista la revolta d'uns i la poca magnificència dels altres apostaria que té algun misteri més que no coneixem fora dels estrictament oficials que no van més enllà que el de la representació d'un òrgan de consulta, informació i debat que, quan fa alguna proposta, no és ni tan sols vinculant.

Malgrat haver assolit les alcaldies de Manresa, Sant Joan o Súria, entre les 15 que ostenta CiU a la comarca, fa tota la sensació que els nacionalistes no van quedar massa contents amb els resultats de les darreres eleccions municipals i aquest mal humor es projecta sobretot, però no només, en el Consell Comarcal. Ja la negociació prèvia a la constitució els va deixar clar que per a ells hauria estat gairebé millor una distribució de forces similar a la que teníem sempre: o sigui, els socialistes una mica per darrera d'ells i els republicans totalment despenjats.

Però la resistència que va mostrar ERC al Bages situant-se com a segona força política, un pèl per sobre del PSC, ha fet que les negociacions històriques en què el pastís es repartia entre dos amb trossos gairebé simètrics, ara es trobi amb més convidats a la taula i amb aliances que no sempre els beneficien. No només al Consell, sinó també en la majoria dels 35 municipis de la comarca, la relació entre CiU i PSC és francament dolenta. El PSC està emprenyat perquè CiU era qui empenyia des de l'oposició durant la seva època de vi i roses. CiU està emprenyada cada cop que reviu un tripartit –o formes similars en què no participa- quan creia que la fórmula "de progrés" havia passat a la història.

Al Consell Comarcal la rebequeria dels alcaldes i consellers de CiU sembla de pati de col·legi, és cert. Amenaçar amb el boicot a un òrgan gairebé inútil quant a practicitat, o amb la creació d'un òrgan paral·lel amb la mateixa estructura, o sigui doblement inútil, és de marranada de crio petit. De la mateixa manera però, al tripartit de govern no li hauria costat gens emular els emperadors quan es volen convertir en grans cedint el càrrec a algun alcalde nacionalista. Que no n'hi ha per tant! Que un Consell d'alcaldes s'assembla més a les tardes en el club de l'obra social d'una caixa que no a una assemblea de la CNT...