Rafaela González, presidenta de la Protectora d'animals i plantes de Manresa. Foto: Reyes Fortó

Rafaela González Racero, Presidenta de la Societat Protectora d'animals i plantes de Manresa "Aixopluc" neix un 17 de Gener de l'any 1960, justament el dia de Sant Anton, el patró dels animals, i va estudiar fins a COU. Després, molt jove, amb divuit anys es va casar i és mare de dues filles que estan a la trentena. Va treballar tota la seva vida a una coneguda impremta propietat del seu marit. Destaca ser una bona persona, com a principal virtut, i com a defecte es declara tossuda i exigent, amb ella mateixa i amb els demès, es reconeix valenta a la vida i per això no té fòbia a res ni a ningú. La valentia la va demostrar fa set anys quan va patir una malaltia greu i mai ha tingut por. Religiosament reconeix ser creient però no sap exactament en què o amb qui, políticament diu al final que és d'esquerres però abans explica que la política és com una bola que roda i no saps on agafar-te.

-  Quin any neix la protectora d'una manera oficial i per què?
-  La protectora neix l'any 1967, motivada per gent que s'estimava als animals i pels abandonaments que hi havia. Clar que quan es va començar, la protectora era més similar a un camp de concentració que altra cosa. Els gossos estaven lligats a les seves casetes, etc... però gràcies a aquelles persones es va començar i en el decurs dels anys hem anat millorant.

-  A part del voluntariat, que m'imagino és la base del funcionament, hi ha persones assalariades a la protectora?
-  Efectivament, hi ha tres persones assalariades.

-  Quina motivació pot tenir una persona per dedicar hores de la seva vida als animals abandonats?
-  La majoria són animals abandonats, cert, però també n'hi ha de famílies que per causes de malaltia o causes de força major es veuen obligats a deixar la seva mascota i aleshores la porten aquí. La motivació dels voluntaris no és altra que l'amor als animals. Jo mateixa estic aquí perquè me'ls estimo. Això és com els que se'n van a països subdesenvolupats on els nens es moren de gana i van a ajudar-los. L'altruisme i l'estimació és la base. Personalment no acabo d'entendre com hi ha fam pel món amb la quantitat d'aliments que es llencen. S'escapa de la meva manera d'entendre, però aquí, simplement, és per l'amor als animals que els voluntaris estan motivats.

-  La seva presidència i la nova Junta es va formar d'una manera traumàtica, què va passar exactament?
-  No diria exactament traumàtica. Potser pels mitjans de comunicació que a manca d'altres notícies per publicar s'inventen un gran foc d'una petita espurna. Hi havia una Junta normal, a la que jo pertanyia des de feia anys i, personalment, estava bastant decebuda amb les actituds que es portaven a terme i amb el funcionament intern. Hi van haver renovacions de càrrecs i es va proposar suplir als anteriors. Algunes actuacions durant la reunió van provocar que acordéssim renovar la Junta. Hi ha impugnacions encara no resoltes, la Junta sortint ens va proposar un acord que vam escoltar i el que vàrem sentir era indigne de proposar, per això tirarem endavant amb el que sigui. Juntes Generals o el que faci falta. Si convé podem tornar a fer eleccions generals, ja que no m'he d'amagar de res, no he faltat mai a la legalitat, ans el contrari.

-  A la Junta actual hi ha més senyores que senyors, és per algun motiu en concret?
-  No, en absolut, però a poc que esbrineu veureu que aquesta mena d'entitats i, fins i tot, en ajuts humanitaris es belluguen sempre més les dones i no sé perquè. Això ho hauríeu de respondre els homes. Exactament no sé si és un tema de paciència, de sensibilitat o del que sigui, però jo he estat en altres Juntes de protectores i també la majoria són dones i no volem ser ni aparentar un món feminista.

-  Els socis han de pagar una quota però n'hi ha prou per mantenir la protectora o tenen  subvencions d'alguna administració?
-  Aquest any, excepte una petita ajuda de la Diputació, hores d'ara no hem rebut res més de cap administració. Ens movem mitjançant els socis i donacions particulars...

-  L'Ajuntament no dóna res?
-  Amb l'Ajuntament tenim un acte de serveis, però a dia d'avui encara no hem cobrat res aquest any. La Generalitat ha cancel·lat totes les subvencions i encara esperem cobrar la de l'any passat que no sabem quan arribarà. Per això ens movem amb socis, voluntaris, padrins, empreses col·laboradores. Tots ells particularment, de l'administració, i a excepció de la Diputació que ens ha aportat una quantitat molt petita, de la resta res de res. Han tancat les sol·licituds de subvencions.

-  Animals i plantes. Em podria explicar això de les plantes?
-  Oficialment el nostre nom encara és "Liga para la protección de animales y plantas de Manresa", el que passa és que l'any passat, quan vam presentar els estatuts nous aprovats en una Junta extraordinària vam proposar el canvi de nom per "Protectora d'animals de Manresa", el problema és que com l'administració treballa amb tanta rapidesa, el proper Novembre farà un any que es va presentar la sol·licitud i encara no la tenim resolta. És llastimós que l'administració funcioni així. Si a nivell empresarial ens haguéssim de moure a aquesta velocitat per arreglar les coses, malament aniríem. Respecte a les plantes no en tenim més que els quatre arbres que hi ha plantats, el que passa és que ho tenim en el nom, en castellà perquè és de l'època del generalísimo, i quan fas una sol·licitud per la formació d'una societat t'has d'acollir a uns epígrafs predeterminats i en el nostre cas porta les plantes d'afegit. Nosaltres només cuidem animals. Ens hem arribat a trobar amb gent que ens han dit: "jo tinc un cactus, què us el puc portar?", òbviament no és el nostre tema.

-  En quines circumstàncies es sacrifica un animal?
-  Aquí no, mai. Bé, si algun animal està en una fase terminal degut a la seva edat o per alguna malaltia els anestesiem. No m'agrada parlar de "sacrificar", perquè és sinònim de "matar", i encara que potser sigui la paraula crua i real, m'agrada més parlar d'adormir.

-  Hi ha d'altres protectores que sí ho fan, oi?
-  Efectivament, però aquí mai, aquí simplement els ajudem a dormir quan arriba la seva hora, repeteixo per motius d'edat o de malaltia. Amb juntes anteriors, fins arribar nosaltres, no s'havia mai tractat malalties com la leishmaniosi , que és produeix per la picada d'un mosquit i produeix a l'animal una mena de síndrome d'immunodeficiència. Aquí tots els animals, excepte els cadells, els hem examinat per confirmar l'absència de la malaltia i diuen que l'any que ve sortirà una vacuna per prevenir-la. Si alguna vegada hem  detectat la presència de la picada, hem tractat a l'animal i s'han curat. Crec recordar que de vuit casos tractats, i solucionats, sis s'han adoptat en famílies. Nosaltres els expliquem l'analítica actual de l'animal i la seva obligació de fer uns controls anuals per tal de poder tenir una vida normal. Antiguament aquests animals eren sacrificats.

-  M'imagino que deuen haver-hi més entrades que sortides d'animals...
-  Doncs no. Fins ara estem molt contents. L'any passat vam rebaixar molt la cabuda d'animals. Certament que aquest any, per mantenir una situació coherent, estem al límit de capacitat. Podríem tenir tres o quatre gossos en cada gàbia però això no ho volem. Tot i això el mes de Juliol passat hem superat les sortides a les entrades. Des que vam obrir un compte a facebook molta gent coneix els animals que tenim i això dóna molta més sortida, a part de la web que ara ja quasi tenim acabada. Abans això era bastant tancat de cara al públic, també hem ampliat els horaris, obrim dissabtes i diumenges i festius. Aleshores resulta que molts caps de setmana venen famílies senceres a passejar per la protectora, els nens ho comenten al col·legi que s'han fet padrins d'un gatet o d'un gosset i això provoca més visites dels seus amics i les seves famílies. Antigament es portaven més animals a Alemanya que no pas aquí, avui dia superem el doble les adopcions a casa.

-  La gent de Manresa, en particular i la del país, en general, creu que està prou conscienciada del que significa tenir un animal de companyia?
-  Vist des del punt de vista social d'actualitat, on l'economia està força malmesa, molta gent a l'atur i casos similars, quan algú es troba en aquesta situació el primer que fa és treure's despeses de casa i una de les primeres és la mascota. La gent hauria d'entendre que un animal no és un element decoratiu que ara el poso i ara l'endreço, es un membre més de la família. Potser sí que la gent s'hauria de conscienciar una mica més del que significa tenir un animal a casa.

González, entrevistada per Joan Soler Golobart. Foto: Reyes Fortó

- Si alguna vegada ha vist un maltractament a un animal, vostè denúncia a l'autor?
- Jo he estat a punt d'arribar a les mans al veure el maltractament de un animal.

- Però si es denúncia, que li passa al denunciat?
- Doncs exactament no ho sé. A vegades vénen senyors a explicar-nos que coneixen algú que maltracta al seu gos i li demanem que ho denunciï , però temen del que els pot passar a ells, els denunciants, i els hi hem de dir que si no ho fa mai ningú, no podrem evitar que se segueixi fent.

- Havia conegut una noia, que col·laborava a la protectora quan tenia vint anys que deia que quan més coneixia a les persones més li agradaven els animals. No ho troba exagerat?
- Això és ben cert. Jo comparteixo totalment aquesta opinió. L'animal és sempre molt agraït, les persones no ho som tant. Sempre dic que és més fàcil tractar amb animals que no pas amb persones. Per què?, doncs les persones sempre tenen l'ànsia de ser més que tu i l'animal, lluny d'això, sempre t'està agraït del que li fas. Jo sóc una persona que m'agrada moure'm en l'àmbit personal, els amics, etc., però això d'aquí és totalment diferent. Estàs aquí tot el dia i tens la tranquil·litat que estàs a la cura del benestar dels animals. Tot això dóna assossec , és molt plaent acariciar un animal perquè són agraïts en cada moment. Les persones, repeteixo, no som així.

- S'han trobat mai, sobretot ara a l'estiu, haver de dir que no a gent que vol portar el seu animal?
- Home, ara a l'estiu ho hem hagut d'aturar una mica ja que hi ha moltes sol·licituds per aquesta fi . Ara mateix estem saturats però anem trampejant. Si algú vol un animal determinat i sabem d' algú que està en llista d'espera, fem de pont per solucionar-ho, ara venir aquí i dir que vols deixar el gos, primer has de fer una sol·licitud i esperar que t'avisem.

- L'abandonament és molt trist, però no és trist obligar a l'esterilització de l'animal?, i si vols fer-lo criar una vegada per satisfer el seu cicle biològic?
- Primer que tot això està obligat per una normativa de la Generalitat, però la pregunta és: què es fa després amb les cries?, regalar-les?, aleshores passa que al no valorar l'animal com a tal sinó com un regal, quan aquest es fa gran s'abandona. El noranta per cent dels animals regalats acaben abandonats. Aquí ve molta gent a buscar un gos i quan li dius que ha de sortir esterilitzat et diuen que no, que volen fer-lo criar i al demanar-li perquè diuen que no volen a un animal castrat, aleshores li demanem que faria amb les vuit o nou cries que pugui tenir, les regalarà totes o les ficarà en una capsa i les abandonarà? Sincerament jo crec que s'ha d'aturar tot l'abandonament i creure que fer criar un animal li dóna un valor afegit al seu cicle biològic és una equivocació. Mira en cases de pagès o en urbanitzacions, si un gos entra en zel salta tots els marges per trobar una gossa i deixar-la prenyada i això repercuteix en les discussions de veïns tot recriminant la culpa de l'embaràs a una gossa que no la volien fer criar. Jo visc en una urbanització i em consta que hi ha hagut problemes entre veïns per aquest tema. Tinc a casa nou gossos, vuit femelles i un mascle, i tots ells estan esterilitzats, entre altres coses perquè a una gossa esterilitzada al seu moment li pots evitar malalties, tumors mamaris i d'altres conseqüències.

- Hi ha gent que ensinistra als gossos per ser violents, ja sigui per vigilància o seguretat. Quina opinió li mereix?
- No conec gent d'aquesta però sé que n'hi ha. La meva opinió és nefasta. No tindrien que existir aquestes persones, perquè sempre dic que no hi ha animals o gossos dolents sinó amos dolents. Hi ha unes races determinades que se'ls hi ha penjat el cartell de races perilloses, però per a mi això no és cert. Són les persones que han conduit l'animal fins allà. Hi ha races predisposades a la caça però mai de persones si no és el mateix amo qui l'haa ensenyat a ser dolent.

- Així no creu que hi ha races més agressives que altres?
- No. Animals més forts que d'altres sí, perquè són més corpulents o tenen més força a la seva boca, però agressivitat no. Això és com les persones que pateixen determinades malalties mentals, no pel fet de patir-la significa que siguin més perillosos i als gossos iguals. Si n'hi ha de violents és perquè l'amo els ha induït a ser-ho.

- També es diu que un gos criat a casa, si s'abandona es pot tornar salvatge, amb l'agreujant que no tem a l'home ja que l'ha conegut, es cert?
- No,no és així exactament. Aquí ens han arribat a vegades animals que han estat maltractats i abandonats, però són animals temorosos, recelosos i amb la por potser et vulguin pinçar, però no són més perillosos. Si s'adona que té un tracte amigable i correcte i t'agafa confiança arriba a transformar-se aquí dintre. En tenim uns quants que els han maltractat i te n'adones de seguida. S'espanten a la més mínima i s'arraconen a la parets temorosos del càstig que estaven acostumats a rebre-

- A vostè l'ha mossegat mai cap gos? Hi ha gent que si de petits han passat per aquest fet, sempre guarden una fòbia especial als gossos...
- De molt petita un gos del carrer em va mossegar, però mai els hi he tingut fòbia. Ja de petita, a casa, teníem gossets. De totes maneres entenc que hi hagin persones que els hi hagi passat, o no estiguin acostumats a viure amb animals i els hi puguin tenir certa antipatia, però no és el meu cas, en canvi tinc unes cosines, molt estimades, que els hi tenen un respecte molt gran als animals però els seus fills no.

- Què faria falta a aquesta entitat per assolir totes les fites que s'hagi marcat?
- Podríem tenir una protectora que fos un parc d'atraccions, però econòmicament hi han moltes coses a fer. Col·laborem amb "Mosaic" amb "Ampans" i tota la gent que els hi va bé relacionar-se amb els animals. Òbviament ens falten més diners per continuar millorant. Aquest any, tot i la manca de recursos, hem millorat la qualitat del pinso , però, es clar, ens agradaria donar un pinso de encara més bona qualitat, però el problema és econòmic. Com ho podem millorar?, doncs fent visites, més socis, promocionant-nos en empreses perquè col·laborin..etc. De totes maneres estic contenta del canvi i de l'enfocament que portem en aquest primer any de gestió. La gent està molt contenta de la nostra actuació i cada vegada són més les persones que s'interessen per la protectora, ens hem obert a la ciutat, cosa que abans no passava, era un món tancat, jo en dic un búnquer. Hi han persones que conec personalment que eres una mica reticents a venir, deien que els hi faria pena, però quan han vingut han comentat el bé que ho tenim. Hi ha protectores que els tenen tot el dia lligats d'una cadena i no se'ls mira ningú. Aquí, cada dia, reben tots alguna paraula d' algú i això com es viu?, doncs la gent hauria de venir i veure-ho.

- Tema estatutari. Cada quan es renova la Junta?
- Vam acordar que els càrrec caducarien al cap de vuit anys, sense possibilitat de repetir. Això abans era indeterminat i ara, amb els nous estatuts que vam presentar, es contempla aquesta durada com a màxim.

- Bé, hem arribat al final. Si vol afegir alguna cosa que sigui important i no n' haguem parlat, aquí té la finestreta que ManresaInfo.cat li ofereix per explicar-la.
- Jo només vull demanar que la gent sigui conscient de la labor que fem, que les portes són obertes per a què la gent vingui i es conscienciï. Els que tinguin una mica d'estimació pels animals que vinguin i que vegin ells mateixos, en directe, els animals que tenim i que col·laborin en el que puguin.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA