Les tines Bleda. Foto: Antonio Mora Vergés

Les tines de pedra seca són un tresor únic, tant a Catalunya, com a la resta del món; feta aquesta afirmació però, cal deixar constància de l'oblit sistemàtic per part de les diferents administracions, tant en el període feixista, com en la posterior democraciola en que va evolucionar.

El Bages va ser una de les comarques vitícoles més importants, sinó la que més del nostre país. Això sens dubte va propiciar que alguns filòlegs i historiadors afirmessin que el nom de la comarca es una derivació de Bacus, deu del vi romà.

Al segle XVIII, es va permetre a Catalunya el comerç directe amb les colònies americanes. Això va fer augmentar exponencialment la demanda d'aiguardent, fet que va provocar l'abandonament d'altres conreus pel monocultiu de la vinya -el vi dolent era transformat en aiguardent mitjançant un procés de destil·lació-, i a l'ensems es va produir un gran creixement demogràfic.

En una estadística de 1780 apareixen oficines d'aiguardent a Mura (2), Cardona (2), Santpedor (7), Sallent (5), Castellbell (3), Navarcles (1) i Manresa (14) que fan un total de trenta-quatre oficines d'aiguardent.

Les tines Escudelleta. Foto: Antonio Mora Vergés

Un cens de 1819 deixa constància de l'important augment del nombre d'oficines en menys de quaranta anys: S'esmenten oficines a Manresa, Castellar, Castellfollit, Castellgalí, Castellnou, Sallent, Rajadell, Rocafort, Santa Cecília de Montserrat, Monistrol de Calders, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle i Santa Victòria de Bages, Navarcles, Santpedor, Callús, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Talamanca.

La fil·loxera, originària d'Amèrica del Nord arribava accidentalment el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent i en poc temps va matar les vinyes europees. En un primer moment el vi català va trobar un mercat ampli, que de sobte s'havia quedat sense producció; aquest fet va provocar que el preu del vi comencés a pujar i pujar; la gent va arrabassar terres amb altres conreus, va arrabassar marges i pendents dels vessants, i per arreu es van fer feixes i bancals i es va començar a plantar vinya. El paisatge de la comarca era una gran vinya amb feixes i bancals de parets de pedra seca; hom aixecava barraques de vinya per a tot arreu i en les terres de les Valls del Montcau, tines. El creixement va ser espectacular perquè els preus eren espectaculars.

L'any 1892 la fil·loxera, que ja havia començat tres anys abans a Navas, es va escampar per tota la comarca del Bages i fins al 1900 va fer-ho per tota Catalunya. El miratge s'acabava tràgicament!

La ruïna dels molts rabassaires els va transformar ens proletaris. La gent deixava el camp per anar-se'n als nuclis industrials del costat del Cardener i Llobregat a treballar a les fàbriques tèxtils.

Les tines del Ricard. Foto: Antonio Mora Vergés

Alguna dada esfereïdora: al terme d'Aguilar la població va disminuir un 19 % entre el 1860 i el 1900. En el mateix període de temps, Castellfollit va passar de tenir uns mil habitants a set-cents vuitanta; Fonollosa va disminuir un 30 % la seva població, Rajadell un 47 % i Sant Mateu de Bages un 60 %.

Tota aquesta informació ens permetia entendre millor la important concentració de tines del torrent del Flaquer: Tosques, Bleda, Escudelleta, Ricard,... Amb una capacitat estimada de fins a 2.000 litres en cada dipòsit, podem pensar que fàcilment es recollien aquí 50.000 litres.

Les tines Tosques. Foto: Antonio Mora Vergés

Avui el lloc està ple de pins que produeixen en el millor dels casos Thaumetopoea pityocampa, conegudes com processionària del pi. Si recuperéssim la producció i la destinéssim per exemple a bio-combustible, obtindríem una reducció de la factura del petroli no inferior als 50.000 €, i alhora, reduiríem l'atur i faríem retornar la vida per aquestes terres interiors.