Pere Fontanals: Cecilio Rodríguez és possiblement un dels alcaldes que ha sortit més reforçat després de les passades eleccions municipals. El PSC al Pont de Vilomara i Rocafort va estar a punt de treure nou regidors –sobre un total d'onze- augmentant la seva majoria absoluta fins a majoria "de rodillo". La formació més votada a les eleccions autonòmiques al Pont, o sigui CiU, treia un regidor, i els independents, dos més. El PP no entrava, com no ha entrat gairebé a enlloc del Bages, i PxC treia una quarantena de tristos vots.

A Rodríguez, igual que al Rodríguez de Solsona, li va arribar l'encàrrec de dirigir el municipi després de la mort del seu antecessor en exercici. Aquestes eleccions han estat, doncs, com a Solsona, una revàlida democràtica a un alcalde jove que, vistos els canvis comarcals, començarà a actuar com a veterà. Rodríguez ha aprovat amb nota. Rodríguez de Solsona també.

Però el fet destacat d'aquests comicis és que en contra del que podria suposar qualsevol lector diagonal de la informació política amb l'expressió "el Pont és el Pont" referint-se al perfil sociològic de l'habitant mitjà del municipi, cal veure que en les passades autonòmiques –mig any enrere només- CiU va ser la força més votada i, encara que l'alcalde ho reconegui amb la boca petita, aquest fet dóna més importància als resultats de les municipals.

Altres alcaldes del PSC no han pogut invertir la dinàmica i tot i que la derrota no ha estat tant cruenta com a les autonòmiques sí han vist els seus bastions municipals tombar-se cap a altres forces que han obtingut més vots o cap a pactes que han fet impossible la seva majoria molt simple. L'eix del Cardener, des de Sant Joan fins a Súria n'és un exemple, sense oblidar la capital.

Parlant-ne, Rodríguez, bon company de partit d'altres exalcaldes socialistes, em deia que el desgast no només l'ha patit el PSC, sinó que CiU també ha perdut alcaldies històriques, i que tot plegat s'havia d'atribuir més al desgast de govern que no pas a la caiguda d'una formació més que d'altres.

El que queda clar és que sense eximir les altres formacions de fer crítica, al PSC li convindria fer una anàlisi també comarcal sense amagar-se en la crisi, en el desgast, en la dinàmica nacional o en la dinàmica estatal. L'exemple d'un Pont votant CiU a les autonòmiques i PSC a les municipals hauria de situar les excuses al lloc on li corresponen: com un complement més a la feina municipal.