Carles Sixto al seu despatx del Bàsquet Manresa. Foto: Xavier Sucarrats

Els retards en el pagament de les nòmines és una constant a la majoria d'entitats. El Bàsquet Manresa encara el futur amb un cert optimisme davant un context general que obligarà tots els clubs a fer reajustaments. Ens ho explica el gerent del club bagenc, Carles Sixto, en aquesta entrevista de Xavier Sucarrats per a Manresainfo.cat.

(Xavier Sucarrats):Si hagués de definir la situació econòmica en poques paraules, com ho faria?
(Carles Sixto): Estem en una situació difícil però ja fa anys que és així. Competim amb disset grans clubs que ens obliguen a fer grans esforços però ho encarem amb un cert optimisme. La situació econòmica general posarà les coses al seu lloc i nosaltres estem acostumats a gestionar d'una forma molt austera.

(X.S.): Actualment, la situació és més delicada que fa un any o és millor?
(C.S.): Objectivament és més complicada. Segurament, aquesta temporada perdrem diners. Però hi ha un element nou. Quatre clubs de l'ACB han entrat en concurs de creditors i es rumoreja que dos més ho estant tramitant aquests dies. Per tan, la situació delicada que tenim nosaltres ho és encara més altres clubs. Això obligarà a resituar el mercat i ho podrem encarar amb optimisme.

(X.S): Quin dèficit es preveu per aquesta temporada?
(C.S): Afegiré un element a la resposta anterior. Si el mercat no es resitua tal com ho hauria de fer, nosaltres no podríem seguir. L'esforç que hem fet els darrers dos o tres anys per no tancar ha estat monstruós. Les ganes de seguir a l'ACB ens han ficat en una situació molt delicada. Si les coses es resituen tal com ho hauria de fer, nosaltres també buscarem un nou posicionament i el tema es podrà encarar amb més optimisme.

(X.S): Aquest resitaument de mercat s'ha de traduir en jugadors amb uns salaris més baixos?
(C.S): Sí. Ara s'ha constatat que la majoria de clubs gastaven el què generaven i molt més que obtenien d'administracions públiques, caixes d'estalvis i operacions immobiliàries. Això els permetia gastar molt més del què generaven i, de retruc, ens obligava a nosaltres a gastar una miqueta més. A aquests clubs, se'ls ha acabat aquesta font d'ingressos i s'han trobat en una situació dramàtica. A nosaltres aquesta partida ja ens significava poc i, per tant, hi teníem poc a perdre. Seguim tenint el mateix però no hem entrat en aquesta situació dramàtica.

(X.S): Quines són les principals fonts d'ingressos i despeses del Bàsquet Manresa?
(C.S): Un 20% dels ingressos prové d'abonaments i taquilles, un 10% són els drets de televisió i la resta és de publicitat. El primer espònsor aporta un 10-15%, després els coespònsors, el ‘pool' de patrocinadors, els més de cent anunciants que tenim al pavelló... Les despeses se les emporta el primer equip amb un 70-80% del pressupost i la resta són arbitratges, viatges i poca cosa més.

(X.S): A quant ascendeix el deute actual del club?
(C.S): No voldria entrar massa a parlar de xifres concretes. El deute històric és a mans de la Fundació i ja es troba en vies de solució. Es pot anar pagant. I la resta de deute no és cap cosa de l'altre món. Ens condiciona però no és un deute de cinc o deu milions d'euros. És una xifra molt més petita

(X.S): De l'anterior resposta, es pot concloure que el problema econòmic del Bàsquet Manresa és més de generar els ingressos suficients per cobrir les despeses que no pas de deute?
(C.S): Seria una cosa així. Els recursos els hem de buscar per pagar els artistes. El problema és el cost d'aquests artistes. Tots els clubs tenen més pressupost que nosaltres i això ens obliga a fer un esforç per poder-nos mantenir en aquesta competició. La gran pregunta és com aconseguim aquests ingressos per afrontar aquesta despesa sense l'ajuda pública d'administracions o caixes. Cada any ens preguntem quina és la xifra mínima que hem de gastar per tenir un equip que tingui unes mínimes possibilitats de salvar-se.

(X.S): La venta de jugadors, com Rodrigo San Miguel o Sergiy Gladyr, serà una font d'ingressos?
(C.S): Fa quatre anys que ho és. En aquest temps hem traspassat Ferran Laviña, Guillem Rubio, Rafa Martínez, Sergi Llull, Serge Ibaka, Javi Rodríguez, Koko Ivanov... És el nostre destí. Si un jugador té opcions d'anar a un bon equip, d'un nivell superior, no li podem tancar les portes. Però no és veritat que hi hagi cap jugador amb un cartell que posi en venta. Intentem tenir bons jugadors amb el preu que podem pagar i retenir-los el màxim de temps que sigui possible. Quan això grinyola i el jugador arriba a un nivell superior al què nosaltres li podem oferir és normal donar-li aquesta sortida. En aquests moments, però, no saben si a l'estiu hi haurà cap sortida.

(X.S): És cert que heu rebut alguna oferta per Marcus Erikkson?
(C.S): La seva situació és com la de la resta de jugadors. Però ens estranyaria molt més. Tots els jugadors que han marxat als darrers anys ho han fet per anar a clubs importants: València, Unicaja, Bilbao, NBA... Cap d'ells ha anat a equips mitjans. El Marcus Erikkson primer ha de passar pel primer equip del Manresa abans d'anar a un equip de nivell superior.

(X.S): Com ha afectat la fusió de Caixa Manresa amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona?
(C.S): De moment no ha afectat gens. La nova entitat ha respectat l'acord que teníem amb Caixa Manresa i tenint en compte les dificultats que tenen totes les entitats financeres, és de valorar.

(X.S): Fa un temps que es comenta que diversos clubs de l'ACB pressionen perquè desaparegui el pressupost mínim i si un equip pot fer una plantilla amb dos milions d'euros pugui fer-ho. Sou optimistes en aquest sentit?
(C.S): Les normes no poden frenar la realitat. Això potser abans no tenia sentit perquè ningú estava al llindar d'aquest pressupost mínim. Ara que molts clubs hauran de rebaixar pressupost, crec que imperarà el sentit comú.

(X.S): La temporada 2011-12 és la darrera de l'actual contracte televisiu. De cara al futur, sou els clubs optimistes per aconseguir un acord més llaminer?
(C.S): Penso que el bàsquet mereix tenir un partner televisiu que el situï a bons espais. La nova situació del sector televisiu ha fragmentat molt les audiències i encara es fragmentarà més. ACB360 té un bon posicionament i una bona audiència si tenim en compte el suport que utilitza. També és un sector que s'ha de resituar i buscar l'equilibri entre les audiències i el valor del bàsquet com a espectacle. Però podem aconseguir un contracte millor que l'actual.

(X.S): Quatre clubs de la lliga ACB han presentat concurs de creditors. Podria trobar-se el Bàsquet Manresa en aquesta situació?
(C.S): En aquests moments, intentarem no fer-ho. Preveiem que el Bàsquet Manresa se'n pugui sortir sense fer-ho. La llei concursal pot ser un camí per a la supervivència de l'entitat però també té els seus riscos. El nivell de deute tampoc és, ni de bon tros, el dels clubs que s'hi han acollit i pensem que sense ens en podem sortir. Sempre triarem la millor via per donar futur a l'entitat.

(X.S): Molts jugadors d'altres clubs denuncien retards en el pagament de les seves nòmines. Cobren al dia els jugadors del Bàsquet Manresa?
(C.S): Hem de fer un gran esforç perquè els jugadors cobrin al dia les quantitats pactades. Ells estan gratament sorpresos que sigui així.

(X.S): Per acabar, si esportivament s'acaba certificant la permanència el Bàsquet Manresa sortirà a competir.
(C.S): Segur. Penso que venen anys on les coses es posaran molt al nostre favor. Haurem superat uns anys en què els clubs han fet moltes bogeries i ara que molts d'aquests deixaran de fer-ne, comparativament, i sense ser fàcil, serà menys difícil del què ha estat aquests anys aguantar.