- Quin model de Manresa té Solidaritat Catalana?
- Volem una Manresa al servei de les persones, on les persones puguin viure amb dignitat i benestar. Pensem que l'administració pública, que en aquest cas és l'Ajuntament, ha de treballar en aquesta línia: Millorar la qualitat de vida i fer que totes les actuacions municipals, a nivell de gestió, a nivell urbanístic o a nivell d'equipaments ha d'anar sempre orientat a buscar el benestar de la persona. Manresa té un potencial enorme a nivell de qualitat de vida. És una ciutat d'una mida molt assequible on pots anar a peu pràcticament a tot arreu, que té tots els serveis, tot i que potser hi ha una manca de qualitat en algun d'aquests serveis.

- Partint d'aquestes premisses, considereu que el govern actual no ho ha fet prou bé?
- Pels meus orígens és fàcilment entenedor que jo assumís inicialment el model tripartit. El que passa és que les coalicions han de ser mitjans per a treballar, però a Manresa ja portem molts anys de coalició que més que un mitjà esdevé un fi per si mateixa. Els tres partits de govern a Manresa s'han centrat molt a mantenir l'equilibri de la coalició com a fi i han oblidat que hauria de ser un mitjà per a treballar. Inicialment sí que era una coalició per a fer polítiques progressistes i d'esquerres, però hores d'ara el dinamisme econòmic i cultural de Manresa ha quedat molt limitat a les fires i a festes puntuals. Les entitats culturals a Manresa no és que tinguin una vida molt brillant, sinó que van sobrevivint més aviat. No pot ser que les entitats que fan xarxa durant tot l'any sobrevisquin. La cultura catalana també s'ha de potenciar des de l'administració fomentant la gestió de les entitats per a que puguin fer activitats. No limitant la capacitat de subvenció, s'han d'incentivar les entitats de cultura catalana. L'Ajuntament ha de ser un motor de Manresa que ara no és.

- Bé, però ara mateix no hi ha diners...
- No és el millor moment, però quan era el millor moment tampoc no es feia. L'any passat, a nivell de subvencions, es van ajudar quinze entitats culturals catalanes i setze entitats culturals no catalanes. I a nivell de diners, ara parlo de memòria, també eren superiors els diners cap a les entitats culturals no catalanes que cap a les catalanes...

- Per aclarir conceptes, quan dius entitats culturals catalanes, vols dir entitats que fomenten trets de la cultura catalana, no?
- L'Esbart Dansaire, els Carlins, els Armats,... això són entitats culturals catalanes. Les entitats culturals no catalanes són, per exemple, l'agermanament de Xile i Paraguai, amb tots els respectes. És una qüestió de prioritats. El foment de la cultura catalana és una prioritat nacional catalana: Sí o no? Si tu fomentes la cultura catalana facilites la integració dels nouvinguts. Si els nouvinguts aprenen a ballar sardanes s'integraran en una colla sardanista, si els nouvinguts continuen ballant només la dansa tradicional del seu país, no ballaran sardanes. Per tant el nivell d'integració serà minso. Si volem integració s'han de potenciar les eines que faciliten la integració.

- Quin sentit té presentar una Solidaritat Catalana a les municipals quan, si més no a l'origen, només tenia com a punt la independència de Catalunya?
- Que què hi fa Solidaritat a nivell municipal? Si tenim una visió de país global, els municipis formen part del país i en són un element motor. Històricament les eleccions municipals –no crec que sigui el cas d'aquestes- han estat un revulsiu nacional molt important. En el caliu independentista que viu el país si alguna cosa ha tingut importància han estat les eleccions municipals. Només cal recordar l'impuls de les consultes a Arenys de Munt. És important que des del nivell municipal siguis capaç d'irradiar, generar dinàmica, cap enfora, que és el que van aconseguir a Arenys de Munt amb unes circumstàncies ben determinades. Allà, els partits van quedar en segon pla respecte dels regidors. La nostra filosofia és treballar per Manresa, però també treballar per Catalunya des de Manresa. Des de Manresa podem fer créixer el sentiment independentista, aglutinar-lo,... tot i tenint en compte tots els elements de l'administració municipal que és la més propera al ciutadà. Si som capaços de generar dinàmiques municipals, la nostra credibilitat a nivell nacional creixerà.



- Solidaritat es va reunir amb les forces independentistes i de regeneració democràtica per mirar la possibilitat de fer coalicions. Perquè no van prosperar?
- Són temes diferents MoVeM i Manresans d'una banda i ERC i la CUP d'una altra. Ens vàrem reunir amb les llistes independents sobretot pel tema de la regeneració democràtica per veure si hi havia possibilitats de treball en comú. Ens vàrem reunir amb uns i altres però les dinàmiques pròpies van fer palès que no era possible un treball en comú. Tenien ja un plantejament molt tancat, tant MoVeM com Manresans, en que no era possible fer-s'hi cabre. Solidaritat tampoc plantejava cap condició sin ecuanum sinó que sondejàvem la possibilitat. Com que aquesta possibilitat no hi era, ja no vàrem aprofundir més.

Des de la vesant independentista el plantejament era diferent. La idea que nosaltres teníem era fer una candidatura unitària del bloc independentista que fes allò que dèiem: que irradiés a nivell nacional. Que una capital com Manresa hagués aconseguit fer una candidatura unitària a partir d'unes renúncies de partit hauria estat molt important pel país. Diferents matisos fan que no fos possible: una part de dinàmica pròpia, una part de plantejaments que no eren assumibles per les estructures,... des de la cordialitat vàrem constatar que no era possible anar junts. Quan toqui ens hi posarem tots, no en tinc cap mena de dubte.

- Les reunions entre formacions independentistes, ERC, la CUP... i potser, fins i tot RCat,... van ser només per fer una força unitària o també es van estudiar pactes a dos?
- Bé, amb RCat es van tenir reunions abans i no van prosperar. Pel que preguntes, crèiem que l'únic que tenia sentit era fer una candidatura unitària de l'independentisme. Altres combinacions no tenien massa sentit. Que Solidaritat hagués de fer de crossa d'un o de l'altre no tenia cap mena d'interès nacional. Estratègicament no aportava res: potser anant amb ERC haguéssim assegurar treure un regidor i anant sols ens ho haurem de treballar més... però no deixes de ser una crossa i la nostra personalitat hagués quedat diluïda. Ens interessava una candidatura unitària encara que a Solidaritat érem conscients que ens tocava ser els últims. No va poder ser, i en aquest cas preferim anar sols: pensem que podem treure representació, però si no la traiem, continuarem treballant com ho fèiem abans.

- La moguda de Laporta, a nivell local us ha afectat?
- Per les informacions que tinc, a nivell de Catalunya, l'afectació ha estat molt limitada: puntualment a Barcelona i crec que a Sabadell. A nivell de Manresa l'afectació ha estat nul·la. Aquells que estaven més enamorats de Laporta han vist que tota aquesta moguda no tenia massa sentit. A més que aquí nosaltres tenim una cohesió absoluta a nivell intern, som un grup de treball molt dinàmic,... Nosaltres tenim molt respecte pel que ha estat el senyor Laporta, el seu tarannà en el Barça, més enllà dels escarafalls que havia protagonitzat, i ara és la seva decisió que entren en contradicció amb els criteris de l'organització; uns criteris que ell mateix havia assumit i que després va canviar.

- A nivell personal et va decebre?
- Jo considero que la tasca de Laporta en el Barça va ser molt important i aquest canvi de criteri a Barcelona per una sèrie de circumstàncies que no conec a fons, clar que em va decebre una mica. Però no passa res. Jo que ja porto uns quants anys en política n'he vist de molts colors.

- Programa per Manresa: tema mobilitat, urbanisme, medi ambient... carril bici, Fàbrica Nova, què hem d'esperar de Solidaritat?
- Filosòficament, per exemple, amb el carril bici hi estem d'acord. La mobilitat ha de ser sostenible, amable, lleugera,... Altra cosa és l'aplicació pràctica que se n'ha fet. Totes les actuacions municipals han de tenir uns criteris d'aplicació: si fas una inversió amb diner públic, en primer lloc ha de ser útil, en segon lloc, assequible, i en tercer lloc ha de generar un benestar. En el cas concret del carril bici, per exemple, sobta el disseny. A Amsterdam hi ha moltes bicicletes i hi ha moltes vies –no pas totes- amb carril bici, a Berlín o a Barcelona, també. A Manresa la densitat de bicicletes és molt baixa. Un pot seure davant del carril bici i fer uns quants cafès abans no passa una bicicleta. O sigui, quina era la utilitat d'aquesta actuació? Si fas una actuació per millorar la mobilitat, però la gent no utilitza aquesta millora, la inversió no és assequible. Crec que hi ha hagut una confusió de principi: s'ha confós el desig idíl·lic del què hauria de ser el món amb la realitat del món que tens. Es podia haver fet passar per sobre del passeig com fan a Berlín, a Viena o a Sant Sebastià. Aquí has ocupat uns llocs d'aparcament per una actuació que no s'utilitza.

- He parlat del carril bici, però podríem parlar de mobilitat en general, si hem d'apostar per una Manresa pels vianants...
- El problema de Manresa és que hi ha molts cotxes. I els cotxes, potser no els voldríem, però hi són. I si hi són, els hem de posar en algun lloc. Si els cotxes no circulen, estan parats. I si estan parats ocupen llocs d'aparcament. Si suprimeixes llocs d'aparcament, n'has de crear en un altre lloc i promoure que la gent hi aparqui. A Manresa portem molts anys suprimint aparcaments i no generant-ne. Hi ha d'haver un equilibri en les accions en un sentit i en l'altre.



- I quant a serveis a les persones? Abans parlaves de les entitats de cultura catalana i les de cultura no catalana a l'hora de parlar de subvencions... a nivell de persones aplicaríem el mateix criteri?
- És aquesta la història. Solidaritat planteja que totes les persones tenen els mateixos drets, però també els mateixos deures. A nivell dels barems de benestar social es parla de l'aplicació pràctica dels drets, però els deures no hi són. Si tu fas una anàlisi de l'ajuda social i veus que un 75% de la gent que la percep –especulo sobre unes dades d'ajuda a l'habitatge de la Generalitat- són persones d'origen immigrant, el 25% que queda té passaport espanyol, i dintre d'aquests hi ha un percentatge mínim de catalans d'origen, això vol dir que hi ha algun element que falla... No pot ser que hi hagi gent que té més drets i altres menys. Per tant els barems estan equivocats, que no es corresponen amb la realitat...

- Perdona que et talli, però potser és que els barems valoren la capacitat econòmica familiar i en el cas dels catalans d'origen es generalment més alta que en els immigrants, o no?
- El que passa és que són més espavilats uns que els altres. Un immigrant probablement té més fàcil demostrar que no guanya diners. Amb tota probabilitat treballarà en negre, estarà mal pagat,... tot això li dóna un seguit de drets... però la contrapartida és: tu li exigeixes a aquest senyor que sàpiga parlar català, que sàpiga fer les gestions ell mateix, que no necessiti traductor...? Tot això són uns serveis que poses a la seva disposició, i que valen uns diners i que provoquen que ell no faci cap esforç d'integració. Als països europeus demanen com a mínim el coneixement de la llengua per tenir accés als drets. Jo no dic que hagin de cotitzar dos anys a la Seguretat Social, però no pot ser que una persona que n'hagi cotitzat vint vagi a demanar un ajut i no se li doni i a algú que acaba d'arribar tingui tots els drets sense haver après a parlar la llengua, sense saber ni a quin país viu. Molta gent del país ja no va a sol·licitat ajudes perquè no creu que li donin. Fins i tot entre la mateixa gent que arriba de fora: un que ha anat a l'escola per aprendre i que ha cotitzat ha de tenir algun avantatge sobre aquell que no ha fet cap esforç d'integració.

Manresa l'any passat va donar 100.000 euros d'ajut internacional i això és una barbaritat en la situació de crisi que vivim al país. Gestionats pel bisbat, per la fundació d'un sindicat, per una ONG,... són molts diners això i després hem de tenir el Banc d'Aliments: "Caritat ben ordenada comença per un mateix". Arreglem primer Manresa abans de voler arreglar el món. Però és que és evident: tothom abans d'anar al restaurant mira si pot dinar cada dia a casa. L'ajut internacional està molt bé si et creus l'amo més ric del món, però la culpa de que aquest món estigui malament no és dels manresans. No crec tampoc que els manresans puguin arreglar-ho. En canvi Manresa sí la poden arreglar els manresans.

- Si obteniu representació, la possibilitat d'entrar en un govern es limita només al tema independentista?
- De fet, només ens hem plantejat amb qui no pactaríem...

- Bé, aquesta és la part fàcil...
- És fàcil, però ja marquem una diferència amb l'actualitat. No pactarem amb cap partit d'obediència espanyola.

- Plataforma per Catalunya no té obediència espanyola...
- Vaja, no m'ho havia plantejat, però dubto que tingui capacitat per governar...

- ICV és d'obediència espanyola?
- No, ICV no és d'obediència espanyola. Quan diem això pensem bàsicament amb el PSC; el PP tampoc té capacitat per a governar a Manresa a no ser que sigui en coalició amb algú altre... Però el que és important primer és entrar. I si entrem, tenir clar amb qui no pactarem.

- I amb CiU perquè sí? Per què Pujol i Mas han anat a votar a les consultes?
- Convergència té un problema greu que és Unió, que és com tenir una pedra al coll, és un llast, però no hem d'obviar que Convergència és el partit independentista més gran. Malgrat ells mateixos, potser; però és el partit que té més vot independentista. En cas de poder fer pacte, dependria del seu tarannà.

- Deu partits, molta gent desencantada que poden votar les noves formacions o no. De les tres noves formacions, Solidaritat té el handicap de l'independentisme a l'hora d'aconseguir aquests vots i en canvi les altres dues no.
- Un 40% de gent que es declara independentista no és poca gent...

- Ja, però el potencial votant de les altres dues noves formacions seria el 100%. No tenen una premissa principal com la vostra.
- El nostre càlcul es basa en que la gent que ens va votar a les eleccions al Parlament té il·lusió i esperem que aquesta gent mantingui la il·lusió a nivell local. Esperem que una part que aquesta gent que ja ens va votar repeteixi a les eleccions municipals. Llavors les nostres propostes eren molt reduïdes i ara ja presentarem uns compromisos molt clars per Manresa, crec que molts d'ells ens poden tornar a votar i si ens voten, ens en sortirem. Quin perfil de votants són? N'hi ha de desencantats, no tant emprenyats,... nosaltres no ens presentem com a manresans emprenyats ni gremialistes... nosaltres volem que ens votin perquè tenen il·lusió i esperança en el futur. Aquí hem tingut experiències amb ERC al govern on el tripartit s'ha convertit en la finalitat i no el medi; on la bandera espanyola ha onejat tranquil·la a la teulada de l'ajuntament.