Xavier Sala i Martín a la FUB. Foto: FUB

En economia és clau tenir en compte que hi ha coses que "no són òbvies", però que és imprescindible de preveure. És el que el catedràtic d'Economia, Xavier Sala i Martín, ha defensat aquest dimecres en la conferència que ha ofert davant de 250 persones a la Fundació Universitària del Bages (FUB).

La FUB ha fet d'amfitriona del cicle de conferències anuals del Grup de Professors d'Economia de la Catalunya Central, organitzadors de la xerrada del popular economista. Entre el públic hi havia més de 200 alumnes de batxillerat del Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.

Sala i Martín ha adaptat el contingut de la seva conferència, titulada "La ciència econòmica com a instrument", a les característiques de l'auditori. Com a lliçó bàsica i com a eix de tota la xerrada, ha volgut fer veure als estudiants que la feina de l'economista passa per tenir present "la cara oculta" de totes les coses, ja que molts errors es cometen per no tenir-la en compte.

Per fer-ho entenedor ha citat diversos exemples. Un dels casos que ha posat sobre la taula ha estat la prohibició de fumar en els espais públics. Segons ha explicat, l'argument pel qual l'administració pren aquesta decisió es basa en el fet que d'aquesta manera es redueix la despesa sanitària que generen les malalties derivades del consum de tabac. La "cara oculta" d'aquesta decisió està en el fet, ha dit, que "la gent que no fuma també es mor" i que ho fa vivint molts més anys i generant altres despeses sanitàries, com l'atenció a malalties derivades de la vellesa, com l'alzheimer. Segons Sala i Martín, per la sanitat pública és més econòmica una mort per un atac de cor o un càncer de pulmó que atendre un pacient d'alzheimer. Per tant, "fumar acaba estalviant diners a la Seguretat Social".

Un altre exemple que ha citat ha estat el del canvi d'horari d'estiu amb l'argument que així s'estalvia energia. La paradoxa, en aquest cas, ha explicat, és que actualment la major part de la despesa econòmica no la genera la il·luminació, sinó l'ús de l'aire condicionat i que ja hi ha estudis als EUA que demostren que el canvi d'horari "surt més car", ja que els sistemes de refrigeració funcionen durant més hores.

Sala i Martín també ha posat sobre la taula els problemes mediambientals. Ha recordat que a principis del segle XX, els alcaldes celebraven convencions mundials per tractar del gran problema que representava l'increment d'excrements de cavall a les ciutats quan la mobilitat es basava en la tracció animal. Segons aquest economista, aquests dirigents no van tenir present el canvi tecnològic que representaria l'ús de l'automòbil. Aquesta situació s'està repetint en aquests moments amb les emissions de CO2 i les prediccions que s'estan fent per d'aquí a cent anys més "quan no tenim ni idea de com serà l'economia i com evolucionarà la tecnologia del futur".

Les conseqüències ocultes de la decisió d'obrir peatges, de la substitució dels carburants tradicionals pel biodièsel, de l'impuls del comerç just o de les decisions per incrementar el nombre de metges que atenen els pacients de SIDA a l'Àfrica han estat altres exemples que ha desenvolupat en la seva conferència.

La "cara oculta" en la situació econòmica espanyola
Sala i Martín ha dedicat la segona part de la seva conferència a parlar de la situació econòmica espanyola. Ha assegurat que si actualment hi ha una crisi és precisament perquè "no s'ha tingut en compte la cara oculta de les coses". Segons aquest economista, la crisi espanyola té el seu origen únicament en la bombolla immobiliària i no pas en la crisi iniciada als EUA.

Per Sala i Martín, durant molts anys es va permetre que l'economia depengués bàsicament del sector de la construcció sense preveure que el preu de l'habitatge arribaria un moment que deixaria de pujar. Això va generar deutes en el sector bancari, que va haver de recórrer als mercats financers internacionals per obtenir crèdit per prestar diners al sector immobiliari. Segons ha dit, en aquests moments, el sector bancari deu 400.000 euros –l'equivalent al 40% del PIB estatal- a aquests mercats internacionals que no pot tornar perquè no cobra ni del sector de la construcció ni dels compradors dels habitatges que van subscriure hipoteques. Tot plegat,  ha dit, és la causa d'un "forat enorme" que ha obligat a reformar el sistema bancari del país i que ha estat una de les causes del tancament de 180.000 empreses espanyoles perquè els bancs no els poden concedir crèdits.

A això, ha dit, s'hi ha d'afegir una "crisi post bombolla" quan el govern de l'estat espanyol decideix substituir la demanda privada d'habitatge per la pública, creant un fons especial per fer obra pública, com carreteres, urbanitzacions o el pla renove per substituir cotxes vells per cotxes nous. Sala i Martín assegura que aquestes mesures "no han creat riquesa" i que paral·lelament cal pagar els 40.000 milions d'euros anuals que cobren els 4,3 milions d'aturats que hi ha al país. En aquests moments, afirma aquest economista, aquesta situació s'ha convertit en "insostenible" i per tant, s'ha produït una crisi del govern en els mercats internacionals.

Una altra de les conseqüències de la bombolla immobiliària ha estat, segons ha dit, l'increment dels preus dels salaris per sobre de la productivitat. En aquest sentit ha assegurat que ara només hi ha una solució per resoldre aquest problema, que és que s'incrementi la productivitat i que els actuals estudiants es preparin per "estudiar més i per treballar més i per fer les coses que ens fan ser bons".

Ha acabat recomanant a tots els alumnes presents que no escoltin els consells d'aquells que els diuen que estudiïn oficis o carreres amb una suposada bona sortida laboral. Per contra, els ha dit que es fixin amb "gent d'èxit, com el planter del Barça", persones "amb talent" que fan el que els agrada. Per Sala i Martín, per excel·lir i competir s'ha de treballar molt i "és molt difícil fer-ho si el que fas no t'agrada".