- Com et planteges dirigir Manresa?
- Si jo fos alcalde em rodejaria de un molt bon equip. Sempre que he organitzat coses, el Festival de Cinema Negre, la coordinadora de Festivals de Cine, una pel·lícula... sempre m'he rodejat d'un bon equip de professionals. A l'Ajuntament, ara mateix, no em posaré amb la seva professionalitat, però hi ha una mena de desgana, d'estar asseguts a la cadira i veure passar el temps. També porta molt temps el tripartit junts i això relaxa. Aposto en l'equip, però sobretot en el diàleg. Mai no faria unes obres en un lloc si els veïns no hi estan d'acord. Si, a més, paguen els veïns. Un estudia unes obres, ho parla amb els veïns i la majoria de veïns decideix. Encara que la majoria sigui mínima. Perquè hem de fer coses que la gent no vol? I a més a més amb els seus calés! Per això la meitat de les obres estan en mans dels advocats.

- Bé, però això que dius de rodejar-te d'un bon equip de professionals ja ho tindríem. En cada àrea de govern hi ha els seus funcionaris tècnics, els seus càrrecs de confiança...
- Sí? Són professionals en el seu àmbit? Molt professionals són...

- Home, a urbanisme hi ha arquitectes i aparelladors, a cultura hi ha tècnics de cultura...
- Hi hauria d'haver...

- Així doncs, quan parles de professionals de cada àmbit, a què et refereixes? Parles de càrrecs polítics, de funcionaris,...? Perquè és clar, si parles a nivell intern de partit, faltarà veure si aguanten tota la legislatura amb constància sense veure compensada la seva dedicació...
- Si els funcionaris no es poden tocar, rodeja't externament d'aquests professionals i escolta'ls. Perquè no se'ls demana als pintors manresans què els fa falta, o a la gent de teatre, o als infermers..?

- Hauria d'entendre que vols dir que el principal handicap del govern actual són les eines de participació i democràcia?
- A l'ajuntament decideixen quatre. No es pregunta els veïns, no es pregunta els constructors, no es pregunta el comerç,... i com que aquests quatre creuen en el ciment, doncs, apa, Manresa encimentada.

- A nivell ideològic, Manresans dieu apostar per la democràcia interna. Que cada tema que hi hagi sobre la taula es debatrà en la sectorial del partit i el representant traslladarà aquesta postura...
- Exacte.

- Així doncs, amb quines garanties us puc votar si la vostra actuació dependrà de la resposta puntual a unes demandes? Jo quan voto a algú ho faig perquè espero una línia coherent en totes les seves decisions.
- És que això de les esquerres i les dretes és un discurs molt vell. Em sona a fa 20 anys. A mi em sembla que totes les formacions fan polítiques de dretes i d'esquerres. Jo si pogués votar diferents propostes de diferents partits, en votaria de CiU, del PSC, del PP, d'ICV i de la CUP per exemple. Manresans el que pretén fer és que si algú vol participar, pugui participar, i que s'apunti a la sectorial que li correspon per a poder decidir sobre el seu interès. Estem oberts a tothom. Fins i tot no cal venir a reunions. Totes les propostes es pengen al web i els que estan donats d'alta voten segons el seu parer. Per això que no té sentit plantejar a Manresans una línia concreta d'actuació en el sentit de dretes o d'esquerres. És més important que qui entri pugui oferir coneixement professional que no pas que sigui de dretes o d'esquerres.



- Em pots aclarir que va passar amb MoVeM que inicialment hi vas treure el cap, però després en vas marxar i vas muntar Manresans?
- El tema MoVeM va començar perquè jo estava fent el documental del Xup i en Paco Álvarez em va explicar que s'estava començant a moure alguna cosa, que hi havia un grup de gent que preparava una candidatura amb el suport de les associacions de veïns. Vaig anar a quatre o cinc reunions i les idees estaven molt bé però jo buscava una cosa molt més oberta. Ara la cosa no sé com ha continuat, però en aquell moment eren molts presidents d'associacions de veïns i semblava molt tancat. Esperava una cosa més oberta, amb gent de comerç, de cultura, d'altres àmbits que no fos l'estricament veïnal. I com ho veia jo, ho veien altres persones que vaig anar a buscar per entrar a MoVeM, gent que tenia inquietuds, però que em van dir que no combregaven amb la forma que prenia el partit veïnal. Va ser en aquell moment quan vaig impulsar Manresans. Manresans i MoVeM, de fet, naixem perquè hi ha molta gent emprenyada.

- Sí, però malgrat diguis que són perfils diferents, també reconeixes que a Manresans i MoVeM us uneix un mateix perfil de públic: la gent emprenyada. Fins i tot Solidaritat Catalana opta a recollir d'aquest cistell. Tres formacions per recollir el vot dels descontents –tenint en compte que en el consistori ja n'hi ha dos que no són dels partits convencionals- no són massa?
- No ho sé. Tots aquests grups sortim per un descontentament. Si amb el disgust que porta la gent, repetim la participació electoral de fa quatre anys, entenc que estaria prou bé. Amb l'empipament general que hi ha entenc que molta gent digui que no vol perdre cinc minuts per anar a votar. Si Manresans aconseguim que la participació no baixi, o fins i tot que baixi poc, crec que haurem fet un gran treball per la ciutat. Les estadístiques històriques a les eleccions municipals són clares: des de les primeres eleccions a ara, sempre han baixat els percentatges de participació. A mi m'agradaria molt motivar a la gent, motivar la gent que no va a votar. És que no pot ser que els partits no compleixin amb el que diuen a la campanya com està passant amb el Mas i les recents eleccions catalanes. Si no es pot complir el programa perquè no hi ha diners, no s'hi val a fer-ne una altra amb menys pretensions; això és hipotecar el futur de la ciutat. Si no hi ha diners, doncs el projecte s'espera fins que n'hi hagi. Si parlem de traslladar l'estació de la Renfe al Congost, però no es pot fer, no s'hi val a engegar un altre projecte consistent en el ciment i en eliminar un camp de futbol. Ens esperem, però quan ho fem, ho fem bé.

- A les vostres aparicions públiques, fins ara, heu parlat de comerç, heu parlat de cultura, del carril bici, de la plaça de la Reforma, de la plaça Catalunya... tot molt focalitzat al centre, no? I els barris? Hi penseu que Manresa té barris?
- Sí, es clar. Hi ha el projecte que desenvolupen a les Escodines, per exemple, que és fantàstic. Que és un model. A les Escodines, de 50 botigues en queden tres i s'han proposat fer petites reformes a tots els baixos i llogar-los a baix preu als artesans, als professionals, als artistes,... això és un bon projecte. Quan en el ple escolto que s'ha d'aprovar una subvenció d'un milió d'euros perquè no s'han complert els terminis de pagament per a l'actuació d'habitatges de les Escodines, em foto les mans al cap. Amb una quarta part d'això s'arreglen tots els baixos de les Escodines. Hi ha coses que són molt clares: les gàbies de la plaça Catalunya, fora! Si la gent no les vol! La gent vol tota una zona verda. Tan costa entendre-ho? Si fins i tot és més econòmic de fer! Zona verda, uns quants arbres, quatre bancs i una font. Res complicat.



- Crisi. Tema assistencial, acció social, immigració... Has comentat que no estaves d'acord amb que el Banc d'Aliments fos totalment privat i no rebés suport de l'Ajuntament.
- És que en el tema del Banc d'Aliments no entenc com és que l'ajuntament no hi ajudi. Ja està bé que ho impulsi Sor Lucía, que sort n'hi ha hagut, però cal que públicament se l'ajudi. Tothom menys l'ajuntament ajuda el Banc d'Aliments. L'ajuntament s'hi ha d'implicar. Tema immigració: tots som manresans i per tant s'ha d'ajudar tothom, ni uns més ni uns menys. L'immigrant i el que no és immigrant. I el que passa és que després es fan preferències i això és el que porta problemes. Perquè la gent veu un lleuger desequilibri, i la bola va creixent fins que el desequilibri que s'explica ja és molt gran. Amb aquests desequilibris fomentes el racisme. Tots som iguals per lo bo i per lo dolent. L'altre dia em deien "es que et vols carregar les beques menjador". A banda que no és una cosa que depengui de l'ajuntament, el que volia dir és que hi ha persones que n'estan fent un mal ús. A l'Índia ningú no regala res. Tot sempre és a canvi d'alguna cosa. Tothom ajuda molt més. Aquí dones, dones, dones, fins que es converteix en un vici. S'ha de donar si és necessari, però la persona que rep, ha de col·laborar en allò que sàpiga fer. No es pot ser un happy flowers i viure al país de les piruletes.

- L'objectiu de Manresans és que tu acabis sent regidor de cultura?
- Home, no ho sé. Sempre m'ha interessat la cultura. Tampoc sabem què passarà: potser traiem uns bons resultats i em diuen "t'has d'ocupar d'això" o potser traiem uns mals resultats i llavors continuaria amb un projecte que tinc pendent amb TVE. Una de les coses bones de Manresans és que tothom, per sort, té feina. Així, si ens va malament, no passa res. Serà que Manresa vol el de sempre.