Tot acaba arribant pels seus passos comptats, i en ocasió de recollir imatges del runam de Sant Fermi i Sant Pere, al límit de les comarques del Vallès Occidental i el Bages, se'm feina l'hora de dinar i ho feia al Bures, davant del riu i el pont.

M'explicaven que actualment el castell és del metge del poble, i pel que fa a la casa coneguda com la torre que va pertànyer al propietari de la fabrica Burés, Josep Maria Juncadella i Burés; l'actual propietari és fill d'un dels antics treballadors de la fàbrica. M'agradaria tenir ocasió de visitar el Castell i la torre. Queda dit.

Sant Vicenç de Castellbell. Foto: Antonio Mora Vergés

Aclarit el sistema per accedir fins a Sant Vicenç, just abans d'incorporar-se a la carretera en direcció Manresa; acompleixo finalment el vell desig del coneixercatalunya, i recullo imatges del temple, del cementiri, del pont des de l'alçada, del castell i la torre,...

Hi ha respecte d'aquest temple una notable confusió; l'actual edifici, d'aspecte senzill, fou construït al segle XVII. El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi de Montserrat.

A les portes del cementiri. Foto: Antonio Mora Vergés

S'esmenta Castellbell però des del 924; de forma expressa es parla de parròquia de Sant Vicenç l'any 1.685 amb motiu de la visita del bisbe Pasqual; en el document s'esmenten entre altres capelles la de Sant Miquel del castell [advocació típicament castellera que hem trobat per arreu].

Hom pensa que aquesta església, situada prop de l'actual cementiri municipal, va ser edificada abans de la visita del esmentat bisbe, i exercia com església parroquial, i eren sufragànies seves Sant Cristòfol, i Santa Maria del Vilar [aquesta darrera actuarà com a parròquia d'ençà de la segona meitat del segle XIX fins l'any 1961, en que la parroquialitat passa al temple de Sant Antoni Maria claret, al Borràs].

Cementiri Municipal de Castellbell i el Vilar. Foto: Antonio Mora Vergés

Malgrat que l'entusiasme em fa passar el fred, arriba l'hora de tornar a casa, refaig el camí, i des de la carretera m'acomiado –una vegada més– de Castellbell i el Vilar, i del Bages.