Acte acadèmic a la Basílica Santa Maria. Foto: AbM

Aquest migdia s'ha celebrat a la Basílica de Santa Maria, amb motiu de la festa de Sant Tomàs d'Aquino, un acte commemoratiu del 25è aniversari de la publicació del document Arrels cristianes de Catalunya. La sessió acadèmica, presidida per l'arquebisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, ha comptat amb la intervenció de Mn. Antoni M. Oriol Tataret, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ha impartit la conferència Missatge de les arrels cristianes de Catalunya. A continuació, el president de la Fundació Sagrada Família i patró de la Fundació Joan Maragall, Joan Rigol, ha ofert la ponència Evolució de la societat i de l'Església a Catalunya en aquests 25 anys. Tot seguit, el Dr. Ramon Pla, professor de la Universitat de Barcelona, ha presentat el número 238 de la revista Qüestions de Vida Cristiana, que és un monogràfic dedicat al document Arrels cristianes de Catalunya. Finalment, la intervenció de cloenda de l'acte ha anat a càrrec del P. Josep M. Soler.

Intervenció de Mn. Antoni M. Oriol
Mn. Antoni M. Oriol Tataret, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), ha obert el torn de ponències amb la titulada Missatge de les Arrels cristianes de Catalunya. Mn. Oriol, que ha resumit el document en set tesis i 45 directrius, ha remarcat la "innegable actualitat del text", tot i que hi ha alguns aspectes del document que, "deutors del moment històric en què va ser escrit, n'aconsellen una adient reformulació". "Els bisbes, d'una banda, instaven a passar d'una consciència directa a una consciència de reflexa de la situació democràtico-autonòmica del país; de l'altra, a guardar ben viva la convicció que el nostre país és un component amb personalitat pròpia −un component nacional− d'un Estat plurinacional i, en aquest sentit, en la mesura que la història comuna dels pobles d'Espanya proporciona una base sòlida per llur mútua comprensió, afecte i col·laboració, a avançar en la dita direcció pels camins d'unes formes político-administratives que afavoreixin i serveixin el desenvolupament de cada poble", ha afegit el professor emèrit de la FTC.

"El present polític de Catalunya i els esdeveniments més recents de la relació d'Espanya amb la nostra nació palesen que l'Estat espanyol persisteix amb més força encara a considerar-se un estat uninacional −de matriu castellana−, refusant el principi de la plurinacionalitat i actuant en conseqüència", ha manifestat Mn. Antoni M. Oriol. "No hem de defallir en la nostra reacció contra aquest enfocament –ha continuat-. Tampoc no ens ha de sorprendre que moltes persones de sana intenció en el nostre poble estiguin, ara i ací, preocupades per l'esdevenidor i que es replantegin de nova manera les grans esperances d'assolir la plenitud nacional. Correspon, d'una manera especial, als pensadors i polítics de la nostra nació −com tants ho feren en el passat− d'il·lustrar- nos, sostenir-nos i animar-nos en els nostres esforços per superar les dificultats que s'oposen a l'assoliment d'una vida nacional millor i més estable i, sobretot, per fressar els camins concrets que condueixen vers una completa i genuïna llibertat. Els catòlics també hi tenim molt a dir a partir de la Doctrina Social de l'Església, corpus en el qual es fonamenta el document que avui comentem. Tenim voluntat ferma i joiosa de contribuir a la defensa i progrés de la nostra pàtria".

Evolució de la societat i de l'Església catalana en aquests 25 anys, per Joan Rigol
El president de la Fundació Sagrada Família i patró de la Fundació Joan Maragall, Joan Rigol, ha parlat de l'evolució de la societat i de l'Església a Catalunya en aquests 25 anys. L'ex president del Parlament ha esquematitzat la seva intervenció en set punts sobre la societat i cinc sobre l'Església:

1. Des del punt de vista de la societat, en aquests 25 anys ha canviat la perspectiva de què Espanya reconegui el fet nacional català.
2. S'ha incrementat la desafecció política per culpa de les tàctiques endogàmiques dels partits, i quan hi ha un buit polític l'omple el poder fàctic més fort.
3. Europa, de concepte esperançat per a Catalunya, ha passat a lideratge exclusiu dels estats.
4. En aquests 25 anys s'ha imposat el neoliberalisme i hem deixat la darrera paraula de la convivència humana als mercats; en comptes de ciutadans ens hem convertit en clients.
5. Fa 25 anys, la globalització econòmica i les crisis feien referència a Espanya, i ara Catalunya o té una competitivitat internacional o no tindrà perspectives de sortir de la crisi.
6. De la immigració espanyola hem passat a la mundial, i la bombolla immobiliària ens ha creat una bossa d'atur molt difícil de reconvertir.
7. Hem convertit la cultura, en gran part, en producte de consum cultural; i hem perdut la visió de la cultura com a visió de l'esperit

A partir d'aquests set punts, Joan Rigol ha tret tres conclusions:

1. No només hem de fer l'afirmació i la reivindicació de la nostra realitat nacional, sinó que cal renunciar al centralisme que avui ens ofega.
2. No estem només en una fase d'afirmació nacional, sinó de reconstrucció de la nació amb les noves variables actuals (Nation Building)
3. És un deure cívic de tots els polítics nacionalistes de defensar Catalunya davant les institucions espanyoles

Respecte els 25 anys que han passat des del punt de vista d'Església, el president de la Fundació Sagrada Família ha destacat cinc punts:

1. Continua la Gaudium et Spes com a assignatura pendent
2. La docilitat de l'episcopat català, salvant excepcions, ha portat a una Església molt més endogàmica.
3. El protagonisme mediàtic de l'Església són problemes molt específics i centrats en la jerarquia i deixen de banda els testimonis de molts cristians del 3r i Quart món, i la societat catalana no s'aguantaria sense la seva participació.
4. En temps de bisbes com ara Morgades o Torres i Bages, l'Església era determinant en la seva incidència en la societat, i avui se l'ha de guanyar per la seva credibilitat social en el marc de la laïcitat i del pluralisme.
5. La democràcia no és només legitimació del poder, sinó que és un projecte de comunitat; i el nostre poble té com a substracte convivencial fonamentat en els valors del cristianisme. Cal saber-ho explicar, això, en el context sociològic actual. L'Església fa present el seu missatge evangèlic quan s'arrela a la realitat de la historia.

La conclusió de Joan Rigol a partir dels cinc punts dedicats a l'Església ha estat:

1. Seria necessari un lideratge previ del conjunt de l'episcopat.
2. Cal posar de relleu l'aportació eclesial a la construcció nacional d'avui a Catalunya.
3. Cal un nou estil de comunicació: no donar el missatge des de fora, sinó des del compromís actiu, ser solidari amb els problemes en els que hi podem aportar criteris.
4. Compromís en conscienciar els immigrants que cal integrar-se al projecte nacional català.
5. Saber lligar tot això com a projecte integral de la comunitat-nació que treballa pel seu reconeixement ple en el seu camp polític i institucional.

Reflexió del P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler
A continuació, el Dr. Ramon Pla i Arxé, director de la revista Qüestions de Vida Cristiana i professor de la Universitat de Barcelona, ha presentat el número 238 de la publicació montserratina, que és un monogràfic sobre el document Arrels cristianes de Catalunya. I, tot seguit, el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, ha fet una reflexió sobre el text de l'episcopat català.

El P. Josep M. Soler, ha apuntat que els bisbes van constatar en el document Arrels cristianes de Catalunya "l'aportació del cristianisme a la formació i a la història de Catalunya". "Constataven que ens trobàvem en un moment de canvi, en el qual s'anava consolidant una societat democràtica, Catalunya podia recuperar els seus drets, s'establia la separació entre l'Estat i l'Església segons el model que ara s'anomena de laïcitat positiva, començava a casa nostra un cert pluralisme religiós i s'iniciava el fenomen de la immigració de gent d'altres cultures i creences religioses –ha dit el P. Abat-". "Els bisbes eren conscients que calia una paraula il·luminadora des de la reflexió cristiana i eclesial, dita amb voluntat de diàleg amb les persones que no es consideraven membres de l'Església catòlica però amb les quals es podien compartir molts valors", ha continuat. Després de destacar més elements positius del document, el P. Josep M. Soler ha afirmat que el text "encara és capaç d'il·luminar el moment present". "El que diuen sobre la identitat del poble català i la seva condició de nació, anterior a la formació de l'Estat, és d'una gran actualitat. Convé que aquesta veu autoritzada dels Bisbes de Catalunya sigui ben coneguda al nostre país, i explicada als germans catòlics d'altres pobles d'Espanya; sobretot ara, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut", ha continuat. "El document no fa altra cosa que aplicar la doctrina social de l'Església, fruit del manament de l'amor al proïsme, a la realitat particular que és Catalunya", ha conclòs el P. Abat de Montserrat, que ha convidat "als cristians de casa nostra" a fer "una tasca de reflexió i d'aprofundiment com a servei a la societat catalana".

Ha tancat l'acte, en el que també hi ha estat present Mn. Jaume Berdoy, vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat –que ha assistit en representació de Mons. Agustí Cortés-, l'arquebisbe d'Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarragonense, Mons. Joan Enric Vives.

Arrels cristianes de Catalunya
El document Arrels cristianes de Catalunya és un text elaborat l'any 1985 pels bisbes de Catalunya. És la carta pastoral més famosa del segle XX i el punt de referència indispensable sobre el tractament cristià del tema del nacionalisme, un tema tractat sense complexos pels bisbes de les vuit diòcesis catalanes. La novetat, doncs, és que assumien i defensaven col·lectivament la línia d'integració de l'acció de l'Església als sentiments més profunds del poble català, sense amagar-ne les mancances històriques i els reptes actuals a assumir. Lluny de tota autocomplaença, afirmaven amb humilitat i convicció que "volem dir que és en aquella ininterrompuda tradició de fidelitat a Catalunya que ens reconeixem i ens refermem".

Aquella atenció que varen prestar els bisbes catalans no sols al tema central de la identitat nacional, sinó també als problemes que preocupaven en aquell moment –com ara l'autonomia, el pluralisme, la secularitat o la justícia social- pot resultar igualment il·luminadora per al nostre present. El document Arrels cristianes de Catalunya continua essent el gran referent de l'Església a Catalunya sempre que cal tocar temes que afecten, en la societat civil, la identitat nacional. I és que, amb la lògica adequació als nostres dies, la doctrina –i l'actitud- d'aquells bisbes segueix essent, avui, valuosa i orientadora.