- Ets un gran aficionat a la llengua, i sobretot a les cultures angleses i alemanyes. En podríem treure alguna aplicació pràctica a la política municipal? Es diu, per exemple, que les persones políglotes tenen més facilitat d'adaptació a noves idees...
- La llengua i la literatura tenen a veure amb la reflexió sobre l'ésser humà i sobre la societat, per això en aquest sentit sí hi ha una relació amb la política; aquests temes són constants en la literatura i per tant a la reflexió que desperta sempre hi ha elements que t'inspiren, que et fan pensar... però no hauríem de buscar-hi relacions més enllà. Per una altra part el llenguatge estructura el pensament i per tant la reflexió sobre el mateix llenguatge o el seu ús conscient també ajuda a reflexionar i a estructurar, a catalogar,... i per tant és útil per a la política. Però és útil per a la política i per tantes altres coses.

- També ets jugador del Manresa de rugbi. El rugbi és una altra de les teves aficions...
- El rugbi no té res a veure amb la política i a més sempre he procurat separar absolutament el rugbi de la política, perquè el rugbi ho faig perquè m'agrada i sense pressions de cap mena. Intento no barrejar-ho mai.

- Amb el tema de la mobilitat sí que ja hi trobaríem una relació directa amb la política. Has estat a Via Lliure, a Manresa camina, a Manresa en bici...
- Una de les coses maques de la política municipal és haver de reflexionar en com s'ha d'organitzar la ciutat i un dels elements claus que hem de discutir és com ens hi hem de moure. La mobilitat és un element clau. És un tema que ja fa molt temps que em preocupa i fa temps, també, que penso que un model de mobilitat basat en l'ús de l'automòbil és un model que no funciona i que s'han de buscar alternatives que passen per altres mitjans de transport molt més sostenibles que l'automòbil.



- Quina creus que és la millor obra de govern en els 16 anys que portem de tripartit a Manresa?
- (Silenci) la millor?

- Sí, la millor, ja imagino que si et demano la pitjor trauràs una llista.
- Bé, si parlem d'actuacions puntuals sí que n'hi ha de bones, però si mirem línies generals que s'hagin fet especialment bé, ben poques. Com a elements puntuals, hi ha, es clar, la recuperació del Kursaal, algunes actuacions al nucli antic, algunes, no totes ni molt menys; algunes places, algunes zones del nucli antic on la rehabilitació sí que s'ha fet ben feta, com l'entorn de la fàbrica Balcells. I una cosa molt recent però que canvia una dinàmica d'abandonament de molts anys que és la recuperació del riu del pont del Congost fins el Pont Nou, que arriba tardíssim, però va en la bona direcció. S'hauria d'haver fet fa molts anys i és molt limitada en l'espai, però al menys va en la bona direcció.

- Ara sí, i què és el pitjor que s'ha fet en aquest mateix període?
- Podríem fer una llista de nyaps, coses mal gestionades i mancances concretes, i actuacions amb un resultat poc satisfactori, però entenc que el principal retret que s'ha de fer al tripartit és que aquells problemes que tenia plantejats la ciutat fa setze anys, després d'un període de creixement, d'expansió, d'augment dels pressupostos, d'augment de l'activitat econòmica i de la inversió privada, en que Manresa s'ha transformat, aquells problemes els continuem tenint plantejats ara. No han estat capaços d'aprofitar la bonança econòmica per solucionar problemes endèmics de la ciutat. Bàsicament perquè no han estat capaços d'anticipar-se als fets, han anat sempre a remolc. Tenim diners? Ens els gastem en coses, ja veurem quines. Tenim menys diners? Doncs retallem als primers que passen per allà. No han estat capaços de dirigir el canvi. Manresa ha canviat malgrat l'ajuntament, no gràcies a l'ajuntament, o no a partir de les decisions de l'ajuntament.

Només cal mirar El Pou de la Gallina de fa setze anys per a veure quins eren els problemes de la ciutat: la mobilitat, que Manresa és un caos circulatori, que hi ha mala comunicació amb els pobles veïns, amb els barris i amb Barcelona; continuem tenint el mateix problema, Manresa està mal comunicada amb l'exterior i internament no s'ha trobat un model de mobilitat satisfactori. Un altre tema que era un problema fa setze anys: el nucli antic. Que si s'estava degradant, que si creem Forum,... i ara continua sent el barri de Manresa amb la renda per càpita més baixa, amb el nombre d'habitatges buits i en mal estat més alt, en el lloc on es tanquen més comerços,... Si no hem estat capaços de prioritzar aquesta zona en aquests setze anys que hi ha hagut un fort creixement econòmic basat en la construcció... Clar que s'han fet coses positives al nucli antic, només faltaria! S'han gastat 113 milions d'euros. Si no hi haguessin coses positives hauríem d'anar al jutjat. Però malgrat tot no han aconseguit capgirar aquesta situació. El mateix ha passat amb la sanitat pública, que al no anticipar-se s'ha col·lapsat i també les escoles que tenim no donen l'abast perquè en el seu moment no es va preveure que Manresa creixeria i fins i tot es van tancar escoles.

És a dir, els serveis públics continuen sense ser els que ens mereixeríem, el nucli antic continua sent la part més degradada de la ciutat, la mobilitat segueix sent insatisfactòria i el que també es reclamava en el seu moment i no s'ha assolit ha estat una planificació conjunta amb els pobles del Pla de Bages del que hauria de ser la Manresa Gran, la ciutat plurimunicipal, que és un espai que existeix, que té problemes comuns. No s'ha creat ni tan sols un ens que aglutini aquests municipis per a planificar el sol industrial, els espais naturals a protegir, la promoció turística exterior, la mobilitat o el transport públic. Com es fa a l'estat francès, per exemple a Perpinyà on hi ha una aglomeració amb els pobles de l'entorn que els perfem també reduir els preus de segons quins serveis. És cert que això no depèn només de Manresa, hi ha alguns municipis que no estan per la feina, però Manresa és la capital, Manresa ho ha de liderar.



- Excepte una breu etapa en la primera època del tripartit, aquesta ha estat la primera legislatura en que la CUP ha estat al consistori. De què us sentiu més orgullosos de la vostra acció en aquests quatre anys?
- Per exemple, al primer ple, encara amb en Roger de regidor, vàrem proposar que s'arrangés el camí que segueix al voltant de la riera de Rajadell, que s'obrís a la població, que es senyalitzés. La moció es va aprovar i s'ha realitzat, i és la primera acció efectiva del que després s'ha anomenat l'Anella Verda. És cert que l'ajuntament, i sobretot la regidoria de medi ambient, s'hi ha compromès, però era una acció que la CUP feia molt temps que anava reclamant. La CUP ha fet propostes des del primer dia que s'han aprovat i que s'han dut a la pràctica. En aquest sentit estem contents. Però també hi ha mocions que no s'han aprovat. Hem presentat una mitjana de tres mocions per ple i normalment se n'aprova una i amb prou feina.

També estem molt contents d'haver portat moltíssima gent a parlar al ple. Pràcticament a un de cada dos plens alguna de les mocions que ha presentat la CUP no l'ha defensat la CUP sinó algú relacionat amb el seu text. Aquest dilluns mateix [17 de gener] vénen l'AMPA de l'escola la Sèquia a defensar la seva moció. Teníem molt clar que volíem obrir l'ajuntament a les persones que volguessin participar i estem molt contents d'haver-ho fet. Han vingut des d'immigrants a reclamar el dret de vot, els perjudicats per la càrrega policial al Toni's, la gent de les autoescoles que es queixaven,... gent molt diversa que gràcies a mocions de la CUP han pogut defensar els seus plantejaments.

- La capacitat de treball de la CUP durant aquests quatre anys és inqüestionable, però hi ha alguna cosa en la que creguis que heu de millorar en el futur?
- Sempre es pot fer més feina, i sempre es pot treballar més i millor. El que trobem a faltar una mica és més implicació dels col·lectius diversos en la feina municipal. És a dir, malgrat que puguem criticar-ho molt, l'actual marc legal dóna eines per a participar en política, i a vegades el que falla no és el marc legal sinó les ganes de la gent d'implicar-se i de fer propostes i de participar. A vegades ens sentim una mica sols en aquest sentit. Com si fer política només fos cosa dels que teòricament som polítics. Entenem que la política l'ha de fer tothom i, si de cas, nosaltres hem d'ajudar. Es troba a faltar aquesta consciència general que tothom es pot implicar en política.

- En l'actualitat el govern té 13 regidories de les 25 totals. Malgrat que les sensacions semblen dir el contrari, creus que si PSC, ICV i ERC tornessin a sumar 13, tornarien a fer un govern tripartit o potser amb l'experiència de Catalunya, no seria tan fàcil?
- Tinc el convenciment absolut que si PSC, ERC i ICV sumen 13 tornen a formar govern segur. No en tinc cap mena de dubte.

- El fet que CIU a les autonòmiques hagi guanyat per a governar sol i que a Manresa a les mateixes eleccions els nacionalistes hagin triplicat els socialistes, influirà en el vot dels ciutadans? Influirà en els possibles pactes posteriors?
- També estic convençut que la tendència de les autonòmiques arribarà fins a les municipals. El creixement de CIU es notarà a les municipals, no en la mateixa proporció, segur, però es notarà la tendència. Han passat molts pocs mesos, com per a girar-la. A més que la insatisfacció general amb l'equip de govern se sumarà a aquesta tendència.

El que no crec és que hi hagi majoria absoluta, ni de CIU ni de ningú, i per tant hauran de pactar. Hi ha dos candidats a pactar amb CIU i que en funció dels números optaran per uns o pels altres. I cap d'aquests dos candidats no és la CUP.

- Sí que podria ser que a CIU només li faltessin un o dos regidors...
- Es pot governar al Parlament sense majoria absoluta, però a un ajuntament és un pal. Per exemple, en els pressupostos és molt fàcil posar d'acord a tota l'oposició en contra i treballar sense pressupostos... Si guanyen negociaran un pacte amb algú i en aquest pacte, poden ser o uns o altres. Bé, de fet, també pot haver-hi un altre pacte comptant el PSOE.

- La CUP ni es planteja la possibilitat que CIU li proposi algun pacte.
- Que ens vinguin a veure, sí, es clar. A tots aniran a veure, imagino. Però la CUP no es planteja governar amb CIU, ni donar suport extern. Si més no, no de forma continuada. Això no vol dir que puntualment no ens hi puguem entendre, igual que ens hem entès amb altra gent.



- Cap a on ha de tirar Manresa? Quin és el seu principal repte?
- És un error plantejar-se el futur de la ciutat en compartiments estancs. És a dir, dividint en cultura, medi ambient, promoció econòmica,... com si fossin temes diferents. Pensem que Manresa ha de ser una ciutat que destaqui per la qualitat dels seus serveis públics, que aprofiti el que té que no tenen la majoria de ciutats de l'entorn barceloní, que és la proximitat a l'ambient rural, a l'espai natural, que destaqui per un model de mobilitat sostenible i dels segle XXI donant prestigi i qualitat de vida, que se la conegui pel seu nivell cultural i per la seva oferta cultural, i que posi en valor que som a prop de Barcelona. I si això ho posem tot en valor hem d'aconseguir treure gent amb iniciatives, també econòmiques, i retenir la gent d'aquí que fa coses interessants per a que no marxin, que és el que està passant. Hem de millorar en tots aquests aspectes, però sobretot canviar el xip i pensar que Manresa és alhora un barri de Barcelona i una ciutat formada per molts barris que són els pobles de l'entorn.

Manresa no és una ciutat de la Catalunya Interior. Manresa és l'última ciutat de l'entorn barceloní i no ens hem d'espantar d'això. Manresa ha de millorar les connexions amb Barcelona, sobretot ferroviàries, per a que la gent pugui viure a Manresa i treballar a Barcelona. Seixanta quilòmetres traslladats a Londres, o a París, o a Berlín és ciutat, no és perifèria. Ni som una ciutat a prop dels Pirineus ni una illa dins d'un entorn rural. Som una ciutat que ja formem part de la Gran Barcelona i en comptes de deprimir-nos, ens hem de preguntar quina mena de barri volem ser d'aquesta Barcelona. Un barri lleig, degradat i dormitori, o un lloc on s'hi pugui viure bé, treballar i s'hi estigui millor que a altres llocs de Barcelona. El model de ciutat – país és el que està creixent arreu perquè les comunicacions ho permeten. Tot i així encara hi ha mancances per a que hi estiguem integrats de manera competitiva. En transport no som competitius ni amb Sant Cugat, ni amb Cornellà, ni amb Mataró, ni amb Vilanova i la Geltrú. I per una altra banda hem d'entendre que Manresa ja no és una ciutat rodejada de pobles, sinó que és una ciutat més gran, una ciutat plurimunicipal.

- 2010 ha estat un any molt agitat per l'independentisme: consultes, manifestació del 10 de juliol, però també llistes, llistetes, plataformes i de tot per les passades eleccions. La CUP també enceta l'any anunciant que presentarà una vuitantena de llistes a les municipals. Sembla que el moviment independentista estigui millor que mai, però que es faci tot el possible per a que tot vagi malament. Com ho veus?
- Jo treballo amb el plantejament que la independència s'assolirà a curt – mitjà termini. Plantejar-m'ho d'una altra manera no em permetria treballar-hi amb la mateixa intensitat. Després de les autonòmiques es constata que no hi ha ningú que sigui el referent únic de l'independentisme, però tampoc cal. A mi ja m'està bé que l'independentisme sigui plural. El que hem de ser capaços els independentistes no és anar tots junts a les eleccions fent veure que tots pensem igual, però sí posar-nos d'acord amb coses concretes. Les consultes van ser un exemple i trobo a faltar que no hi hagi altres òrgans, altres espais, on els independentistes poguéssim asseure'ns i tirar endavant projectes comuns. Aquests espais no han de ser precisament electorals. A les eleccions ja està bé que l'independentisme es presenti amb propostes polítiques i ideològiques diverses perquè la gent que està per la independència és també plural.

- La CUP està condemnada a l'oposició? Vull dir, surti qui surti, és impossible un pacte per ser al govern de la ciutat a curt termini?
- Home, no és impossible, però nosaltres posem condicions i aquestes condicions és probable que no es donin en la propera legislatura. Per començar nosaltres no farem pactes amb ningú que estigui en contra dels drets democràtics bàsics de la nació catalana. Ningú que s'oposi al dret a l'autodeterminació té cap opció de poder fer un pacte amb la CUP, perquè és una opció lligada a principis democràtics. A banda també ens hauríem de posar d'acord amb models de ciutat que són diferents dels que ha tingut el tripartit durant aquests anys i que són diferents dels que ha tingut CIU, perquè de fet en les coses de ciutat, en els temes estratègics, la Fàbrica Nova, el Nucli Antic, l'ARE que es volia construir a la Font dels Capellans, la plaça de la Reforma,... han votat conjuntament amb el tripartit. Per tant el model de CIU i el del tripartit no és tant diferent, i sí és diferent al nostre. Per tant, és molt difícil que ens poséssim d'acord tan amb uns com amb altres a no ser que canviïn de plantejaments.

Però no és que la CUP estigui encantada d'estar a l'oposició, que ens agradi sempre estar a la contra. El que passa és que tenim uns plantejaments en que si podem arribar a acords amb els altres partits, bé, i si no, també. Però no podem negar que és poc probable que es doni un escenari en que puguem entrar al govern, però no és impossible. A banda que des de l'oposició es pot fer molta feina.

- Seran 10 candidatures les que es presenten per ara. Pot fer que això canviï molt el panorama del saló de sessions?
- Jo ho valoro positivament. Nosaltres sempre hem dit que no n'hi ha prou amb queixar-se i que la gent ha de prendre la iniciativa i implicar-s'hi. Que hi hagi gent que es vulgui implicar, perdent hores i, fins i tot, diners, fent política municipal jo ho trobo molt positiu. Una altra cosa és que alguna d'aquestes candidatures encara són molt fluixes, estan desdibuixades, no acaben de saber ben bé què representen ni què defensen, i que penso que ja fan tard per a definir-ho, esperava que a aquestes alçades ja sabríem alguna cosa més d'alguna d'aquestes candidatures. Però en tot cas que hi hagi més gent que vulgui reflexionar sobre la ciutat em sembla bé i ho trobo més divertit. Tindrem una campanya electoral més entretinguda.