Em sorprenia la imatge d'un edifici dalt d'un turó, situat a l'altre costat de la carretera -en terres ja del terme de Navàs- mentre recollíem imatges de l'església romànica de Santa Margarida de Viladepost del Puig que consta documentada per primer cop el 1205. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular. Per la seva proximitat al nucli de Santa Eulàlia d'Argençola -església erigida el 993- pensem que des dels inicis tingué categoria de capella rural, depenent –segons èpoques- de la parròquia de Ferran a Balsareny o de la d'Argençola.


Façana i absis de Santa Margarida de Viladepost del Puig. Foto: Antonio Mora Vergés

Enllestida la feina, fèiem via cap a la casa anomenada les Cots, significació toponímica de la qual és clara, pedra, turó, pujol,... des de la distància, en tenim una imatge de majestat, que s'esvaeix a mesura que ens hi anem apropant.

La casa –de la que no trobem cap informació– fou sens dubte una de les cases grans del terme; disposava d'un moli -que s'arruïna avui sense misericòrdia-, i obtenia productes de l'horta a les terres situades prop del llit del barranc.

Impressiona la façana, en la que s'ha practicat una obertura central que dona lloc a una amplia porxada a la planta baixa, i una esplèndida galeria en el primer pis.

Detall del balcó a la casa de les Cots. Foto: Antonio Mora Vergés

Recolliré únicament imatges d'aquesta façana, orientada a migdia, que em parla alhora d'uns temps durs de treball, d'un període de gloria, tant en el terreny estrictament econòmic, com en el familiar i àdhuc, ‘nacional'.

Curiosament s'explica –possiblement de forma massa ingènua- l'origen del topònim de Navars, que es remunta al 982, quan s'esmenta l'alou anomenat Nabares, derivat d'un mot preromà, que tindria la següent traducció: "anar a baix".

Navars, esdevindrà Navàs, i Les Cots, si no s'hi posa remei de forma ràpida, "anirà a baix".