Joan Gil Oliveras/ACN | Actualitzat el 13/09/2010 a les 14:45h

L'alcalde de la ciutat, Jordi Camprubí, ha exposat que aquesta "no és la fira de la consolidació, sinó la del creixement". "La nostra cultura creix quan s'obre a la resta de cultures", en al·lusió a l'enriquiment cultural de la fira, amb espectacles culturals propis del país i d'altres països de la Mediterrània. A més, ha exposat que "la fira té vàries direccions, s'obre a vàries disciplines artístiques i això és positiu perquè com més coneixes, més creixes com a persona".

D'una fira comarcal a una fira amb ressò internacional
Per la seva banda, Ramon Fontdevila, president del Comitè Executiu de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, ha començat la roda de premsa parlant dels orígens de la fira. "Primer, es va concebre com una mostra, un aparador cultural per al nostre associacionisme cultural per aconseguir més "bolos"; després va convertir-se en un mercat, en una fira que anava més enllà dels Països Catalans i de l'Estat, i actualment té presència d'abast mediterrani", ha explicat Fontdevila.

La Fundació de la fira es fa més forta
També ha exposat que "la Fundació de la fira ha crescut amb la incorporació d'altres organismes de la Generalitat de Catalunya com l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, l'important Institut d'Indústries Culturals i l'Institut Ramon Llull". També ha recordat que aquest darrer institut hi és perquè es dedica al projecció interna de la cultura catalana. La Fundació de la Fira d'espectacles d'arrel tradicional, doncs, creix.

A més, ha explicat que "el Conseller Tresseras ens demanava buscar noves complicitats i més eficiència", i segons, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular, Ramon Fontdevila, "a través d'aquestes incorporacions ho hem aconseguit".

Alhora ha recordat que, "la Mediterrània conjuntament amb la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i el Mercat de Música Viva de Vic, forma part de la plataforma de fires artístiques Factoria d'arrel".

Es manté el pressupost tot i la crisi econòmica
Un milió i mig d'euros serà el pressupost d'aquesta 13a fira. És la mateixa quantitat que l'anterior edició.

El leitmotiv d'aquesta edició és "el moviment"
El moviment es pot interpretar de moltes formes: com una modernització i innovació de les danses, com la participació en els tallers que es duran a terme, etc. I això és el que més li agrada a Tere Almar.

Nous espais per a oferir 266 actuacions en quatre dies
Del 4 al 7 de novembre, s'oferiran 266 propostes artístiques diferents en 18 espais interiors i 13 d'exteriors. Segons Fontdevila aquestes xifres posen la fira "al mateix nivell de cites destacades internacionalment". Fontdevila ha recalcat l'interès dels artistes en presentar les seves propostes en un entorn "tan privilegiat" com Manresa. I, segons ell, ho demostra el fet que un terç de la programació d'aquest any, en concret 48 propostes, seran estrenes. En aquest sentit, Fontdevila ha dit que la Fira és un espai "triat" pels artistes.

Propostes per tots els gustos
Alguna de les propostes estarà dedicada a l'any Maragall. Hi haurà vàries coproduccions de la fira. Algun espectacle estrenat a la fira de teatre al carrer de Tàrrega. Moltes activitats familiars. I un equilibri entre la oferta d'activitats musicals, i la d'activitats no musicals. Activitats de tot tipus: jocs, teatre, conferències, payasos, música, ball, etc. Un espai per creatius i emprenedors ja consolidats, i molts, joves promeses. "Cadascú es fa la fira pròpia", recorda Fontdevila.

Hi haurà també debats que generen discurs. Hi haurà espectacles com en el "Laboratori de la Dansa" on es farà un ball amb 12 balladors de sardanes i uns altres dansaires de dansa contemporània amb dirigits per Carles Santos. La Fira no és només un aparador.

Més enllà dels 4 dies, la Fira durà tot l'any
Durant tot l'any, es fan activitats organitzades per la Fundació a les Escoles i instituts de la ciutat, altres, amb el Galliner, i algunes amb la Casa de la Música.

Els espais de la Fira s'especialitzen
Un nou espai serà el Parc de la Seu, dedicat al circ. Cal esmentar, que aquesta 13a fira, els espais estaran especialitzats en una branca artística. La directora artística, Tere Almar, ho ha justificat exposant que "cada públic anirà a buscar allò que més li interessa", i per tant, ja sabrà on podrà buscar-ho. Els pallassos es passejaran per les cercaviles que es duran a terme al carrer. La Plaça Europa serà per ballar, i l'Espai dels balladors, que és un altre espai nou, serà per escoltar la música, de forma asseguda. La Taberna, serà l'espai gastronòmic, i també hi haurà música, amb DJ's, etc. Com diu Almar, "per totes les butxaques".

La Fira Mediterrània, per tots els públics, també el jove
La Fira, com ha exposat la seva directora artística, intenta apostar per la modernització dels espectacles d'arrel que presenten. Amb aquesta vinculació entre tradició i modernització, la Fira ha decidit sumar-se a la moda dels Flash Mob. Aquest esdeveniment social, que s'estan posant de moda per tot el món occidental, sobretot està dirigit al públic jove de la fira.

Amb la col·laboració del Galliner, acostumat a organitzar-ne, i els instituts de la comarca, s'organitzarà doncs, un Flash Mob.

La participació de Caixa Manresa-Caixa d'Estalvis de Catalunya en la fira
Marcel Sellas, sotsdirector de l'Obra Social de la Fundació Caixa Manresa, després de la fusió amb d'altres caixes del país, ha exposat que "segueix el compromís, ara amb la nova entitat bancària".

Sellas ha exposat que "és el programa més atractiu que mai". I que continuaran col·laborant aportant "recursos econòmics i espais propis, i duent a terme exposicions que hi estiguin vinculades, com han fet fins ara" des de la Fundació.

Ignasi Perramon: "la indústria cultural representa el 5% del PIB"
El regidor de Cultura de Manresa, satisfet amb la Fira; ha exposat que "la indústria cultural representa el 5% del Producte Interior Brut (PIB)" i que s'està "innovant, obrint nous horitzons als espectacles d'arrel".