Pere Fontanals: Vaig conèixer l'Àlex per casualitat poc després que deixés la militància activa de la JSC i prou disgustat, segons ell, de la dinàmica interna de partit que es vivia en aquella època al PSC. La comuna afició al diàleg va fer que, malgrat les diferències ideològiques inicials, les nostres trobades fossin cada vegada més habituals fins arribar al punt que bé es podria definir la nostra relació com d'amistat. Es fa difícil escriure això, a hores d'ara, quan en els darrers anys no hem tingut gens de contacte personal, i malgrat tot, encara penso en ell com un amic. L'Àlex Seglers ens ha deixat amb 40 anys després d'una malaltia que només coneixien els més propers i a mi em deixa amb la sensació d'haver perdut l'oportunitat de viure'l més. Al seu costat vaig gaudir el seu primer llibre, la seva entrada a la universitat com a professor i, sobretot, el seu enamorament cap a la Gemma que el va fer deixar Manresa enrere i establir-se a Sabadell. Qui va tenir el goig de conèixer-lo no l'oblidarà mai.