Antonio Mora Vergés | Actualitzat el 04/07/2010 a les 20:23h

La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.

Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'abscís. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.

Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval.

En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d'on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.

Agafàvem la pista que baixa en direcció llevant deixant enrere la casa de pagès de Bellver, el bestiar pressentia un dia calorós i aprofitava les primeres hores de mati en les pastures fresques i abundoses, deixàvem Can Regàs a l'esquerra i ens aturàvem per recollir imatges del naixement del riu Congost.

El sol anava pujant quan creuàvem la roureda de Collsuspina, on esmorzàvem asseguts a la creu de terme.

En el camí que ens conduirà fins a Santa Coloma Sasserra, ens aturem per retratar l'anomenat Roc Colomer, que suggereix –com indica el seu nom- un gran colom des d'una perspectiva concreta. Adverteixo que una part d'aquesta estructura natural s'ha trencat.

Arribàvem finalment al pla on s'aixeca, el temple, la rectoria, la creu de terme, i el Roure del Giol que fou declarat arbre monumental per l'Ordre de 19d'abril de 1991 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i el cementiri i l'antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra, pertanyent avui al municipi de Castellcir (Vallès Oriental). L'Església s'aixeca a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al NE del terme.

Es coneixia antigament com Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles. La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l'església de Moià; poc després obtingué la independència. L'església, romànica (s. XI-XII), fou ampliada i mutilada al s. XVII; guarda, però, l'abscís central, el campanar i la nau romànica. Prop d'ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). Té unida a l'església el mas Giol.

Ens aturarem al Mas la Talladella de Castellcir, on hi ha una capella del segle XVIII dedicada a Sant Josep.

El sol abrusador -hem superat llargament les 12,00- ens acompanyarà fins al vehicle 1, deixarem al Feliu i al Santiago prop del rentador de llana al polígon industrial de Castellterçol, i la resta tornarem fins a Sant Cugat de Gavadons on havíem deixat el vehicle 2. Tornarem al nostre Vallès Occidental dins de l'horari previst.

Sant Cugat i Santa Coloma, les nostres fites d'aquesta passejada celestial, recuperen "la seva tranquil·litat". El Moianès és –encara- un jardí natural que us esperonem a conèixer aquest estiu.