Autor: Reagrupament Bages

Ramon Payàs Capell | Coordinador de Reagrupament Bages
Fa un any que l'Associació Cultural Reagrupament Independentista va fer la seva presentació al Bages. Fou a la plaça de Lluís Companys a Manresa. Durant aquest temps, malgrat ser un temps d'arrencada, ha sigut un any actiu, productiu i participatiu.

També és cert que hem tingut d'entomar alguna atzagaiada que ha fet creure a més d'un que tentinejava el projecte. No ha estat així. El temps ha donat clara resposta a aquella malèvola "apreciació". Estem plenament consolidats.

En totes les nostres accions i participacions hem deixat palesa la nostra voluntat d'un independentisme plural i amb l'assoliment d'objectius en un termini el més curt possible.

La gent de Reagrupament som conscient i tenim plenament assumit l'esforç que ens cal fer per aconseguir l'estat propi. L'espoli financer del nostre país no para de créixer. Hi ha els 22.000.000.000 d'euros coneguts i reconeguts per tothom i  que ningú ja no s'atreveix a qüestionar, cal afegir-hi el diferencial entre promeses l'1 de gener i l'incompliment d'aquestes el 31 de desembre en inversions a Catalunya.

D'aquest espoli els mitjans se'n fan poc ressò, més ben dit: gairebé gens. Cal a fi d'any contrastar l'acompliment, sí o no, d'allò promès, però la nostra crònica debilitat memorial sovint ens perd i l'oblit ho embolcalla tot. Doncs bé, pel cap baix, aquest incompliment, espoli a la fi també,  pot anar fàcilment dels 3 als 5.000 milions fins i tot més en funció de la "generositat mesetaria", i amb l'excusa de torn.

Però, ai carai!, amb això resulta ara que no en tenen prou, ara cal doncs afegir-hi una nova estreta de cinturó: la retenció del 5% de mitjana a totes aquelles persones que ells anomenen sous "assegurats". Com a torna, aquesta és la impressió, hi afegiran també a contribuir-hi aquells que són més afortunats dineràriament parlant. Ah!! i sembla que també els polítics catalans voldran donar bon exemple i també es retallaran un xic la nòmina. No oblidem tampoc que d'aquí a ben poc l'impost sobre el valor afegit, l'IVA, també experimentarà una pujada.

Voldria, però no tinc dades prou objectives encara, publicitar el resultat econòmic d'aquesta maniobra orquestrada i dirigida, provinent del govern central (únic govern regidor del nostre destí)  per fer front a la crisi. Us deixo a vosaltres mateixos que en feu una valoració i no patiu si creieu que us hi heu excedit, us quedareu curts.

Doncs bé, de l'espoli fiscal; dels incompliments el 31 de desembre, d'estrènyer un forat més el cinturó, de l'IVA i la congelació de la nòmina al jubilat, feu-ne una suma... en teniu el resultat, oi? Bé, doncs ja sabeu qui pagarà una vegada més la desfeta espanyola. Nosaltres, el catalans, no som responsables de la irresponsable malversació dels diners que han fet els espanyols. Resumint: els espanyols sempre ho tenen tot pagat, i això no s'hi val. Posar aturador a aquest desori és obligat.

A diferència de tot l'establiment polític català a Reagrupament ens ocupa i preocupa ben poc la defensa de l'estatut. Tot això és pura comèdia i màrqueting barroer; perdre el temps i enganyar la gent, mentrestant, més de 60.000.000 d'euros desfilen cada dia miserablement cap a Madrid amb el consentiment, amb el vistiplau, de tot governant i opositor del marc polític català.

No molesta qui vol sinó qui pot, els comentaris casposos o monòlegs mofetes d'origen "mesetari", pel propi pes s'endinsen cap al fons del sac dels oblits. Això no ens ha d'ocupar ni un instant de la nostra vida.

L'estatut, més retallat o menys sempre serà una gàbia. Pots ser més gran o més petita: a la fi una gàbia. En funció de la grandària podrem moure o no les ales, però el vol (?) sempre serà captiu.

Cansats de tracte superb, els catalans no volem tenir cap més exigència per damunt nostre que l'acompliment de la norma establerta i consensuada per tots aquells països compromesos democràticament; lliures, cultes, rics, respectuosos i solidaris amb tot aquell que ho necessiti.  És senzill i legítim el nostre desig: "Ésser un poble normal", no és pas demanar gaire.

Certament no és demanar gaire i com a poble normal que volem ser el que ens cal és la nostra pròpia llei: La Constitució de Catalunya. "Cada nació escull la seva pròpia llei." És ací on sí que cal esmerçar els esforços. És la primera llei que els diputats que representin Reagrupament al Parlament de Catalunya presentaran perquè sigui aprovada.

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, deia: "Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten.

Som un país tolerant, un país que estima; n'hem donat moltes mostres, però ens cal reflexionar i respondre'ns a nosaltres mateixos si som un país que s'estima. És l'hora de demostra-ho. Reagrupament és un moviment transversal. No s'identifica amb cap valor ideològic concret. Reagrupament és totes les cordes de l'instrument. Dóna cabuda a tot demòcrata amb la voluntat de volar sense esculls.

No tenim cap voluntat de governar. Només ho farem si és estrictament necessari. Tenim data de caducitat: l'assoliment de la majoria parlamentària, la independència i la regeneració política. També, si en un temps de vuit anys no hem aconseguit el nostre objectiu, ens apartarem i deixarem que uns altres, més destres que nosaltres, ho facin.

Reagrupament donarà suport a tota altra voluntat que com a primer pas, però, tingui clar l'encaix en la nostra pensa.

Assolit l'objectiu, ens n'anirem cap a casa amb la il·lusió de ser uns partícips més en les primeres eleccions lliures, sense cap més dret ni compromís que el del vot.

No som il·lusos, ho hem repetit una rastellera de vegades, som conscients dels molts obstacles que tenim i els que vindran i que haurem de vèncer. I tant, si en som conscients! La decidida aposta liderada per Joan Carretero, és una aposta que molesta i que provoca butllofes a tot l'epidermis de l'establiment polític de casa, i forà. Missatges sinistres de sinistres personatges, resultat: apagada mediàtica. A la fi, però, el temps posarà cadascú al lloc.

Reagrupament: Moviment transversal, aixopluc de tot aquell/-a demòcrata desitjós/-osa de veure i viure, amb la brevetat més gran possible, en una Catalunya lliure, rica, culta, plena i solidària.

La raó ens fa legítims.