P.F.B. | Actualitzat el 11/05/2010 a les 10:27h

La noticia dolenta és que l'aspecte que oferirà demà la plaça de la Reforma serà de desolació, tal com ahir, i amb una mica de fortuna hi veurem més gent treballant que fa mig any. La notícia bona és que un cop estigui acabada i vist amb la perspectiva que ofereix el temps, tots plegats valorarem molt positivament el resultat i situarem tots els problemes d'execució en la justa mesura de la seva importància. El resum de tot plegat: que hi haurà sanció a la concessionària per incompliment contractual quan acabin les obres. I la sanció no serà petita. El ple extraordinari d'aquest dilluns que havia de portar a debat la intervenció a la Reforma ha donat molt de joc, fins que no n'ha donat més. El govern ha fet el mínim d'autocrítica que tocava de rigor, l'oposició ha exigit responsabilitats sense fer-ne sang i PxC, com que el tema no tocava el punt central del seu programa, de la seva acció i de la seva existència, ha trobat coses més interessants que fer acte de presència al saló de sessions.

El ple ha començat amb uns minuts de retard, amb una bona presència de públic, una quarantena de persones, amb la certesa que l'alcalde proposaria debatre els sis dictàmens conjuntament i amb el rumor que Xavier Javaloyes s'havia queixat de que només hi hagués mitja hora per a la primera ronda d'intervencions. Mitja hora per set intervencions (els sis grups presents i la regidora de l'àrea) haguessin suposat tres hores i mitja d'haver esgotat el temps cada intervenció només per a la primera roda. No ha estat així i, en total, passades les onze del vespre sortíem tots de l'ajuntament després de dos torns i mig d'intervencions, tres minuts conciliadors de l'alcalde i votacions de resultats previsibles.

Els grups de l'oposició van per feina des de la prudència
Adam Majó, per la CUP, ha basat les seves intervencions en aprofundir en les desavinences quant a model urbanístic de la ciutat pel que fa a la poca aposta de l'equip de govern de dotar el Nucli Antic d'equipaments i la poca sensibilitat que segons entenen hi ha a l'hora de planificar les polítiques de mobilitat. Un model de ciutat que, cal recordar, també comparteixen els dos principals partits de l'oposició, segons Majó, ja que en el seu moment la intervenció a la Reforma també va ser votada per CiU i PP. El portaveu de la CUP s'ha preguntat en veu alta com és que el fet que només una empresa es presentés per a la concessió no va fer sospitar l'equip de govern i com és, també, que davant dels primers incompliments de la concessionària, no es va decidir tirar enrere abans no fos massa tard.

En el seu moment, la CUP ja havia advertit que no semblava bona idea fer aparcaments en una plaça de roca massissa. Que si feien falta aparcaments hi havia la possibilitat de fer aparcaments verticals, com es fa en molts altres municipis, que no produeixen tantes molèsties i, sobretot, no són tan cars. En el capítol d'exigir responsabilitats, el representant de la CUP ha fet referència a la proximitat de les eleccions municipals per advertir que seran els veïns amb els seus vots els que acabaran per situar cadascú al seu lloc. A nivell tècnic ha comentat que ningú entendria que res no canviés.

Xavier Javaloyes, del PP, ha estat el següent a prendre la paraula. Després de posar als presents en antecedents quant als estudis que avalaven l'actuació, el líder popular ha entrat en matèria incidint directament en el funcionament de la comissió informativa de les obres de la Reforma. Segons Javaloyes, al llarg de les primeres reunions d'aquesta comissió, l'equip de govern anava culpant de tot EYSSA com a concessionària de les obres, i els grups de l'oposició no van conèixer la realitat fins que es va citar l'empresa per a que justifiqués els retards. Segons el PP, el cap d'obra es va reunir amb l'alcalde en privat mitja hora abans de la seva compareixença i durant la seva declaració davant la comissió informativa es va mostrar nerviós i no parava de suar. Javaloyes ha mostrat aquests elements per a la reflexió sense aportar cap més judici que el que tothom es pugui fer per ell mateix.

El portaveu del PP ha insistit que les modificacions han fet canviar criteris urbanístics i que hores d'ara ningú sap quant pugen les obres de la Reforma, però que serà una sagnia pels manresans i que les molèsties han fet marxar del Barri Antic aquells que en tenien possibilitat. Per a Javaloyes és clar que s'han d'exigir responsabilitats polítiques i tècniques.

Indefinició, precipitació, tossuderia, canvis de criteri. La primera bateria de la intervenció d'Alexis Serra, de CiU, ha incidit a remarcar tot allò que ha portat les obres al punt que ens trobem avui pel que fa a l'acció de govern. El portaveu de CiU recorda que es van iniciar les obres de l'aparcament sense tenir aprovat el projecte d'urbanització de la zona i que, tot i tenir arguments jurídics de sobres, en més de quatre anys l'ajuntament hauria pogut aplicar alguna sanció. "L'alcalde ha demostrat poca autoritat política i molta debilitat cara l'empresa" resumia Serra, per recordar que el diferencial entre el pressupost de l'obra i el cost real se situa en els 3,1 milions d'euros. Tot això en una època que no cal recordar com és econòmicament per a tots, i encara més per l'ajuntament, incidia.

En aquest moment, Serra ha deixat pas a la rumorologia sobre les veus que s'escolten per com pagar aquest increment de la partida. CiU es pregunta si es farà amb modificacions a les condicions d'explotació de la zona blava, allargant-ne el termini o augmentant el número de places. Abans d'acabar la intervenció el líder nacionalista veu clar que cal exigir responsabilitats a l'alcalde, a la regidora d'àrea i als tècnics per com s'ha gestionat l'obra.

Acabava la primera tanda d'intervencions dels grups de l'oposició amb la sensació que el to havia estat cordial o, si més no, sense fer massa sang malgrat la quarantena de persones de públic que haurien pogut impulsat algú a teatralitzar la seva intervenció. No ha estat així. Tots s'han mostrat sobris que a nivell informatiu és com dir que el panorama s'ha mostrat gris.

Regidora i partits de govern, molts antecedents i d'autocrítica, la inevitable
Pren la paraula Àngels Mas que, com a regidora d'urbanisme, comença amb la lletania dels antecedents, des del dibuix de les necessitats d'aparcament en aquella zona, obra d'un estudi del RACC, fins a cadascun dels avantprojectes, projectes i actuacions dels darrers cinc anys. Que l'actuació de la Reforma no es va portar a terme d'una manera alegre, que el plec no es va aprovar a corre-cuita, fins a que la proposta d'urbanització no cau del cel, la regidora d'urbanisme insisteix en la correcta planificació de l'obra i de les previsions econòmiques que feien que la intervenció a la Reforma s'assumís des d'un finançament assumible. L'actuació no era senzilla i per això van entendre que només una proposta acomplís gairebé tots els compromisos. Amb tot, la regidora assumeix que no s'ha fet tot bé des del govern, però vol destacar que no tots els endarreriments de l'obra són per culpa municipal.

Mas s'ha mostrat incrèdula pel que fa a que les sancions haguessin ajudat a millorar els terminis, a banda que recorda que quan es vol aplicar una sanció, s'han d'obrir expedients i s'ha de permetre la defensa de l'expedientat, motiu pel que es qüestiona si hagués accelerat el procés o l'hagués endarrerit encara més. Acaba la regidora comentant temes com l'ascensor, els murs i dient que amb un aparcament vertical no s'haguessin pogut situar els jutjats on són ara. Segueix la grisor en el debat quan encara falten Sensat, Perramon i Irujo per intervenir.

Sensat, d'ICV, insisteix a dir que Manresa no acaba a la Reforma, més que res per situar el motiu de conflicte en justa proporció dins de l'actuació de govern. Reconeix errors, però no manca d'honestedat, ni a la Reforma ni en cap de les obres que han portat a terme. I acaba citant les tres hipoteques que suposen les obres de la Reforma: la política, l'econòmica i la de la memòria. "Ningú recorda com estava la plaça de la Reforma abans de començar les obres?". Perramon, d'ERC, situa en un 75% el percentatge d'endarreriments que són culpa de l'empresa concessionària i assumeix que el govern potser va errar a l'hora de no valorar suficientment la façana neogòtica que ha quedat tapada pels murs, no pas per la seva antiguitat, ja que era una façana recent, sinó pel fet que Manresa la tenia integrada en la seva memòria paisatgística. Igual que Sensat, per a Perramon no s'hauria de modificar la concessió d'explotació de la zona blava per eixugar l'increment de costos respecte de l'avantprojecte.

Finalment, Irujo, del PSC, ha centrat la seva intervenció a reforçar la idea que malgrat que és una obra complexa i amb molts detalls, era necessari portar-la a terme ja que era reclamada pels manresans. En la seva intervenció, el portaveu socialista ha fet un exercici d'imaginació, sospitant què podia haver passat d'aplicar-se una sanció a l'empresa quan es va veure que la cosa no rutllava. "Possiblement" EYSSA hagués aprofitat aquesta sanció per endarrerir encara més tot el procés amb recursos i totes processos jurídics que la llei permet. A voltes, ha insistit Irujo, un bon govern no és només exercir l'autoritat sinó ser prudent quant cal i conciliador a l'hora de cercar els objectius. Malgrat tot reconeix que hi havia hagut decisions del govern sensiblement millorables.

13 milions per a EYSSA segons els càlculs de CiU i les semblances i diferències entre Irujo i Canongia
La segona volta d'intervencions –i la tercera, molt més ràpida- no ha fet més que incidir en els mateixos punts. Destacable seria el càlcul de CiU segons el qual EYSSA obtindrà uns beneficis de l'explotació de la zona blava fins a 2020 de més de 13 milions d'euros. "Deu voler dir ingressos" corregeixen des del govern. Sala que fa no amb el cap, Serra que se'l mira i diu "No, no. Beneficis". I gairebé al final del ple, quan s'hagués agraït una mica abans per allò de fer-lo més entretingut, el capítol de Javaloyes tirant en cara al govern que culpés el servei de premsa de la manca d'informació externa, i regidors i públic fessin rialles mirant cap als mitjans allà presents; i la comparació de Serra de la forma d'expressar-se Irujo que li recordava a Canongia, en uns reptes dialèctic entre tots dos que ja acostumen a ser tradició en la recta final dels plens.

Finalment, l'alcalde dóna el titular de premsa
Abans de les votacions pren la paraula l'alcalde Camprubí i ens facilita la feina: "Un cop s'acabin les obres hi haurà multa a l'empresa concessionària per nombrosos incompliments de contracte", i avisa "i serà multa, no multeta". L'alcalde acaba repassant la cronologia dels darrers cinc anys –per enèsima vegada per part dels regidors de govern- i agraeix la sobrietat en les intervencions de tots els assistents, que, vista des de fora, va semblar més una mostra de sobirà avorriment. Una vintena de valents van aguantar des del públic, amb extrema educació, les més de tres hores de ple monotemàtic.