Jordi Masdeu Valverde | Actualitzat el 26/04/2010 a les 17:48h

Ha costat molt, ha calgut l'esforç i el treball de molta gent, durant molt de temps, però el resultat ha valgut la pena. Ahir, després de molt lluitar per a aconseguir-ho, les manresanes i els manresans, com milers d'altres catalans, vàrem poder votar per la llibertat del nostre poble. I els resultats han estat, des de qualsevol punt de vista, extraordinaris. N'hi ha que volen fer-nos creure que la resposta popular ha estat minsa, fins i tot ridícula, i que tot plegat és un fracàs de l'estratègia sobiranista. Que vagin fent, que en això de menystenir les fites de l'enemic ja hi tenen experiència.

La realitat, però, és tossuda, i les dades no poden ser més clares. A Manresa, 11.385 persones han votat a favor de la independència. Onze mil persones és molta gent, t'ho miris com t'ho miris. Jo encara recordo quan, al final dels anys 80, coneixia personalment a tots els independentistes de Manresa. Érem quatre, tots ens coneixíem, tots ens moviem als mateixos ambients. I ara en som 11.385. Onze mil persones omplirien dues vegades el Nou Congost. Onze mil persones omplirien catorze vegades el Kursaal. Onze mil persones, una darrera de l'altra, farien una cua molt, molt llarga. I ara som 11.385 manresanes i manresans que volem la independència. Definitivament, no som quatre gats.

I si comparem les dades de la consulta amb les de les eleccions municipals, el resultat també és prou demostratiu. Si sumem els vots de les candidatures independentistes (Esquerra, la CUP i el Partit Republicà), l'any 2007 a Manresa només hi havia 4.828 independentistes. I ara en som més d'onze mil. Evidentment, la majoria d'aquests 6.557 vots surten dels votants de CiU, però segur que també n'hi ha molts que van votar PSC o Iniciativa. I això vol dir que alguna cosa està canviant. I també vol dir que un dels grans arguments que utilitzen els partits contraris a les consultes és fals. PSC, ICV i PP diuen que els electors ja s'autodeterminen cada cop que voten, però les dades demostren que això és fals. Fins que no hi ha una pregunta concreta, no hi pot haver una resposta vàlida. En tot cas, els 11.385 vots superen els registres de qualsevol partit a les eleccions municipals, i estan molt per sobre dels 7.665 que obtingué la força més votada (CiU) el 2007.

Alguns us diran, però, que la participació ha estat molt baixa, i que això resta tota credibilitat a la consulta. Certament, un 18'5% del cens no és cap meravella, però aquest percentatge inclou els nouvinguts extracomunitaris i els joves que tenen entre 16 i 18 anys. Per establir una comparativa vàlida amb les eleccions convencionals cal restar el cens i els vots d'aquests dos col·lectius per arribar a un percentatge del 21'96%. El cert és que en les eleccions oficials la participació també és molt baixa. Si tenim en compte les darreres eleccions celebrades a Manresa, podem establir una comparativa força clarificadora. A les europees de l'any passat, a Manresa van votar 18.982 persones, un 36% del cens. Ens unes eleccions europees, amb espais electorals a tots els informatius de tots els mitjans de comunicació, amb l'enviament de propaganda electoral a totes les cases per part de tots els partits, amb entrevistes, reportatges i anuncis pagats a tots els mitjans, amb milions d'euros gastats per tots els partits, amb espais gratuïts de propaganda a tots els mitjans públics, amb cartells, pancartes i octavetes omnipresents, amb tota la maquinària de l'Estat i del sistema treballant-hi a favor, van votar 7.060 persones més que en unes consultes promogudes (i pagades) per la societat civil. Els que encara tenen la poca vergonya de titllar la consulta de fracàs de participació queden ben retratats.

El que queda clar és que les coses mai no tornaran a ser com abans. No és veritat, com diuen alguns, que les consultes siguin el començament del camí de la victòria. El camí de la victòria fa molts anys que es va encetar, i molta gent ja hi ha deixat la dedicació, la llibertat, i fins i tot la vida. Però les consultes sí que representaran una nova empenta en la direcció correcta, una empenta que pot esdevenir definitiva, si fem les coses ben fetes. Ara cal mirar endavant, seguir lluitant i no deixar-se endur per triomfalismes ni dreceres. Encara falta molt, si volem que la nostra terra, tota la nostra terra, sigui algun dia lliure i sobirana.

D'aquí uns anys, de ben segur, mirarem enrere i veurem les consultes com una de les pedres, potser un xic més gran que les altres, que han construït el camí cap a la independència. I tot ha estat gràcies al treball, constant i brillant, de centenars de voluntaris, que durant mesos han treballat, simplement, perquè tots els manresans i manresanes tinguem el més elemental de tots els drets, el dret a decidir que volem ser quan siguem grans.