JG Esdeveniments | Actualitzat el 26/03/2010 a les 14:05h

El manresà Andreu Esquius i Rafat, enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC i expert en Transports, Ordenació del territori i Urbanisme, ha estat el ponent escollit pel primer sopar conferència que organitza el nou Fòrum Catalunya Central, amb l'objectiu de fomentar el debat al territori. Aquest primer sopar, celebrat dijous dia 25 a la Torre Busquet, ha aplegat més de 160 personalitats destacades del món empresarial de la Catalunya Central, i ha tingut com a tema central el Pla d'Infraestructures 2026 i la seva implicació a la Catalunya Central.

"Infraestructures i desenvolupament són conceptes paral·lels. Però sense una massa crítica de ciutat, la demanda és baixa i les infraestructures són difícils de justificar", ha argumentat l'enginyer, qui ha estat escollit per la seva gran experiència en la qüestió, així com per la seva implicació al territori central. Andreu Esquius és soci de l'empresa consultora MCRIT, especialitzada en l'assessorament a l'administració i a grans empreses públiques i privades. Així, ha col·laborat amb la Comissió Europea, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, el Ministeri de Foment, GISA, IFERCAT, Aeroports de Catalunya, TABASA, CIMALSA, Autoritat Portuària de Barcelona, ABERTIS, RACC o la Cambra de Comerç de Barcelona, entre altres.

Sota el títol Infraestructures per la mobilitat a Catalunya: oportunitats de futur per a la Catalunya Central, Esquius ha comentat la situació actual de Manresa i la Catalunya Central pel que fa a les infraestructures, així com els reptes i oportunitats que d'això se'n deriven pel territori. En una primera part, ha explicat detalladament l'evolució històrica que ha tingut la xarxa ferroviària de les comarques centrals, així com les seves carreteres. Ajudat per suport visual, ha mostrat de forma molt il·lustrativa les deficiències de desenvolupament que ha patit Manresa, Berga o Vic vers altres ciutats catalanes i les principals causes d'aquestes mancances. Segons el manresà, el fet que la capital del Bages es connectés a la xarxa ferroviària només 11 anys després que la primera línia de ferrocarrils, va permetre un desenvolupament enorme i sostingut, fins a l'any 1930. "Manresa era una de les ciutats capdavanteres", ha defensat Esquius. Tot i així, al segle XX, quan va tenir lloc el disseny de camins i carreteres, es va fer de forma radial des de Madrid, cosa que va deixar apartada dels grans eixos Manresa i Vic. "Manresa s'ha quedat una ciutat petita, no ha crescut més", ha afirmat Esquius, qui ho ha atribuït a la manca de desenvolupament de bones connexions amb Barcelona, que no van tenir lloc fins l'any 1974. Tot i així, i a partir d'aquest any, Esquius assenyala que la ciutat s'ha sabut adaptar: "Ens hem posat al dia en qüestió d'infraestructures", explica.

A la segona part, el ponent s'ha centrat a explicar les propostes i previsions que s'estan fent per millorar les condicions d'aquesta xarxa. Amb un punt de vista esperançador, ha volgut ressaltar que en el pla d'infraestructures 2026 estan contemplades una llarga llista d'obres per adequar i corregir les deficiències esmentades. El seu discurs, doncs, no només s'ha limitat a anomenar algunes d'aquestes previsions que ja disposen de pressupost, com la que preveu convertir l'aeroport de Barcelona en un dels millors connectats (busca una connexió amb rodalies cada 5 minuts), sinó que també ha animat els convidats a moure's per reivindicar el territori. Entre les propostes, Esquius ha fet saber que la línia de rodalies de Manresa passarà a ser la capçalera de la línia de l'aeroport de Barcelona; a més de comentar que hi ha plans per construir trens trams que enllaçaran Manresa amb Súria i Sallent o Manresa amb Lleida. Des del punt de vista viari, l'obra immediata que destaca és el desdoblament de l'eix transversal, mentre que pel que fa al tema dels aeroports, ha assenyalat que s'està redactant el pla director urbanístic de l'aeroport d'Igualada, que de moment serà corporatiu empresarial. "S'ha de veure com una oportunitat pel futur", ha demanat el manresà, ja que considera que està molt a prop de la capital bagenca. En aquest sentit, ha manifestat: "Manresa no té un aeroport, en té quatre", ja que si les connexions viàries estan adequades, i gràcies a la situació geogràfica manresana, és ràpid accedir als quatre existents. Per concloure, ha ressaltat que sense una massa crítica a la ciutat, és molt difícil justificar la creació de noves infraestructures, cridant així a la reflexió i a la mobilització dels convidats, i sobretot, a l'aprofitament de les oportunitats que generi el nou pla.

Entre les dues parts de la conferència s'ha fet el sopar, que ha estat aprofitat pels assistents per començar a intercanviar les seves opinions al respecte, gaudint d'un clima distès i relaxat. En acabar, i tal com estava previst, s'ha deixat un espai pel debat, en el qual i, a través del portaveu designat, cada taula ha pogut expressar les seves reflexions i manifestar els seus punts de vista sobre el contingut de la ponència, així com formular les preguntes que creia pertinents i que Esquius ha respost detalladament.

En aquest col·loqui, els assistents han coincidit en les felicitacions cap al ponent, tant per la seva trajectòria i èxits assolits, com per la conferència que acabava de realitzar. Cal destacar que hi ha hagut entre les diverses opinions, un punt de vista en comú, com és la manca de lideratge polític a les comarques centrals, el qual ha d'ésser substituït pel lideratge social.

Les intervencions s'han succeït fluidament generant així un debat molt interessant sobre una de les qüestions transcendentals per a la Catalunya central: les infraestructures i el territori. D'aquesta manera, s'ha aconseguit l'objectiu desitjat per la nova plataforma, que no tanca les portes a nous debats ni a altres temes que puguin ser de l'interès de la societat, com ara l'economia, la innovació, l'educació, la sostenibilitat, la tecnologia o la globalització.

L'acte s'ha iniciat amb puntualitat a les 20 hores, amb una copa de cava i la recepció dels convidats. Entre aquests, hi havia representants de les entitats fundadores de la nova plataforma, a més d'altres personalitats integrants del teixit econòmic manresà i bagenc, i també d'Osona, el Solsonès, l'Anoia i el Berguedà, que s'han distribuït en taules amb total llibertat i sense cap ordre preestablert, per facilitar així la gestió d'opinió i intercanvi d'idees entre tots.