ACN/Montserrat Ayala | Actualitzat el 25/03/2010 a les 16:41h

Una cinquantena de vaques de raça bruna del Pirineu pasturen des de l'any 2007 al vessant nord del Parc Natural de Montserrat. Es tracta d'una iniciativa de la Societat Agrària de Transformació Bages i l'Agrupació de Defensa Forestal Protectors del Bosc que compta amb el suport del Patronat de la Muntanya. Fins ara ja hi ha cinc propietaris forestals que cedeixen una desena de finques com a zones de pastura extensiva. Els propietaris estan satisfets dels resultats, ja que les 400 hectàrees de zona de pastura estan quedant netes de sotabosc i per tant hi ha menys risc de propagació d'incendis. Els productors de vedella han comprovat també la qualitat de la vedella ecològica que s'hi produeix.

La pastura de vaques va arribar a aquest espai natural després d'una primera experiència iniciada fora dels límits del Parc Natural. Els bons resultats aconseguits van fer que els impulsors proposessin al Patronat de la Muntanya poder dur aquesta experiència als límits de l'espai natural que, gràcies a la bona predisposició dels propietaris, va rebre el vist-i-plau d'aquest organisme, especialment pel que representa en la prevenció d'incendis forestals.

Actualment hi ha cinc propietaris de la zona nord del Parc Natural, al terme municipal de Marganell, que han cedit una desena de finques per dur-hi a terme aquesta activitat ramadera. Per fer-ho possible ha calgut limitar les finques amb vailets elèctrics per evitar que les vaques surtin d'aquests espais. A més, per ajudar-les en l'alimentació en períodes de sequera, s'hi han instal·lat abeuradors i menjadores on se'ls subministra farratge.

Un dels propietaris de les finques cedides, Ramon Soler, de Can Pujolet i Can Font, a Marganell, explica que fins ara cap dels propietaris podia fer res per al manteniment de les finques i la neteja dels vorals dels camins, ja que s'han abandonat les pràctiques de neteja que es feien antigament. Ara, les vaques deixen totes les zones per on passen netes, de manera que, en cas de foc, això dificultaria la propagació del foc. Soler assegura que ara ja hi ha zones que eren un "polvorí" i que ara constitueixen autèntics "tallafocs" després del pas de les vaques.

Per al director del Parc Natural de Montserrat, Ramon Bisbal, el treball que fan les vaques dóna com a resultat importants beneficis, entre els quals destaquen la prevenció d'incendis forestals, la regeneració del bosc i el creixement de zones de pastura. Alhora es produeix un estalvi en sistemes d'extinció d'incendis i s'aconsegueix un producte carni de molt bona qualitat.

Segons el Parc Natural de Montserrat, la presència de les vaques a Montserrat redueix els costos d'eliminar i controlar la vegetació. Habitualment, l'estassada de matolls, la poda i l'eliminació de restes es fa cada sis anys, mentre que amb la pastura extensiva aquesta freqüència es pot fer cada dotze anys. Alhora es redueix en quatre vegades la biomassa combustible que s'acumula en zones no pasturades.

La pastura també permet obrir espais com feixes perdudes o bancals de vinya abandonats que permetrà treballar amb més comoditat els equips d'extinció en cas d'incendi. Alhora, la disminució d'arbustos facilita el pas i l'accés dels mitjans d'extinció al bosc.

La presència de vaques en aquest espai natural també afavoreix l'increment de la diversitat d'espècies herbàcies, que es xifra en un 55% respecte de zones no pasturades. Al mateix temps, el creixement diametral dels arbres és més elevat en les zones de pastura.

Vedella ecològica de Montserrat
La pastura de les vaques a Montserrat permet criar vedells per comercialitzar-ne carn ecològica. De fet, la Societat Agrària de Transformació Bages i els propietaris de les finques estan fent tràmits per donar una major sortida comercial a aquest producte per obtenir una Indicació Geogràfica Protegida que identifiqui la vedella ecològica de Montserrat.

Un primer tast que s'ha fet de la vedella ha determinat la bona qualitat del producte que s'obté. Es tracta d'una carn d'una qualitat superior a la de la que es produeix de forma convencional, ja que els animals s'alimenten de forma natural. Fins els sis o set mesos, els vedells mengen herba i llet de vaca i després se'ls donen farratges i pinsos ecològics. L'engreix és més lent i això fa que la carn que se n'obté sigui de major qualitat.