ACN | Actualitzat el 27/02/2010 a les 10:47h

Les Comarques Centrals van ser l'any passat les més perjudicades de Catalunya per la destrucció d'ocupació, amb una taxa absoluta d'atur del 13%, segons l'informe "El Mapa de l'atur a Catalunya 2009", elaborat pel sindicat Comissions Obreres. El Camp de Tarragona, amb un 11,8% de persones registrades com a aturades sobre la població potencialment activa, i l'Àmbit Metropolità de Barcelona, amb un 11,5%, queden situats per sobre de la mitjana catalana segons els àmbits territorials, que és del 11,4, mentre que per sota queden les Comarques Gironines, amb una taxa del 10,7%, Terres de l'Ebre, amb el 10,4%, Ponent, amb el 9,3%, i l'Alt Pirineu i Aran, amb el 6,7%.

Per elaborar aquest estudi, la secretaria de Socioeconomia de CCOO ha utilitzat un indicador que anomena "taxa absoluta d'atur", que es calcula a partir de la divisió del nombre total de persones registrades com a aturades i la població entre 15 i 64 anys de cada àmbit territorial, atès que no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell territorial. Les taxes d'atur utilitzades assumeixen, segons els autors de l'estudi, uns valors que són inferiors a les estimacions de l'Enquesta de Població Activa (EPA) en l'àmbit de Catalunya i províncies. Les xifres corresponen a la mitjana de l'atur durant tot l'exercici anterior.

L'atur per àmbits territorials
Les Comarques Centrals són les que, en conjunt, presenten unes dades d'atur molt superiors a la mitjana comarcal de Catalunya, que segons aquest estudi és del 10%. L'Anoia, amb una taxa del 13%, i el Bages i Osona, entorn de l'11%, es troben situades entre les deu primeres comarques amb el nombre més elevat de persones registrades com a aturades sobre la població potencialment activa. El Baix Penedès, amb una taxa del 12,7%, sobresurt en aquest mapa com la segona comarca de Catalunya amb el nivell d'incidència de l'atur més elevat en relació a la població potencialment activa.

El segon àmbit territorial amb més percentatge d'atur és l’Àrea metropolitana de Barcelona. Per ordre, el Vallès Occidental, amb un 11,3%, seguit del Vallès Oriental, amb un 11% i el Maresme, amb un 10,8%. Les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat, que en els cicles anteriors de crisi concentraven els majors índexs d'atur, en aquests moments presenten unes taxes d'atur pròximes a la mitjana o sensiblement inferiors, del 9,3% i del 10,2% respectivament.

A les Comarques Gironines, el Baix Empordà encapçala la llista d'atur comarcal amb una taxa del 9,9%, seguida de La Selva, amb el 9,7%, el Ripollès, amb el 9,5%, el Gironès, amb el 9,3%, l'Alt Empordà, amb el 9,1%, la Garrotxa, amb el 8,5%, i el Pla de l'Estany, amb només un 5,6% de taxa absoluta d'atur.

A les Terres de l'Ebre, el Baix Ebre és la comarca amb més atur, amb una taxa del 10,1%. Segueixen el Montsià, amb el 9,3%, la Ribera d'Ebre, amb el 7%, i la Terra Alta, amb el 5,8%.

A Ponent, el Pla d'Urgell i l'Urgell comparteixen el primer lloc en atur comarcal, amb un 8,7%. El Segrià té una taxa del 8,5%, la Noguera, el 8,3%, la Segarra, un 7,7%, i les Garrigues, un 6,2%.

A l'Alt Pirineu i Aran, l'índex d'atur comarcal el té el Pallars Jussà, amb el 6,5%, seguit de l'Alt Urgell, amb el 6,3%, la Cerdanya, amb el 5,8%, el Pallars Sobirà, amb el 5,7%, Vall d'Aran, amb el 4,9%, i l'Alta Ribagorça, amb el 4,7%.

Segons els autors de l'estudi, els àmbits territorials que presenten una incidència més elevada de l'atur registrat són aquells que han experimentat un creixement més important de la població resident com a conseqüència de la seva proximitat a les capitals de Barcelona i Tarragona. Les comarques del Vallès Oriental, el Garraf i, especialment, el Baix Penedès, amb unes taxes d'atur superior a la mitjana comarcal, entre l’11 i el 13%, serien les comarques més afectades per aquest moviment de població que, al seu torn, hauria impulsat la demanda de vivenda residencial i un major pes de la construcció sobre el total de l’ocupació.

Les Comarques Centrals de l’Anoia, el Bages i Osona són les que concentren les taxes d'atur més elevades, amb una mitjana del 13% sobre la població potencialment activa, i el Vallès Occidental, amb una taxa del 11,3%, completen el grup de comarques amb una incidència més elevada de l'atur registrat. Aquest segon grup de comarques presenta, segons l'estudi, una estructura productiva més diversificada amb una aportació més destacada de la indústria sobre el total de l'atur registrat.

El mapa del creixement de l'atur
L'estudi adverteix que les comarques situades en l'eix que va des dels Pirineus (la Cerdanya, el Pallars, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça), les comarques de Ponent (La Noguera i el Segrià) fins al Montsià, al sud del país, són els territoris on es concentren els majors increments interanuals de l'atur registrat, per sobre del 60%. L'evolució de l'atur en aquests territoris s'explica en bona mesura per la contribució del sector de la construcció, que va assumir un pes molt important durant la fase d'expansió, impulsada per la demanda de vivenda residencial, i que ha esdevingut un problema un cop s'ha invertit la tendència .

En un segon grup estarien l'Anoia, el Bages i Osona, i també pel Vallès Oriental i l’Alt Penedès, al voltant del 60%. Aquest és un grup de comarques amb una estructura productiva més diversificada, on es pot constatar una aportació més destacada de la indústria i els serveis sobre el total de l’atur generat en aquests territoris.

Comarques costaneres del camp de Tarragona, Girona i l’àmbit metropolità registren increments mitjans interanuals de l'atur registrat per sota de l'observat pel conjunt de Catalunya, que ha estat del 53,3%.

Les cinc comarques catalanes on l'atur registrat va créixer més l'any passat són el Solsonès, amb un 94,1%, Val d'Aran, amb un 91,6%, l'Alta Ribagorça, amb un 82,9%, el Montsià, amb un 71%, i la Cerdanya, amb un 70,2%. Les que van tenir un creixement més contingut van ser el Priorat, amb un 46,2%, la Terra Alta, amb un 47%, el Maresme, amb un 48,1%, el Barcelonès, amb un 48,7%, i el Berguedà, amb un 48,8%.