Nom: Manuel Luis Tatjé
Quin dia tant especial devia ser aquell 21 de Febrer del 1345 quan al matí, essent el cel clar i serè, un potentíssim raig de llum va partir de la nostra Muntanya Sagrada de Montserrat, vers el Nord, amb una fita segura i preconcebuda: l'església del Carme de Manresa, al bell mig de la capital comarcal del Bages! Quin dia meravellós de claredats, i com havia de lluir aquell canó de llum, perquè en ple dia destaqués d'una manera tant llempeguejant i contundent, per damunt corriols i planells, boscos i fondalades, rius i rieres, llogarrets i masos, viles i pobles, davant els bocabadats habitants d'aquestes contrades. Segurament el Vent de Nord havia netejat tot l'espai com preparant semblant efemèride. Set-cents anys enrera no era feqüent
veure passar reactors deixant llarguíssimes esteles inexplicables, embrutant el blu dels nostres lluminosos cels, com ho fan aquests "fantasmes" anomenats "chemtrails", que ningú sap exactament l'abast de la seva malignitat, que "ningú" explica als innocents ciutadans... Al S. XIV, ni pagesos, ni menestrals, estaven habituats (tampoc avui, però)a alçar el cap al cel per mirar el pas de qualsevol avió. Per això va impactar com ho va fer aquell raig de llum que, per les ments senzilles i influenciables de l'època, només "podia" venir de dos llocs: el Cel o l'Infern... Si les campanes de totes les eglésies de Manresa van tocar "totes soles" sense que ningú hi intervingués, deuria ser "signe" que la Misteriosa Llum, "venia del Cel", i que venia a portar beneficis als assedegats manresans d'aquells dies atziacs... Curiosament "el Cel va posar remei" a un conflicte que havia generat l'esgésia feudal de l'època. Curiós, no ? Tot queda a casa i assumpte resolt. l'Església Catòlica te una "gran ma" per posar-se enmig dels fenòmens, fer-se'ls seus i treure'n partit.
Però no vull pas desvirtuar la nostrada Misteriosa Llum de Manresa: avui però, probablement, aquell grandiós i potent focus lluminós,seria de la "família ufològica", un formidable OVNI dels molts que avui dia segueixen deixant-se veure, i fotografiar, i encara "contactar", per tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i les seves rodalies.
De fet, aquesta Serralada preciosa que tenim la sort que presideixi la zona Sud del Bages, és un vertader gresol de fenòmens lumínics i misteriosos, tradicions griàliques i esotèriques, com és sabut, de grans i importants forces energètiques, magnètiques i telúriques, portals dimensionals, d'antics eremitoris i eremites, i gairebé res del que pugui succeir-hi, ens ha de sorprendre gaire. Malson per caparruts i escèptics, Montserrat és el "Nucli" d'on provingué la Misteriosa Llum de Manresa, i també, moltes "altres" llums que no han fet, ni fant tant de soroll i rebombori, però que hi son reiteradament, tal com Galileu responía als seus represors: E pur si muove! Montserrat és estímul d'una espiritualitat" intrínseca", la que du l'ésser humà al seu interior, no "tocada" per cap religió, i perdesenvolupar-se lliurement a l'empara exclusiu del propi Ésser Intern que cadascú allotja en l'endins més íntim i recòndit, el JO SÓC, que espera integrar-se amb cada persona... Montserrat és també això, i tot el seu entorn n'està "impregnat", és aquesta visió paradigmàtica que tots els inquiets de Cor i Esperit, copsen sense masses paraules...
Com a manresà em sento agraït de ser proper a aquesta Muntanya, de captar les seves vibacions, i nodrir-me d'aquest sentiment que ensenya a viure. Se que la Llum que el S. XIV va impactar en aquestes terres, era també un "missatge" vibrant d'estímul, que segueix avui, set-cents anys després, més vigent que mai, al marge que directament o indirecta, servís també per resoldre problemes pràctics com la Sèquia, o l'Església l'utilitzés amb més o menys encert. (dispenseu-me la llargada)
|
