Tan sols cal fer un tomb per Manresa per veure l'evolució real del comerç. Sortint dels dos o tres carrers que podem considerar estrictament com a centre comercial de la ciutat, la resta languideix tristament, o evoluciona cap a un model d'oferta vulgar i despersonalitzada. Carrers a tocar del mateix Passeig acumulen locals a lloguer, un al costat de l'altre, que en el millor dels casos pasen a ser d'avui per demà franquiciats de fruiteries o macro-locals de moda oriental. Els motius? Diversos, però potser la lectura del encertat article d'en Diego Sanchez en aquest mateix diari, perfectament aplicable al comerç, us en pugui donar pistes.