Tenir cura de la nostra gent gran

«En un moment com l'actual, la memòria històrica d'alguns d'ells hauria de tenir un especial valor»

| 08/10/2017 a les 10:56h
La nostra població es troba cada vegada més envellida i així ho diuen les dades demogràfiques. Com sempre passa, les persones grans de la nostra societat no són un tot homogeni i és precisament per això que dins del mateix col·lectiu es poden trobar individus d'edat similar i caràcters (bons i dolents) i necessitats (majors o menors) molt diferents. 

Algunes de les problemàtiques associades a algunes persones d'edat avançada són coneguts per tothom, ara bé, sovint, ens n'oblidem de les coses fantàstiques que molts d'ells poden –encara- aportar. 

En un moment com l'actual, la memòria històrica d'alguns d'ells hauria de tenir un especial valor. Alguns dels avis, en l'actualitat, encara van viure la Guerra Civil, la II Guerra Mundial i una gran quantitat d'aconteixements que, malgrat sembla que ja estigui tot en els llibres, poden fer canviar moltes opinions i perspectives si s'escolten de primera mà. Aquest tipus d'activitat, a més a més, ajuda a individualitzar, a posar cara... a aquests moments històrics.

Sense ser un expert en la materia –en absolut-, sempre m'he plantejat si les nostres persones grans no podrien tenir un paper clau també en la nostra malmesa economia i en la seva millora. Aparentment, sembla que el rol al qual se'ls ha relegat fruit de la seva menor capacitat productiva. Ara bé, precisament per aquest fet, potser un canvi en les polítiques socials tindria un efecte francament positiu a nivell general. 

Amb una gran freqüència, les partides pressupostaries destinades a pensions i ajudes als més grans són irrisòries. Aquestes persones, en general, no produeixen però sí que consumeixen i, una gran majoria d'ells, ho fan dins del país degut als problemes que moure's lluny comporta. Potser si destinéssim més recursos econòmics a aquestes persones, una gran part d'aquests diners retornarien a la societat, mantenint-se dins del territori, obligant a produir a qui estigués en l'edat (i per tant, creant i rejovenint llocs de feina) i, de retruc, estaríem donant una molt millor qualitat de vida a aquelles persones que, per edat, més la necessiten i la mereixen. 

Aquest 1 d'octubre no és només el dia del referèndum, és també el dia de la gent gran. No oblidar-los no és només una qüestió d'ètica, no només de memòria històrica: és també una possibilitat de que, una vegada més, ells puguin fer de la vida dels demés una cosa millor; fins i tot econòmicament, per molt que en moltes ocasions no es vegi tot el potencial que aquestes persones encara tenen per ajudar, també en aquest camp.  

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Adrià Harillo
Manresà que viu a Xangai. Professional i acadèmic crític i especialista en mercat de l'art
Santpedor tornarà a acollir el Castra ad Aurum aquest cap de setmana | Xavier Sucarrats
01/01/1970
Del divendres 20 al diumenge 22 d'octubre
01/01/1970
Sense serveis funeraris al Bages per al dia 20
VIDEO La Guardia Civil durant la càrrega a l'escola Juncadella de Sant Joan | @quicosalles
En Peyu porta «iTime» al Kursaal | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el dijous 20 d'octubre