Castellnou de Bages fa ressuscitar Ramon Vila Capdevila «Caracremada»

Gran èxit de les jornades celebrades al municipi arran de l'estrena del documental d'Oriol Segon sobre l'últim maqui català

Una de les sessions de projecció del documental sobre Ramon Vila
Una de les sessions de projecció del documental sobre Ramon Vila | Josep Vilaseca
04 de juliol del 2021
Actualitzat a les 12:28h
L'estrena del documental Els últims passos de Ramon Vila Capdevila dirigit per Oriol Segon, s'ha hagut de passar fins a tres vegades a Castellnou de Bages entre divendres i dissabte degut a la impressionant presència de públic, vingut d'arreu del país, que no ha volgut perdre's les jornades dedicades a Caracremada, l'últim maqui català, enterrat al poble que el va veure morir a mans de la Guàrdia Civil, i a tot el món maqui.

El documental repassa la vida del maqui i el seu fatal desenllaç, abatut l'agost de 1963 en una emboscada de la Guàrdia Civil a la Creu del Perelló, a Castellnou de Bages. Ho fa a través de testimonis que "el van conèixer i ens situen en com van succeir els fets", explica el director del llargmetratge, Oriol Segon, que reconeix que no ha estat una tasca fàcil, ja que molts d'ells "eren molt joves quan van succeir els fets".

Els últims passos de Ramon Vila Capdevila
L'historiador Pep Cara, membre del Centre d'estudis Josep Ester Borràs, és el fil conductor de la història. Parla d'una "generació que ho dona tot a la vida per fer un món més just". Entre les veus hi ha la de Joan Busquets, company d'en Caracremada, que recorda com es dedicava a ajudar a passar gent, perseguida pel franquisme, per la frontera amb França. "Era una persona que sabies, perquè ell mateix ho deia, que lluitaria fins a la mort", recorda.

En Caracremada feia temps que es movia tot sol pels boscos catalans. Després de boicotejar una línia d'alta tensió a Rajadell, va morir, l'any 1963, en una emboscada que alguns veïns del poble han volgut recordar a la cinta. "Recordo sentir que la Guàrdia Civil el buscava i com de nit em van despertar uns trets, no sé quants", diu l'Antoni Obradors, que llavors tenia 12 anys.

També hi és present en Joan Casamitjana, qui va veure el cos sense vida del maqui i a qui la Guàrdia Civil va enviar a buscar al jutge de pau. El fill d'aquest recorda com el seu pare li va explicar com el maqui havia mort amb la pistola a la mà.

Les seves restes van ser enterrades en un lloc discret, al costat de l'església de Castellnou de Bages. No va ser fins al 1999, arran d'una intervenció a l'indret, que es van exhumar i enterrar correctament.
 

L'últim maqui viu, Joan Busquets, durant la seva intervenció a Castellnou. Foto: Josep Vilaseca


Èxit de convocatòria de les jornades
Historiadors, llibertaris, conscienciats, simpatitzants del moviment maqui o militants cenetistes estan vivint des de divendres i fins aquest mateix diumenge un completíssim programa dedicat a Ramon Vila Capdevila Caracremada al voltant de l'estrena del documental, però amb la presència de molta part del seu entorn que encara continua viu.

L'últim maqui viu, Joan Busquets, de 93 anys, que després de les seves estades a presó per la seva acció opositora a Franco va ser company de Ramon Vila, va baixar des de França dissabte a la tarda per omplir de gent la sala d'actes de Castellnou. Gràcies al seu cap lúcid i al silenci sepulcral que es feia cada cop que obria la boca per plasmar el seu testimoni, els assistents han pogut entendre què és dedicar una vida sencera a una causa. Entre el públic, alguna persona havien arribat expressament des de lluny per trobar-se'l en persona. Busquets presentava també Atado y bién atado, el seu llibre de memòries.

Després, la projecció del documental s'ha hagut de fer en dos passis degut a l'enorme interès que havia despertat. Fins i tot divendres, saltant-se el programa previst, ja es va fer una primera projecció després de la xerrada El gènere documental com a eina de memòria, que havien portat a terme la documentalista Montserrat Bailac i el director del film, Oriol Segon.

Entretant, el nucli històric de Castellnou, amb el cementiri on reposen les restes de Ramon Vila, el monòlit de 2001, una odissea a l'espai i el Museu dels Maquis, era un bullir de persones que feien temps per veure la segona sessió, o que ja havien vist la primera. Carpes de material llibertari i fins i tot un bar acompanyaven l'espera.

Dissabte al matí, la doctora en història contemporània, Dolors Marin Silvestre, havia pronunciat Ramon Vila: biografia d'un guerriller llibertari. Al migdia, l'historiador Raül Valls havia explicat als assistents l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya.

La jornada de diumenge s'ha centrat en les exhumacions i els plans de fosses a Catalunya. L'arqueòloga i paleontòloga Marta Pujol, que va ser l'encarregada d'exhumar i analitzar les restes de Ramon Vila, el 1999, quan va ser traslladat al cub on reposa avui en dia, ha pronunciat L'exhumació de Ramon Vila: Detalls que encara desconeixem. Les jornades finalitzen amb la xerrada de Juli Cuellar, de la Direcció General de Memòria Democràtica, que ha explicat el pla de fosses de la Generalitat pel que fa amb la guerrilla antifranquista.

Tots tres dies, les xerrades han finalitzat amb música. El cor de Teies, els Incordis i Alea han estat els encarregats de tancar cada dia.
 

Públic al nucli de Castellnou durant el concert del cor de Teies. Foto: Josep Vilaseca


La ruta de Caracremada a Castellnou
Castellnou compta, des de fa dues dècades, amb un centre d'interpretació dels maquis. Ara, però, avança l'alcalde Domènec Òrrit, es vol fer un pas més i crear "un museu a l'aire lliure". El consistori treballa en el disseny d'una ruta d'uns deu quilòmetres que ressegueixi els "indrets més emblemàtics de la lluita guerrillera" al municipi, entre els quals la Creu del Perelló.

El nou sender, amb el que es vol posar l'accent "als valors dels guerrillers", explica Òrrit, completarà el recorregut impulsat per la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), el GR-179 i conegut com la Ruta dels Maquis, que recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris. Actualment enllaça Berga i Manresa, tot i que ara s'està treballant per fer-lo arribar fins a la frontera francesa, per on creuaven.