16
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
11:49h
Recuperar la ribera oest de l'Ebre per després entussodir-se en resistir irracionalment l'embat d'un exèrcit superior amb unes tropes formades per canalla. Teatre Lliure ha iniciat aquest cap de setmana al Kursaal la gira per Catalunya d'In Memoriam, una obra corprenedora, dirigida per Lluís Pasqual, que retrata des del bàndol legítim la batalla que va acabar de decantar la Guerra Civil espanyola a favor dels colpistes.
És l'any 1938 i tota una generació de nois de 17 anys son enviats a primera línia de foc d'una batalla que serà duradora i implacable amb ells. Els republicans pretenen barrar el pas de les tropes nacionals cap a Catalunya controlant les dues vores de l'Ebre, però de seguida es comprova que l'estratègia deixa unes tropes plenes de canalla atrapades entre l'enemic i el riu. L'obra, de la Kompanyia Lliure, retrata com el conflicte, però sobretot les vivències personals focalitzades en sis joves de la lleva del biberó, es van degradant entre la virulència dels nacionals i el campi qui pugui republicà.
Música, documental i homenatge acompanyen una posta en escena que se centra en l'home, el noi, i les seves pors, o la seva por continuada, les fatiques i les mancances, i que no estalvia una àcida crítica cap a l'estratègia republicana davant la barbàrie feixista que també creixia a Europa.
La batalla de l'Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d'ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim. L'Exèrcit Popular de la República a l'Aragó acabà desbandant (l'abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l'objectiu de tornar-se'n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas. In Memoriam és un acostament poderosíssim, lúcid i commovedor a un dels episodis més terribles de la nostra guerra: la lleva d'adolescents enviats a morir a la primera línia del front de l'Ebre.
És l'any 1938 i tota una generació de nois de 17 anys son enviats a primera línia de foc d'una batalla que serà duradora i implacable amb ells. Els republicans pretenen barrar el pas de les tropes nacionals cap a Catalunya controlant les dues vores de l'Ebre, però de seguida es comprova que l'estratègia deixa unes tropes plenes de canalla atrapades entre l'enemic i el riu. L'obra, de la Kompanyia Lliure, retrata com el conflicte, però sobretot les vivències personals focalitzades en sis joves de la lleva del biberó, es van degradant entre la virulència dels nacionals i el campi qui pugui republicà.
Música, documental i homenatge acompanyen una posta en escena que se centra en l'home, el noi, i les seves pors, o la seva por continuada, les fatiques i les mancances, i que no estalvia una àcida crítica cap a l'estratègia republicana davant la barbàrie feixista que també creixia a Europa.
La batalla de l'Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d'ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim. L'Exèrcit Popular de la República a l'Aragó acabà desbandant (l'abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l'objectiu de tornar-se'n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas. In Memoriam és un acostament poderosíssim, lúcid i commovedor a un dels episodis més terribles de la nostra guerra: la lleva d'adolescents enviats a morir a la primera línia del front de l'Ebre.