08
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
12:00h
Toni Casserras, en una imatge recent Foto: Arxiu particular
L'exregidor manresà de l'esquerra independentista Toni Casserras declararà dimarts als jutjats de Manresa com a investigat per enaltiment del terrorisme, arran de la seva participació, el febrer d'enguany en un acte d'homenatge de Julià Bavia, el nen, quan es complien 30 anys de la seva mort en accident de cotxe a Castelló de Farfanya (la Noguera).
La declaració de Casserras serà per via exhort per una causa oberta per l'Audiència Nacional a instàncies de la Fiscalia de l'Estat que investiga pel mateix fet, també, tres militants més de l'organització a la qual pertany, Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, militant i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, i Ferran Dalmau. Poble Lliure al Bages ha fet una crida a la movilització en suport a Toni Casserras convocant una concentració davant dels jutjats de Manresa a partir de 2/4 d'11 del matí. El manresà és el primer dels quatre acusats que declararà en seu judicial.
El febrer de 2017, per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Bavia, diversos col·lectius independentistes van portar a terme un acte i la col·locació d'un monòlit en la seva memòria, en el municipi on va patir l'accident fatal el 9 de febrer de 1987, Castelló de Farfanya. Durant l'acte es van fer diversos parlaments que varen tenir repercusió en els mitjans locals. A partir d'aquí, la Guàrdia Civil va obrir diligències que va traslladar a Fiscalia, que és qui ha presentat l'acusació contra els quatre militants independentistes, malgrat que algun d'ells ni tan sols no va participar en els parlaments.
Toni Casserras té voluntat de declarar. "No he fet res mal fet", ha declarat a NacióManresa. "No té sentit acusar-nos d'enaltiment del terrorisme per recordar una persona que va morir fa trenta anys i de la seva suposada vinculació a una organització que es va disoldre fa 25 anys", ha aclarit. Casserras es mostra convençut que ol'obertura d'aquesta causa "és un nou intent d'espantar els independentistes" en el marc de, "com s'ha vist durant el referèndum", un sistema judicial "repressiu". L'acusació, conclou Casserras, "jurídicament no s'aguanta per enlloc".
Julià Bavia, un militant històric amb residència al Bages
Julià Babia Privat, el nen, va néixer a Barcelona el 1961, però va viure a Sant Boi de Llobregat dels 10 als 20 anys d'edat. Allí contactà amb la incipient Esquerra Independentista, militant el 1976 a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i després al Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-p). El 1979 participà activament en la fundació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i en la constitució d'Independentistes dels Països Catalans (IPC). Fou el principal impulsor dels actes de solidaritat amb els presos de l'anomenat cas Batista i Roca al Baix Llobregat.
Juntament amb la seva companya, Griselda Pineda, es traslladà a viure al Bages, on des dels CSPC i del bar Globus, on treballava, va impulsar el Moviment Independentista del Bages i la revista Espatec. El 1983 fou un dels organitzadors de la Trobada Independentista d'Artés que va impulsar la campanya "Cap a la construcció" del Moviment de Defensa de la Terra, vital per a la constitució de les bases del MDT.
Va morir en un accident de trànsit a Castelló de Farfanya el 9 de febrer de 1987 quan es desplaçava a la Vall d'Aran per passar uns dies practicant esports de neu, juntament amb el també militant independentista Marcel·lí Canet, que conduïa el cotxe sinistrat. Fou enterrat al cementiri de Sant Boi de Llobregat. Malgrat que algunes biografies li atribueixen haver format part de Terra Lliure, en vida mai fou acusat ni condemnat per aquest motiu.