28
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:23h
L'Ada Parellada és filla d'una família de fondistes de Granollers amb més de dos-cents anys d'ofici. Als nascuts entre fogons els hi poden passar dues coses, explica, "o que t'administrin el virus contra cuina o que t'inoculin el virus", com va ser el seu el seu cas. Un virus -diu- que no només afecta la cuina estrictament sinó la música de la coberteria, el moviment de plats, el dringar de les copes...
Parellada va participar dimecres al vespre, a Manresa, en el cicle Pessics de Vida, organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino. La cuinera era la petita de vuit germans i va començar a estudiar Dret fins que va veure clar que la seva vocació era continuar la tradició familiar. Gràcies al suport econòmic del seu marit, el 1993 va obrir, a Barcelona, el restaurant Semproniana plena "d'ingenuïtat, il·lusió, inconsciència i inexperiència". Assegura que el fracàs s'albirava, però que la va salvar l'esforç i la tenacitat.
Durant l'entrevista, va parlar de la cuina, de la diversió, de l'escriptura -al febrer publicarà nou llibre-, de les dificultats de fer quadrar els balanços, de la importància dels productes locals, del seu compromís en la lluita contra el malbaratament alimentari, del fricandó -el seu plat preferit-, de la seva creuada personal per recuperar els xurros i, entre d'altres temes, dels tallers i xerrades que ofereix. Va assegurar que "la taula és l'altar és on comencen les grans coses" i va fer una recomanació a les famílies: que procurin sopar plegats, reunir-se al voltant d'una taula parada i conversar.
Parellada va participar dimecres al vespre, a Manresa, en el cicle Pessics de Vida, organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino. La cuinera era la petita de vuit germans i va començar a estudiar Dret fins que va veure clar que la seva vocació era continuar la tradició familiar. Gràcies al suport econòmic del seu marit, el 1993 va obrir, a Barcelona, el restaurant Semproniana plena "d'ingenuïtat, il·lusió, inconsciència i inexperiència". Assegura que el fracàs s'albirava, però que la va salvar l'esforç i la tenacitat.
Durant l'entrevista, va parlar de la cuina, de la diversió, de l'escriptura -al febrer publicarà nou llibre-, de les dificultats de fer quadrar els balanços, de la importància dels productes locals, del seu compromís en la lluita contra el malbaratament alimentari, del fricandó -el seu plat preferit-, de la seva creuada personal per recuperar els xurros i, entre d'altres temes, dels tallers i xerrades que ofereix. Va assegurar que "la taula és l'altar és on comencen les grans coses" i va fer una recomanació a les famílies: que procurin sopar plegats, reunir-se al voltant d'una taula parada i conversar.