26
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:13h
La Fira de Sant Miquel de Santpedor va viure una bona jornada castellera. Tant els Castellers de Santpedor com els Tirallongues de Manresa hi van dur els seus millors castells. La bona feina als assajos i el treball, a vegades titànic, de les pinyes i els troncs van permetre una actuació que gairebé es pot considerar de màxims.
Van obrir la jornada els Castellers de Santpedor. Les expectatives eren altes i el bon treball als assajos havia de ser plasmat a plaça. La tècnica va triar el quatre de set per obrir l'actuació. Va ser la construcció més plàcida de la diada. Els crits del cap de colla afirmant que “està molt maco” van ser la dosi d'adrenalina necessària per descarregar el castell amb aparent facilitat. Tret dels típics tremolins no hi va haver cap problema per a la colla de la camisa daurada. En canvi, més dificultoses van ser la segona i tercera ronda. Tant el cinc de sis de la segona com el tres de set de la tercera van ser construccions molt sofertes. En especial, el tres de set de la última ronda. La bona feina de tota la colla actuant de forma conjunta va evitar que el castell fes llenya tot i que en alguns moments aquesta sensació va planar sobre la plaça de l'Església de Santpedor. Un pilar de quatre d'entrada, dos de sortida i deu pilars de tres perquè pogués pujar tota la canalla van culminar l'actuació dels Castellers de Santpedor.
Per la seva banda, Tirallongues van realitzar una excel·lent actuació. Per escalfar motors, a la primera ronda, la colla manresana va apostar per un cinc de set que no va significar cap problema. El plat fort, però, va arribar a segona ronda: el quatre de vuit. Després de desmuntar el primer peu, el tronc va donar per bo el segon i van sonar gralles. L'emoció es va palpar a plaça quan el castell fou carregat. I l'eufòria es va desfermar amb la descarregada. Era el tercer quatre de vuit descarregat en la història de la colla manresana. L'últim castell va ser el més treballat, un quatre de set amb agulla, que va remenar, però que el bon treball de tota la colla va servir per descarregar-lo. Els Tirallongues van tancar la seva actuació amb un vano de cinc.
L'actuació també va comptar amb la presència dels Castellers de Mollet. Els vallesans van descarregar un quatre de sis, un tres de sis amb agulla i un tres de sis.
Van obrir la jornada els Castellers de Santpedor. Les expectatives eren altes i el bon treball als assajos havia de ser plasmat a plaça. La tècnica va triar el quatre de set per obrir l'actuació. Va ser la construcció més plàcida de la diada. Els crits del cap de colla afirmant que “està molt maco” van ser la dosi d'adrenalina necessària per descarregar el castell amb aparent facilitat. Tret dels típics tremolins no hi va haver cap problema per a la colla de la camisa daurada. En canvi, més dificultoses van ser la segona i tercera ronda. Tant el cinc de sis de la segona com el tres de set de la tercera van ser construccions molt sofertes. En especial, el tres de set de la última ronda. La bona feina de tota la colla actuant de forma conjunta va evitar que el castell fes llenya tot i que en alguns moments aquesta sensació va planar sobre la plaça de l'Església de Santpedor. Un pilar de quatre d'entrada, dos de sortida i deu pilars de tres perquè pogués pujar tota la canalla van culminar l'actuació dels Castellers de Santpedor.
Per la seva banda, Tirallongues van realitzar una excel·lent actuació. Per escalfar motors, a la primera ronda, la colla manresana va apostar per un cinc de set que no va significar cap problema. El plat fort, però, va arribar a segona ronda: el quatre de vuit. Després de desmuntar el primer peu, el tronc va donar per bo el segon i van sonar gralles. L'emoció es va palpar a plaça quan el castell fou carregat. I l'eufòria es va desfermar amb la descarregada. Era el tercer quatre de vuit descarregat en la història de la colla manresana. L'últim castell va ser el més treballat, un quatre de set amb agulla, que va remenar, però que el bon treball de tota la colla va servir per descarregar-lo. Els Tirallongues van tancar la seva actuació amb un vano de cinc.
L'actuació també va comptar amb la presència dels Castellers de Mollet. Els vallesans van descarregar un quatre de sis, un tres de sis amb agulla i un tres de sis.