22
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
15:02h
La Fundació Universitària del Bages (FUB) està d'enhorabona. Així ho ha expressat el seu director general, Valentí Martínez, que ha explicat que "degut al creixement exponencial d'alumnes que hem anat mantenint en aquests darrers anys i a la incorporació del nou grau de medicina hem tingut la necessitat d'ampliar el campus". De fet, en aquest curs que tot just ha començat (2917-2018) la universitat manresana ha superat, per primera vegada en la seva història, els 1.600 alumnes.
L'ampliació del campus es tradueix amb la recuperació i rehabilitació del conjunt modernista de l'Escorxador, situat molt a prop de l'edifici central (la FUB1) i de la FUB2, en el qual s'hi troben els laboratoris del Cicle de Formació de Grau Superior de Pròtesis Dentals i del centre de descoberta i recerca infantil, Lab_06. De fet, la ubicació de les noves instal·lacions (que s'anomenaran FUB3), no és casual. Tal com ha explicat el mateix Martínez "en el seu moment es va decidir que la FUB tingués una estructura de campus integrat". Això vol dir que, quan falta espai, busquen edificis que estiguin a prop dels ja existents. I l'han ben trobat. L'edifici que rehabilitaran serà la darrera nau de l'Escorxador que queda per arreglar i que, gairebé en la seva totalitat, està en desús. Només els dos pavellons que es troben a l'entrada estaven sent utilitzats per l'Associació de Veïns del Poble Nou com a local social. A petició de l'Ajuntament de Manresa i de la mateixa FUB, l'entitat veïnal ha accedit a buscar un altre lloc per a dur-hi a terme les seves activitats.
La FUB3 tindrà una superfície de 1800 metres quadrats útils, 1452 dels quals seran a la nau que actualment hi ha, que es convertirà en un edifici de tres plantes. Els 340 metres quadrats restants es traduiran en un edifici de nova planta que es construirà adjacent a la nau i en dos pavellons (on hi havia l'AVV del Poble Nou), que passaran a ser vestidors.
Cal recordar que en aquests moments el recinte de l'Escorxador ja acull alguns equipaments universitaris: la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM), ubicada en l'edifici principal del complex modernista, que va ser rehabilitat l'any 2002 i l'edifici FUB2, de nova planta, situat en un dels seus laterals, i que va entrar en funcionament l'any 2015.
"Estem projectant la universitat del 2020"
Segons Valentí Martínez, hi ha uns quants elements que justifiquen que a curt termini es necessiti més espai. Un d'ells és l'ampliació de l'oferta dels estudis de fisioteràpia que, a partir d'aquest any, comptarà amb tres grups. De fet seran els estudiants que cursin aquest grau els que es traslladaran a la FUB3 un cop acabin les obres. Així, la Clínica Universitària estarà destinada únicament als estudiants de medicina i al Centre de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC). L'altre element fa referència als grups de recerca i emprenedoria, i a tot allò que té a veure amb el projecte Lab_06.
"Aquest curs podrem adaptar-nos a l'espai que tenim, però no podrem fer-ho el curs vinent, i menys l'altre, que serà quan tindrem una de les unitats docents de la facultat de medicina", ha dit Martínez, tot afegint que "és per això que hem d'anar fent passos progressius per adaptar aquests espais dins de l'estructura real. En definitiva, estem projectant la universitat del 2020".
Calendari
És previst que les obres de rehabilitació de la futura FUB3 comencin el gener d'aquest proper any. La intenció és que durant el primer trimestre del 2019 estiguin enllestides. Un cop acabades aquestes es procedirà, durant el segon i el tercer trimestre del 2019, a l'adequació de la Clínica Universitària.
Sensibilitat cap al patrimoni local
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha felicitat la FUB per la seva sensibilitat cap al patrimoni local: "la voluntat de contribuir a preservar recursos de la ciutat i millorar-los és una voluntat que la FUB ja ha expressat en altres moments amb la utilització d'una de les naus com a biblioteca del campus", ha dit. En una línia similar ha volgut agrair a la fundació universitària el fet de fer-se càrrec de les despeses de l'adequació de la futura FUB3 que seran, aproximadament, 3 milions d'euros: "hem de ser sincers. L'Ajuntament no pot afrontar la rehabilitació d'aquesta nau degut a la quantitat de prioritats que té la ciutat i a les inversions previstes entre el període 2015-2018. És per això que valorem molt aquesta proposta, que utilitzarà patrimoni de la ciutat i el dotarà de més espais", ha clos Junyent.
Els agraïments, però, han estat recíprocs. Martínez ha expressat que" és de justícia agrair a l'Ajuntament el fet que ens hagi cedit un equipament patrimonialment protegit perquè, si no hagués estat així, no hauríem pogut créixer ordenadament".
El regidor d'Urbanisme i Llicències, Marc Aloy, ha volgut posar en relleu la "versatilitat" de l'edifici, "que va ser concebut per ser un escorxador, i que amb una intervenció arquitectònica que segur que serà magnífica podrà acollir aquests nous serveis", ha manifestat.
Un conjunt arquitectònic projectat pel manresà Ignasi Oms Ponsa
El recinte modernista de l'Escorxador de Manresa va ser construït el 1906, a partir del projecte de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, amb l'objectiu de treure del centre de la ciutat l'activitat vinculada al sacrifici d'animals per al consum humà.
Originàriament es tractava d'un complex amb tres pavellons alçats al voltant d'un pati, amb un portal d'accés de tres arcs. Tot el conjunt té una estètica modernista, amb murs de pedra emmarcada de totxo vist. Es tracta d'una obra civil pensada com a servei públic que prioritza la funcionalitat del conjunt de la instal·lació. Forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ampliació del campus es tradueix amb la recuperació i rehabilitació del conjunt modernista de l'Escorxador, situat molt a prop de l'edifici central (la FUB1) i de la FUB2, en el qual s'hi troben els laboratoris del Cicle de Formació de Grau Superior de Pròtesis Dentals i del centre de descoberta i recerca infantil, Lab_06. De fet, la ubicació de les noves instal·lacions (que s'anomenaran FUB3), no és casual. Tal com ha explicat el mateix Martínez "en el seu moment es va decidir que la FUB tingués una estructura de campus integrat". Això vol dir que, quan falta espai, busquen edificis que estiguin a prop dels ja existents. I l'han ben trobat. L'edifici que rehabilitaran serà la darrera nau de l'Escorxador que queda per arreglar i que, gairebé en la seva totalitat, està en desús. Només els dos pavellons que es troben a l'entrada estaven sent utilitzats per l'Associació de Veïns del Poble Nou com a local social. A petició de l'Ajuntament de Manresa i de la mateixa FUB, l'entitat veïnal ha accedit a buscar un altre lloc per a dur-hi a terme les seves activitats.
La FUB3 tindrà una superfície de 1800 metres quadrats útils, 1452 dels quals seran a la nau que actualment hi ha, que es convertirà en un edifici de tres plantes. Els 340 metres quadrats restants es traduiran en un edifici de nova planta que es construirà adjacent a la nau i en dos pavellons (on hi havia l'AVV del Poble Nou), que passaran a ser vestidors.
Cal recordar que en aquests moments el recinte de l'Escorxador ja acull alguns equipaments universitaris: la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM), ubicada en l'edifici principal del complex modernista, que va ser rehabilitat l'any 2002 i l'edifici FUB2, de nova planta, situat en un dels seus laterals, i que va entrar en funcionament l'any 2015.
"Estem projectant la universitat del 2020"
Segons Valentí Martínez, hi ha uns quants elements que justifiquen que a curt termini es necessiti més espai. Un d'ells és l'ampliació de l'oferta dels estudis de fisioteràpia que, a partir d'aquest any, comptarà amb tres grups. De fet seran els estudiants que cursin aquest grau els que es traslladaran a la FUB3 un cop acabin les obres. Així, la Clínica Universitària estarà destinada únicament als estudiants de medicina i al Centre de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC). L'altre element fa referència als grups de recerca i emprenedoria, i a tot allò que té a veure amb el projecte Lab_06.
"Aquest curs podrem adaptar-nos a l'espai que tenim, però no podrem fer-ho el curs vinent, i menys l'altre, que serà quan tindrem una de les unitats docents de la facultat de medicina", ha dit Martínez, tot afegint que "és per això que hem d'anar fent passos progressius per adaptar aquests espais dins de l'estructura real. En definitiva, estem projectant la universitat del 2020".
Calendari
És previst que les obres de rehabilitació de la futura FUB3 comencin el gener d'aquest proper any. La intenció és que durant el primer trimestre del 2019 estiguin enllestides. Un cop acabades aquestes es procedirà, durant el segon i el tercer trimestre del 2019, a l'adequació de la Clínica Universitària.
Sensibilitat cap al patrimoni local
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha felicitat la FUB per la seva sensibilitat cap al patrimoni local: "la voluntat de contribuir a preservar recursos de la ciutat i millorar-los és una voluntat que la FUB ja ha expressat en altres moments amb la utilització d'una de les naus com a biblioteca del campus", ha dit. En una línia similar ha volgut agrair a la fundació universitària el fet de fer-se càrrec de les despeses de l'adequació de la futura FUB3 que seran, aproximadament, 3 milions d'euros: "hem de ser sincers. L'Ajuntament no pot afrontar la rehabilitació d'aquesta nau degut a la quantitat de prioritats que té la ciutat i a les inversions previstes entre el període 2015-2018. És per això que valorem molt aquesta proposta, que utilitzarà patrimoni de la ciutat i el dotarà de més espais", ha clos Junyent.
Els agraïments, però, han estat recíprocs. Martínez ha expressat que" és de justícia agrair a l'Ajuntament el fet que ens hagi cedit un equipament patrimonialment protegit perquè, si no hagués estat així, no hauríem pogut créixer ordenadament".
El regidor d'Urbanisme i Llicències, Marc Aloy, ha volgut posar en relleu la "versatilitat" de l'edifici, "que va ser concebut per ser un escorxador, i que amb una intervenció arquitectònica que segur que serà magnífica podrà acollir aquests nous serveis", ha manifestat.
Un conjunt arquitectònic projectat pel manresà Ignasi Oms Ponsa
El recinte modernista de l'Escorxador de Manresa va ser construït el 1906, a partir del projecte de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, amb l'objectiu de treure del centre de la ciutat l'activitat vinculada al sacrifici d'animals per al consum humà.
Originàriament es tractava d'un complex amb tres pavellons alçats al voltant d'un pati, amb un portal d'accés de tres arcs. Tot el conjunt té una estètica modernista, amb murs de pedra emmarcada de totxo vist. Es tracta d'una obra civil pensada com a servei públic que prioritza la funcionalitat del conjunt de la instal·lació. Forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.