13
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
20:13h
La Junta de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa (ICAM), un cop ha sabut la notícia que per odre de la Fiscalia del TSJ de Catalunya s'ha ordenat que han de ser citats judicialment els més de 700 alcaldes i alcaldesses del país que han donat suport al Referèndum, ha decidit posar-se a disposició de tots els alcaldes i alcaldesses del seu partit judicial -el Bages i la part del Moianès que havia format part de la comarca-, en allò que faci falta, des de donar-los assessorament fins a acompanyar-los a les declaracions que tinguin davant els òrgans judicials.
El degà de l'ICAM, Abel Pié, entén que "ja no estem en un temps de justícia, sinó que estem en un temps de política". "Allò que els polítics no han pogut solucionar, no ho han de derivar a la Justícia, la qual no s'hauria de posicionar en una situació d'aquest tipus, ja que, des de Catalunya únicament s'està demanant escoltar a les persones per saber exactament quin camí s'ha de seguir", ha continuat. Considera que "es podria discutir jurídicament si un trencament unilateral o no amb l'estat, és o no és legal i, en tot cas, sota quina legalitat s'empara", però el que no es pot discutir "és que les persones, la societat, ha de poder ser escoltada davant d'un reclam que porten anys i anys demanant". Que es negui el dret a ser escoltat, el dret a referèndum, no és, per a la Junta de l'ICAM, "una qüestió de legalitat, és una qüestió merament política". I, en aquest cas, segons Abel Pié, "no ens podem quedar amb els braços creuats com si no passés res. Més, quan s'està instrumentalitzant la justícia, els cossos de seguretat, i els organismes de l'administració, fent-ne un ús i abús d'ells, per impedir escoltar què diu la societat catalana".
El degà de l'ICAM, Abel Pié, entén que "ja no estem en un temps de justícia, sinó que estem en un temps de política". "Allò que els polítics no han pogut solucionar, no ho han de derivar a la Justícia, la qual no s'hauria de posicionar en una situació d'aquest tipus, ja que, des de Catalunya únicament s'està demanant escoltar a les persones per saber exactament quin camí s'ha de seguir", ha continuat. Considera que "es podria discutir jurídicament si un trencament unilateral o no amb l'estat, és o no és legal i, en tot cas, sota quina legalitat s'empara", però el que no es pot discutir "és que les persones, la societat, ha de poder ser escoltada davant d'un reclam que porten anys i anys demanant". Que es negui el dret a ser escoltat, el dret a referèndum, no és, per a la Junta de l'ICAM, "una qüestió de legalitat, és una qüestió merament política". I, en aquest cas, segons Abel Pié, "no ens podem quedar amb els braços creuats com si no passés res. Més, quan s'està instrumentalitzant la justícia, els cossos de seguretat, i els organismes de l'administració, fent-ne un ús i abús d'ells, per impedir escoltar què diu la societat catalana".