22
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
18:48h
"Als Grups de Diàleg Interreligiós hi ha molta selecció natural", explica Eva Torres, coordinadora del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, "quan una persona o col·lectiu és massa dogmàtic o conservador, se n'aparta". Torres parla amb el pòsit de l'experiència de coordinar un dels grups pioners de tota Catalunya, que arrenca el 1996 quan Clara Solà, que ja feia diàleg ecumènic, comença a picar portes de les confessions que es van establint a la ciutat.
Inicialment, es troba amb els recels de les altres comunitats, però poc a poc es van fent petites reunions, fins que al 2002, i sobretot el 2003, es consolida amb la Trobada Internacional del Golding Institut of Chicago que es va fer a Manresa, i amb la creació de la Xarxa de Manresa, que organitza actes oberts a la ciutadania, jornades interreligioses com les de Manresa en Diàleg. Són anys, de molta activitat interreligiosa. El Fòrum de Barcelona de 2004 aplega 7.500 persones de diverses religions del món, i el 2005 es fa una nova trobada a l'Índia.
El mateix 2005 s'inaugura la mesquita El Fath a l'antiga fàbrica de l'Aranya, "que segurament és la primera inauguració d'aquest tipus amb l'assistència de representants institucionals locals, nacionals i estatals", explica, "i que es completa amb tres dies de portes obertes a la ciutadania". Un any després, el 2006, Manresa acollia el Parlament Català de les Religions, amb la participació d'unes 1.500 persones de totes les confessions. "De fet, més que català, el parlament va ser dels Països Catalans", explica Torres. L'AUDIR, la xarxa catalana de grups de diàleg interreligiós, acull també grups de les Balears, del País Valencià o la Catalunya Nord. "A nivell d'Espanya, al menys fa un temps, hi havia grups en ciutats de tradició multirreligiosa, com Còrdova, però no hi ha tanta costum com aquí", exposa.
Al Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa hi són o hi han passat les confessions musulmana, catòlica, de la Brahma Kumaris, de la Bahá'í, budista, protestant, ortodoxa romanesa, o darrerament amb els mormons, "tot i que la seva continuïtat a les reunions a vegades depèn de coses tan simples com l'augment o disminució del número de practicants", exposa Torres.
"Coneixença i confiança"
Torres entén que un dels valors més importants del Grup de Diàleg Interreligiós "és la coneixença i la confiança que tenim entre nosaltres", que, gràcies a la tecnologia, "ens permet respondre de forma consensuada davant de qualsevol novetat". A les reunions, que normalment es fan de manera bimensual, tothom opina i parla per tothom de manera que els acords es prenen per consens i davant dels problemes que pugui tenir una o altra confessió. "De fet, també ajuden a resoldre conflictes -explica Torres- ja que a vegades els representants arriben amb dubtes o suposats greuges burocràtics que la resta de persones del grup podem resoldre o explicar, sense que vagin a més".
El tracte és directe i la confiança "mútua", i això fa molt difícil que si existeix algun element de radicalització no es detecti, "ja que quan hi ha algú molt conservador o dogmàtic, es nota de seguida, sigui catòlic -que també n'hi ha i molts-, musulmà o portestant". Davant dels problemes de les comunitats amb les institucions "responem a una", garantint que "puguin disposar de llocs de culte i tinguin garantit el seu dret a portar a terme les seves creences", la majoria de vegades "actuant discretament".
Inicialment, es troba amb els recels de les altres comunitats, però poc a poc es van fent petites reunions, fins que al 2002, i sobretot el 2003, es consolida amb la Trobada Internacional del Golding Institut of Chicago que es va fer a Manresa, i amb la creació de la Xarxa de Manresa, que organitza actes oberts a la ciutadania, jornades interreligioses com les de Manresa en Diàleg. Són anys, de molta activitat interreligiosa. El Fòrum de Barcelona de 2004 aplega 7.500 persones de diverses religions del món, i el 2005 es fa una nova trobada a l'Índia.
El mateix 2005 s'inaugura la mesquita El Fath a l'antiga fàbrica de l'Aranya, "que segurament és la primera inauguració d'aquest tipus amb l'assistència de representants institucionals locals, nacionals i estatals", explica, "i que es completa amb tres dies de portes obertes a la ciutadania". Un any després, el 2006, Manresa acollia el Parlament Català de les Religions, amb la participació d'unes 1.500 persones de totes les confessions. "De fet, més que català, el parlament va ser dels Països Catalans", explica Torres. L'AUDIR, la xarxa catalana de grups de diàleg interreligiós, acull també grups de les Balears, del País Valencià o la Catalunya Nord. "A nivell d'Espanya, al menys fa un temps, hi havia grups en ciutats de tradició multirreligiosa, com Còrdova, però no hi ha tanta costum com aquí", exposa.
Al Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa hi són o hi han passat les confessions musulmana, catòlica, de la Brahma Kumaris, de la Bahá'í, budista, protestant, ortodoxa romanesa, o darrerament amb els mormons, "tot i que la seva continuïtat a les reunions a vegades depèn de coses tan simples com l'augment o disminució del número de practicants", exposa Torres.
"Coneixença i confiança"
Torres entén que un dels valors més importants del Grup de Diàleg Interreligiós "és la coneixença i la confiança que tenim entre nosaltres", que, gràcies a la tecnologia, "ens permet respondre de forma consensuada davant de qualsevol novetat". A les reunions, que normalment es fan de manera bimensual, tothom opina i parla per tothom de manera que els acords es prenen per consens i davant dels problemes que pugui tenir una o altra confessió. "De fet, també ajuden a resoldre conflictes -explica Torres- ja que a vegades els representants arriben amb dubtes o suposats greuges burocràtics que la resta de persones del grup podem resoldre o explicar, sense que vagin a més".
El tracte és directe i la confiança "mútua", i això fa molt difícil que si existeix algun element de radicalització no es detecti, "ja que quan hi ha algú molt conservador o dogmàtic, es nota de seguida, sigui catòlic -que també n'hi ha i molts-, musulmà o portestant". Davant dels problemes de les comunitats amb les institucions "responem a una", garantint que "puguin disposar de llocs de culte i tinguin garantit el seu dret a portar a terme les seves creences", la majoria de vegades "actuant discretament".