03
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
17:48h
L'exalcalde de Moià Josep Montràs (CiU) s'ha assegut aquest dilluns al banc del Penal 2 de Manresa acusat d'un delicte continuat de prevaricació urbanística. La fiscalia li demana una pena de nou anys d'inhabilitació per qualsevol càrrec públic per haver presumptament afavorit un empresari local mitjançant la signatura de dos convenis urbanístics irregulars. Montràs ha assegurat que va acceptar els convenis "per interès del municipi" i per evitar la pèrdua dels 150 llocs de treball que depenen de l'escorxador, a més dels de les empreses que s'havien ubicat al polígon. "El resultat dels conveni era, de llarg, favorable per a l'Ajuntament", ha assegurat. L'exalcalde ha apuntat el secretari municipal com autor de la redacció dels convenis. Un fet que el secretari, també acusat, ha negat rotundament, i ha afegit que ell només va donar fe de les parts signants. Els convenis es van declarar nuls de ple dret per l'actual govern municipal, però si s'haguessin desenvolupat, haurien suposat una pèrdua de més d'1,1 MEUR per a les arques municipals d'un Ajuntament que, l'any 2011, es va declarar en fallida tècnica.
A més de l'exalcalde de Moià també estan acusats l'exsecretari de l'Ajuntament de Moià Francesc A. i l'empresari Antonio E. –de l'empresa Acteur- en concepte de cooperadors necessaris. Per a tots ells la fiscalia els demana una pena de nou anys d'inhabilitació especial per a qualsevol càrrec o feina pública.
Uns terrenys cedits dos cops
Tal i com va informar NacióManresa el novembre de 2013, els fets es remunten a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde de Moià, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'acusat Antonio E.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar com a sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori.
Com a contrapartida, l'empresari es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments, Josep Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià i, segons l'escrit del fiscal, era coneixedor del conveni entre el consistori i l'empresari local.
Un tercer conveni sobre els mateixos terrenys
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava a altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Els tres acusats, sent coneixedors d'aquesta expropiació forçada, van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 m2 –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons es plasma en l'escrit del fiscal, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal.
Durant la seva declaració, l'exalcalde de Moià ha assegurat que va signar els convenis per evitar danys majors a l'Ajuntament i per evitar la pèrdua de llocs de treball. "Si l'empresari Antonio E. ens hagués fet complir la sentència, llavors hauríem d'haver indemnitzat el propietari de l'escorxador i això pujava molts més diners", ha assegurat. A més, l'alcalde ha defensat que "el resultat del conveni era, de llarg, favorable a l'Ajuntament". Preguntat pels motius pels quals el conveni no va passar pel ple municipal, l'alcalde ha assegurat que "no es va fer per res especial".
Montràs ha apuntat l'exsecretari municipal Francesc A., també acusat, com a responsable de la redacció dels convenis, i ha afegit que "tenia plena confiança en ell". "Si ell em deia que era correcte, jo me'l creia", ha assegurat.
"S'han aprofitat de la meva bona fe"
De la seva banda, el secretari municipal ha negat haver redactat els convenis i ha explicat que ell només va donar fe que les dues parts signaven el conveni, no del seu contingut. "M'he limitat a fer la meva feina el millor que he pogut, actuant de bona fe i mai ningú m'ha ofert res, ni jo tampoc he demanat res, no he tingut mai cap interès en aquest tema ni tampoc en cap altre de l'Ajuntament", ha explicat.
L'exsecretari municipal ha assegurat que desconeixia de l'existència del conveni signat l'any 1987 i ha afegit que ningú n'hi havia parlat. "S'han aprofitat de la meva bona fe", ha dit.
"Durant la tramitació d'aquests temes, jo no vaig estar informat de res, sinó que ho va portar l'alcalde amb l'advocat de l'empresari. He estat al marge de totes les negociacions que s'han fet en relació a aquests dos convenis, jo només hi vaig participar en el sentit de donar fe i autoritzar dels signants del conveni. L'alcalde feia molts anys que era alcalde i sabia perfectament que tots els temes urbanístics havien de passar pel ple", ha explicat.
Pel que fa a l'expedient disciplinari que l'actual Ajuntament, liderat per ERC, li va obrir l'any 2011, l'exsecretari ha explicat que el nou equip de govern van intentar fer-lo fora perquè no els agradava el fet que havia format part de l'anterior equip de govern, i ha lamentat que, després de 22 anys, se l'hagi fet fora "injustament".
Segon judici
El judici d'aquest dilluns és el segon litigi penal al qual s'enfronta l'alcalde des que va deixar el seu càrrec, l'any 2011. Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.
Moià, primer municipi del país declarat en fallida pública
L'any 2011, l'Ajuntament de Moià va ser el primer de Catalunya en declarar-se en situació de fallida tècnica en no trobar finançament per l'alt deute acumulat, que ascendia a uns 25 MEUR, el 395% del pressupost, quan el màxim per poder endeutar-se d'una institució és del 75%. L'actual alcalde, Dionís Guiteras (ERC), ha participat al judici com a testimoni i ha explicat que, un cop va entrar al govern, una de les carpetes pendents de l'anterior govern era la dels convenis "que tenien indicis d'irregularitat perquè no era lògic que uns terrenys se cedissin dos cops".
Per aquest motiu, van encarregar un dictamen a una comissió jurídica assessora que va indicar que aquests convenis eren nuls de ple dret. A partir d'aquí, l'Ajuntament va cedir tots els procediments administratius.
A més de l'exalcalde de Moià també estan acusats l'exsecretari de l'Ajuntament de Moià Francesc A. i l'empresari Antonio E. –de l'empresa Acteur- en concepte de cooperadors necessaris. Per a tots ells la fiscalia els demana una pena de nou anys d'inhabilitació especial per a qualsevol càrrec o feina pública.
Uns terrenys cedits dos cops
Tal i com va informar NacióManresa el novembre de 2013, els fets es remunten a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde de Moià, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'acusat Antonio E.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar com a sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori.
Com a contrapartida, l'empresari es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments, Josep Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià i, segons l'escrit del fiscal, era coneixedor del conveni entre el consistori i l'empresari local.
Un tercer conveni sobre els mateixos terrenys
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava a altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Els tres acusats, sent coneixedors d'aquesta expropiació forçada, van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 m2 –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons es plasma en l'escrit del fiscal, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal.
Durant la seva declaració, l'exalcalde de Moià ha assegurat que va signar els convenis per evitar danys majors a l'Ajuntament i per evitar la pèrdua de llocs de treball. "Si l'empresari Antonio E. ens hagués fet complir la sentència, llavors hauríem d'haver indemnitzat el propietari de l'escorxador i això pujava molts més diners", ha assegurat. A més, l'alcalde ha defensat que "el resultat del conveni era, de llarg, favorable a l'Ajuntament". Preguntat pels motius pels quals el conveni no va passar pel ple municipal, l'alcalde ha assegurat que "no es va fer per res especial".
Montràs ha apuntat l'exsecretari municipal Francesc A., també acusat, com a responsable de la redacció dels convenis, i ha afegit que "tenia plena confiança en ell". "Si ell em deia que era correcte, jo me'l creia", ha assegurat.
"S'han aprofitat de la meva bona fe"
De la seva banda, el secretari municipal ha negat haver redactat els convenis i ha explicat que ell només va donar fe que les dues parts signaven el conveni, no del seu contingut. "M'he limitat a fer la meva feina el millor que he pogut, actuant de bona fe i mai ningú m'ha ofert res, ni jo tampoc he demanat res, no he tingut mai cap interès en aquest tema ni tampoc en cap altre de l'Ajuntament", ha explicat.
L'exsecretari municipal ha assegurat que desconeixia de l'existència del conveni signat l'any 1987 i ha afegit que ningú n'hi havia parlat. "S'han aprofitat de la meva bona fe", ha dit.
"Durant la tramitació d'aquests temes, jo no vaig estar informat de res, sinó que ho va portar l'alcalde amb l'advocat de l'empresari. He estat al marge de totes les negociacions que s'han fet en relació a aquests dos convenis, jo només hi vaig participar en el sentit de donar fe i autoritzar dels signants del conveni. L'alcalde feia molts anys que era alcalde i sabia perfectament que tots els temes urbanístics havien de passar pel ple", ha explicat.
Pel que fa a l'expedient disciplinari que l'actual Ajuntament, liderat per ERC, li va obrir l'any 2011, l'exsecretari ha explicat que el nou equip de govern van intentar fer-lo fora perquè no els agradava el fet que havia format part de l'anterior equip de govern, i ha lamentat que, després de 22 anys, se l'hagi fet fora "injustament".
Segon judici
El judici d'aquest dilluns és el segon litigi penal al qual s'enfronta l'alcalde des que va deixar el seu càrrec, l'any 2011. Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.
Moià, primer municipi del país declarat en fallida pública
L'any 2011, l'Ajuntament de Moià va ser el primer de Catalunya en declarar-se en situació de fallida tècnica en no trobar finançament per l'alt deute acumulat, que ascendia a uns 25 MEUR, el 395% del pressupost, quan el màxim per poder endeutar-se d'una institució és del 75%. L'actual alcalde, Dionís Guiteras (ERC), ha participat al judici com a testimoni i ha explicat que, un cop va entrar al govern, una de les carpetes pendents de l'anterior govern era la dels convenis "que tenien indicis d'irregularitat perquè no era lògic que uns terrenys se cedissin dos cops".
Per aquest motiu, van encarregar un dictamen a una comissió jurídica assessora que va indicar que aquests convenis eren nuls de ple dret. A partir d'aquí, l'Ajuntament va cedir tots els procediments administratius.