29
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
12:40h
La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) ha emès un comunicat en el qual "reclama" al departament d'Ensenyament de la Generalitat i al conjunt de la societat catalana resoldre, diuen, "la situació dels 200.000 alumnes en centres considerats d'alta i de màxima complexitat que hi ha arreu de Catalunya". Segons expliquen, a la Catalunya Central hi ha 18 centres que entren dins d'aquest sac, 8 dels quals es troben a la comarca del Bages. Recordem que la Generalitat considera que són centres de màxima complexitat aquells que tenen un context socioeconòmic desafavorit tenint en compte l'entorn el el qual està ubicat.
L'entitat considera que el model vigent "impedeix" al conjunt d'escoles del país assolir les màximes quotes d'excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles "d'iguals" que no permeten cap intercanvi d'experiències ni confrontació d'idees, eines clau, diuen "per assolir l'excel·lència formativa".
Recordem que el mes de març, una desena d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'escoles de la Catalunya Central amb aquestes característiques es van aplegar a Manresa, per a coordinar-se i reclamar al conjunt de la societat canvis que revertissin la situació. Des de llavors, la Fapac s'ha anat trobant regularment.
Aprofitant el final d'aquest curs escolar, l'entitat demana compromís: “Com a societat tenim dues opcions. La primera, reconèixer i conformar-nos amb el sistema que tenim, que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i que no permet que els Marcs, els Àlexs, les Martines i les Júlies es barregin amb l'altre, -amb el pobre, amb el nouvingut, amb el d'ètnia gitana. I la segona, que és la d'emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema".
"Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la Fapac, com a mínim, reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes de màxima complexitat perquè quan siguin adults puguin arribar a sentir-se part d'aquesta societat que els ha mantingut apartats", expressen els de la federació, que, amb voluntat lluitadora afirmen apostar "decididament" per la segona opció "com la clau de volta definitiva per millorar el conjunt del sistema educatiu català".
La Fapac explica que són diversos els estudis i experts que alerten que "una xarxa d'escoles segregades per motiu socioeconòmic és un fre per al desenvolupament de molts nens i nenes, tant de classe baixa com alta, fins al punt que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu". I això, segons ells, és el que està passant a Catalunya i a la resta de l'Estat, que presenta uns índexs de segregació escolar molt superiors a la mitjana de l’OCDE equiparables a França, Portugal i Eslovàquia. "Catalunya i Madrid són les dues autonomies que presenten les xarxes educatives més segregades", s'exclamen.
Actualment, a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats de màxima complexitat per part del Departament d'Ensenyament. A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys. "No pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les màximes complexitats perquè els seus pares van néixer no-sabem-on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar", exposen els de la federació.
Davant d'aquesta situació demanen al conjunt de polítics i de la societat catalana que "s'enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d'aquesta situació podrem decidir si la volem canviar", conclouen.
L'entitat considera que el model vigent "impedeix" al conjunt d'escoles del país assolir les màximes quotes d'excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles "d'iguals" que no permeten cap intercanvi d'experiències ni confrontació d'idees, eines clau, diuen "per assolir l'excel·lència formativa".
Recordem que el mes de març, una desena d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'escoles de la Catalunya Central amb aquestes característiques es van aplegar a Manresa, per a coordinar-se i reclamar al conjunt de la societat canvis que revertissin la situació. Des de llavors, la Fapac s'ha anat trobant regularment.
Aprofitant el final d'aquest curs escolar, l'entitat demana compromís: “Com a societat tenim dues opcions. La primera, reconèixer i conformar-nos amb el sistema que tenim, que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i que no permet que els Marcs, els Àlexs, les Martines i les Júlies es barregin amb l'altre, -amb el pobre, amb el nouvingut, amb el d'ètnia gitana. I la segona, que és la d'emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema".
"Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la Fapac, com a mínim, reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes de màxima complexitat perquè quan siguin adults puguin arribar a sentir-se part d'aquesta societat que els ha mantingut apartats", expressen els de la federació, que, amb voluntat lluitadora afirmen apostar "decididament" per la segona opció "com la clau de volta definitiva per millorar el conjunt del sistema educatiu català".
La Fapac explica que són diversos els estudis i experts que alerten que "una xarxa d'escoles segregades per motiu socioeconòmic és un fre per al desenvolupament de molts nens i nenes, tant de classe baixa com alta, fins al punt que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu". I això, segons ells, és el que està passant a Catalunya i a la resta de l'Estat, que presenta uns índexs de segregació escolar molt superiors a la mitjana de l’OCDE equiparables a França, Portugal i Eslovàquia. "Catalunya i Madrid són les dues autonomies que presenten les xarxes educatives més segregades", s'exclamen.
Actualment, a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats de màxima complexitat per part del Departament d'Ensenyament. A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys. "No pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les màximes complexitats perquè els seus pares van néixer no-sabem-on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar", exposen els de la federació.
Davant d'aquesta situació demanen al conjunt de polítics i de la societat catalana que "s'enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d'aquesta situació podrem decidir si la volem canviar", conclouen.