22
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
20:26h
El grup de recerca Genocov de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Aigües de Manresa S.A. empresa municipal, han inaugurat aquest dijous a les instal·lacions de l'estació depuradora d'aigües residuals de Manresa-Sant Joan una planta pilot de tractament d'aigües que genera productes de valor afegit simultàniament al procés de depuració.
Aquesta planta pilot, construïda en el marc del projecte europeu Smart-Plant, demostrarà una nova tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UAB que permet tractar de manera més eficient les aigües residuals urbanes al mateix temps que pot concentrar i extraure'n fins al 50% del fòsfor present, i recuperar part de la matèria orgànica en forma de matèria prima per a la fabricació de bioplàstics (els precursors polihidroxialcanoats, PHA).
La tecnologia, que rep el nom de “Main-stream Scepphar (Short-Cut Enhanced Phosphorus and PHA Recovery)”, és pionera en el món i pot transformar les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) en petites biorefineries, tot impulsant d'aquesta manera el sector cap a un escenari d'economia circular.
La planta pilot on s'implementa el nou procés Scepphar està instal·lada a l'estació depuradora de Manresa-Sant Joan i està dissenyada per depurar uns 10 m3 al dia d'aigües residuals, seguint els límits normatius més restrictius.
Recuperar el fòsfor és clau perquè és un nutrient cada cop més escàs i sense ell no es pot mantenir una producció agrícola sostenible. Els microorganismes concentren el fòsfor present dins de l'aigua i aquest es converteix, mitjançant una reacció de precipitació controlada, en estruvita, un fertilitzant d'alliberament lent, valoritzable per a aplicacions agrícoles. Tot aquest procés no requereix d'una font externa de carboni ni de clorur fèrric, dos elements que sí són necessaris per eliminar fòsfor en un tractament convencional. A més, el sistema Scepphar redueix els costos d'operació més d'un 25 % per què el 90% del nitrogen s'elimina via nitrit, un procés que disminueix els requeriments d'aeració del procés. D'altra banda, els fangs produïts durant el procés poden contenir fins a un 30% de precursors polihidroxialcanoats (PHA), a partir dels quals es poden produir bioplàstics per a aplicacions industrials.
Aquesta planta pilot, construïda en el marc del projecte europeu Smart-Plant, demostrarà una nova tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UAB que permet tractar de manera més eficient les aigües residuals urbanes al mateix temps que pot concentrar i extraure'n fins al 50% del fòsfor present, i recuperar part de la matèria orgànica en forma de matèria prima per a la fabricació de bioplàstics (els precursors polihidroxialcanoats, PHA).
La tecnologia, que rep el nom de “Main-stream Scepphar (Short-Cut Enhanced Phosphorus and PHA Recovery)”, és pionera en el món i pot transformar les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) en petites biorefineries, tot impulsant d'aquesta manera el sector cap a un escenari d'economia circular.
La planta pilot on s'implementa el nou procés Scepphar està instal·lada a l'estació depuradora de Manresa-Sant Joan i està dissenyada per depurar uns 10 m3 al dia d'aigües residuals, seguint els límits normatius més restrictius.
Recuperar el fòsfor és clau perquè és un nutrient cada cop més escàs i sense ell no es pot mantenir una producció agrícola sostenible. Els microorganismes concentren el fòsfor present dins de l'aigua i aquest es converteix, mitjançant una reacció de precipitació controlada, en estruvita, un fertilitzant d'alliberament lent, valoritzable per a aplicacions agrícoles. Tot aquest procés no requereix d'una font externa de carboni ni de clorur fèrric, dos elements que sí són necessaris per eliminar fòsfor en un tractament convencional. A més, el sistema Scepphar redueix els costos d'operació més d'un 25 % per què el 90% del nitrogen s'elimina via nitrit, un procés que disminueix els requeriments d'aeració del procés. D'altra banda, els fangs produïts durant el procés poden contenir fins a un 30% de precursors polihidroxialcanoats (PHA), a partir dels quals es poden produir bioplàstics per a aplicacions industrials.