16
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
11:23h
L'Hospital Vall d'Hebron ha evitat el trasplantament de fetge a 4 nens -un d'ells de Manresa- que patien la malformació d'Abernethy (una anomalia anatòmica congènita que afecta 1 de cada 30.000 infants) en utilitzar per primera vegada a l'Estat, una nova tècnica. Les opcions dels infants malalts, fins ara, implicaven esperar que la malaltia donés complicacions, que podien ser cerebrals, pulmonars o tumorals, i apostar pel trasplantament de fetge, amb les dificultats que això suposa.
El centre però, ha provat amb èxit una intervenció quirúrgica que permet "curar la malaltia sense necessitat de canviar l'òrgan'' explica el cap de la unitat de cirurgia hepàtica Servei de cirurgia pediàtrica, Javier Bueno.
La malformació d'Abernethy és una anomalia anatòmica congènita que provoca que la sang de vena porta, que transporta la sang de l'intestí al fetge per a la seva depuració, no acabi al fetge sinó a la vena cava i per tant, no es depuri i s'estenguin les toxines arreu de l'organisme. Aquest fet pot produir complicacions molt greus. Bueno explica que poden ser cerebrals, i per tant, comportar retards intel·lectual en els infants, alteracions pulmonars o canvis hemodinàmics que acaben provocant tumors que es poden convertir en malignes.
Fins ara, els infants que tenien aquesta malformació no se'ls intervenia fins que les complicacions eren evidents i s'optava per la radiologia intervencionista, una tècnica en la qual la Vall d'Hebron també va ser pionera. Consistia en introduir dispositius per tancar la comunicació entre les dues venes però aquest procés no es podia realitzar si la connexió era massa gran, ja que el dispositiu pot migrar cap al cor. La segona opció era el trasplantament de fetge, una intervenció de risc que, a més, obliga els pacients a prendre medicació immunosupressora tota la vida.
Per aquest motiu, des de l'hospital s'ha provat una nova tècnica consistent també en tancar la comunicació entre la vena porta i la vena cava per aconseguir que la sang es redirigeixi cap al fetge, un procés que es pot fer en dues fases, en funció de la pressió de les venes. D'aquesta manera, assegura Bueno, es pot "curar la malaltia sense necessitat de canviar l'òrgan'' en els casos en què no es pot fer servir la radiologia intervencionista.
Els efectes en la salut dels pacients són ràpids i els infants recuperen la qualitat de vida podent portar un ritme completament normal de seguida. A més, tampoc tenen limitacions alimentàries, poden fer esport i, per tant, seguir una vida "rigorosament normal'', recalca Bueno.
Aquesta tècnica es va provar amb èxit amb quatre nens, d'entre 2 i 4 anys, el 2015, i gràcies a l'operació, els infants s'han estalviat el trasplantament.
"Com un nen qualsevol''
L'Edu Trenado, de Manresa, és un dels quatre nens que s'han estalviat el trasplantament de fetge gràcies a la nova tècnica de Vall d'Hebron. La seva mare, l'Asun, va tenir un final de l'embaràs complicat, ja que després d'un atac de ciàtica va haver-se de sotmetre a revisions setmanals els darrers dos mesos per evitar un part prematur. Al mateix hospital li van fer els controls del nadó un cop va néixer. El doctor Bueno li va diagnosticar la malformació i li va oferir un cateterisme com a solució, però no va funcionar.
La intervenció va ser la segona opció, que l'Asun no va dubtar tan bon punt va saber que la malformació podia derivar en tumors com una de les complicacions més greus. Ella, llavors, el veia bé, perquè no li notava ni més son, ni cap altra de les situacions que li havia plantejat el doctor.
Ara fa dos anys, el 2015, el van operar. L'Edu només tenia 3 anys però la intervenció va anar molt bé. La seva mare reconeix que està "en molt bones mans'' i que ara, l'Edu, és com un nen qualsevol; "viu, no para quiet, juga, té amics i va a l'escola''.
El centre però, ha provat amb èxit una intervenció quirúrgica que permet "curar la malaltia sense necessitat de canviar l'òrgan'' explica el cap de la unitat de cirurgia hepàtica Servei de cirurgia pediàtrica, Javier Bueno.
La malformació d'Abernethy és una anomalia anatòmica congènita que provoca que la sang de vena porta, que transporta la sang de l'intestí al fetge per a la seva depuració, no acabi al fetge sinó a la vena cava i per tant, no es depuri i s'estenguin les toxines arreu de l'organisme. Aquest fet pot produir complicacions molt greus. Bueno explica que poden ser cerebrals, i per tant, comportar retards intel·lectual en els infants, alteracions pulmonars o canvis hemodinàmics que acaben provocant tumors que es poden convertir en malignes.
Fins ara, els infants que tenien aquesta malformació no se'ls intervenia fins que les complicacions eren evidents i s'optava per la radiologia intervencionista, una tècnica en la qual la Vall d'Hebron també va ser pionera. Consistia en introduir dispositius per tancar la comunicació entre les dues venes però aquest procés no es podia realitzar si la connexió era massa gran, ja que el dispositiu pot migrar cap al cor. La segona opció era el trasplantament de fetge, una intervenció de risc que, a més, obliga els pacients a prendre medicació immunosupressora tota la vida.
Per aquest motiu, des de l'hospital s'ha provat una nova tècnica consistent també en tancar la comunicació entre la vena porta i la vena cava per aconseguir que la sang es redirigeixi cap al fetge, un procés que es pot fer en dues fases, en funció de la pressió de les venes. D'aquesta manera, assegura Bueno, es pot "curar la malaltia sense necessitat de canviar l'òrgan'' en els casos en què no es pot fer servir la radiologia intervencionista.
Els efectes en la salut dels pacients són ràpids i els infants recuperen la qualitat de vida podent portar un ritme completament normal de seguida. A més, tampoc tenen limitacions alimentàries, poden fer esport i, per tant, seguir una vida "rigorosament normal'', recalca Bueno.
Aquesta tècnica es va provar amb èxit amb quatre nens, d'entre 2 i 4 anys, el 2015, i gràcies a l'operació, els infants s'han estalviat el trasplantament.
"Com un nen qualsevol''
L'Edu Trenado, de Manresa, és un dels quatre nens que s'han estalviat el trasplantament de fetge gràcies a la nova tècnica de Vall d'Hebron. La seva mare, l'Asun, va tenir un final de l'embaràs complicat, ja que després d'un atac de ciàtica va haver-se de sotmetre a revisions setmanals els darrers dos mesos per evitar un part prematur. Al mateix hospital li van fer els controls del nadó un cop va néixer. El doctor Bueno li va diagnosticar la malformació i li va oferir un cateterisme com a solució, però no va funcionar.
La intervenció va ser la segona opció, que l'Asun no va dubtar tan bon punt va saber que la malformació podia derivar en tumors com una de les complicacions més greus. Ella, llavors, el veia bé, perquè no li notava ni més son, ni cap altra de les situacions que li havia plantejat el doctor.
Ara fa dos anys, el 2015, el van operar. L'Edu només tenia 3 anys però la intervenció va anar molt bé. La seva mare reconeix que està "en molt bones mans'' i que ara, l'Edu, és com un nen qualsevol; "viu, no para quiet, juga, té amics i va a l'escola''.