14
de juny
del
2017
Actualitzat
el
16
de juny
a la
1:49h
Josep Candàliga i Ernest Clotet, els alcaldes sortint i entrant d'Artés, atenen a NacióManresa el dia abans del ple que ha de certificar el relleu al capdavant de l'Ajuntament d'acord amb el pacte que van firmar republicans i cupaires després de les eleccions de 2015. Tots dos asseguren que el canvi no es notarà ja que tenen un programa negociat i unes regidories repartides que seguiran treballant. A més a més, Candàliga ha decidit, aprofitant el relleu, que deixa la política institucional després de 25 anys a l'Ajuntament, 10 dels quals d'alcalde.
- Dijous feu el canvi d'alcaldia. Josep, deixes moltes coses pendents o el que havíeu previst durant els dos primers anys de mandat està encarrilat?
- Josep Candàliga: En un Ajuntament i en un poble sempre hi ha coses que queden enrere i algunes que costen de tancar fins i tot en la mateixa legislatura. Jo crec que el que deixem bastant embastat, però que s'ha de continuar-hi treballant, és el dipòsit de l'aigua de la Paloma. Tenim la subvenció reconeguda de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de 372.000 euros, però com que era un projecte del Bages-Llobregat que s'havia quedat fora d'aquesta obra, ara l'ACA ho ha reconegut i s'està treballant en un conveni per a poder deixar sense efecte el que hi havia en el Consell Comarcal d'aquest dipòsit i portar-ho a terme amb un conveni. Evidentment és una de les parts més importants perquè en el mandat passada vam abocar-nos molt amb el tema de la portada d'aigües, que era una de les necessitats que teníem a Artés. Havia sentit molt a parlar, en tota la meva estada política aquí a l'Ajuntament, d'aquest projecte d'aigua i al final va acabar sent una realitat.
També tenim tot el tema d'una altra obra que ja en vam fer una primera fase durant la primera legislatura: es tracta de la segona fase de la consolidació de la base del col·lector del Torrent, que està pendent d'adjudicar-se i que el projecte està fet i aprovat.
Del full de ruta que hi havia marcat també és cert que no era de grans obres. Estem parlant de serveis a les persones. I aquest és una mica el pacte que vam tenir amb la CUP: vam marcar un full de ruta amb uns conceptes. Si apareix, per exemple, alguna subvenció nova, evidentment que la derivem allà on faci falta.
També hi havia una cosa pendent del 2006, que era la compra de la casa del costat de Museu. Ara s'està treballant en un projecte que és una de les coses que treballaran amb força perquè és el que hi havia en el programa electoral: volem que sigui un espai que serveixi per reactivar el nucli antic, legalitzar un museu perquè puguem complir amb la normativa d'accessibilitat...
- Serà un canvi de continuïtat, Ernest?
- Ernest Clotet: En principi no era un projecte personalista: els projectes són de grup, tant dels regidors d'ERC com de la CUP. Si fem canvi d'alcaldia els projectes seguiran tirant endavant.
- No són personalistes però sí que hi haurà, al capdavant, diferents persones de diferents partits polítics...
- E.C: Les àrees estan dividies amb regidors de tots dos partits. Per tant, el treball és conjunt i ja està en funcionament.
- Hi ha alguna cosa que li vulguis retreure al Josep, Ernest? Tu li has fet d'escuder i ara quan li toca a ell marxa...
- E.C: És una decisió personal i entenc que és lògica, després de tants anys de ser a l'Ajuntament. Les explicacions que ens ha donat són totalment raonables. No tenim res a retreure-li.
- Es notarà, però, la seva absència?
- E.C.: Ja li hem dit que el telèfon l'ha de tenir sempre obert perquè hi haurà moltes coses que, per l'experiència que ell té, ens haurà d'ajudar.
- J.C.: Acabar abans el mandat és una cosa que no m'havia plantejat. He tingut un any complicat a nivell professional i quan veus que no arribes, pateixes molt més perquè has de fer mans i mànigues per poder arribar a tot arreu. I, en conseqüència, el que estàs fent és perjudicar els companys. La vida d'un alcalde és complicada i complexa. A vegades no es veu el que hi ha darrere i el que es fa. La visibilització a nivell territorial és el que comporta: trucar portes, parlar amb la persona adequada de la Diputació... El que m'emportaré de la meva trajectòria política és el respecte de tots els polítics cap a mi, independentment del seu partit, i la bona relació que hi ha hagut amb tots.
- De fet sempre has combinat la teva faceta política amb la teva faceta laboral, i Artés no és un municipi petit...
- J.C.: Jo penso que he estat un afortunat perquè en els llocs que he treballat m'he pogut combinar bastant les dues coses. El que s'ha d'intentar fer és portar el màxim nombre de coses al dia. En un Ajuntament la feina no te l'acabes mai i te l'acabaràs, per molt bé que ho vulguis portar. Hi ha moltes coses, algunes que són fàcils i agradables de resoldre i d'altres que no ho són tant.
- A més, tu Ernest, en teoria, i segons els estatuts de la CUP, d'aquí dos anys tampoc et tornaràs a presentar a les eleccions. Ens trobarem amb un 2019 en el qual cap dels dos últims alcaldes serà cap de llista
- E.C.: Jo ja he dit que no em tornaria a presentar com a alcalde del municipi, però en pobles petits, l'autonomia de l'assemblea local del partit pot permetre una tercera legislatura, perquè les característiques d'un municipi petit no són les mateixes que les d'una gran ciutat.
- Tenint en compte això, t'has plantejat capitanejar un tercer mandat?
- E.C.: M'ho he plantejat i penso que ja en tindré prou. Portaré vuit anys a dins de l'Ajuntament, i ja són suficients. Una de les coses a les quals renuncies quan ets aquí dins és a la vida associativa que hi ha a l'exterior, que és de les coses en què sempre he format part i que m'encanta.
- És curiós perquè Artés serà el segon municipi del Bages amb un alcalde de la CUP, després de Navàs, i a tots dos municipis, és on hi ha la Convergència i Unió més de dretes...
- J.C.: Potser en aquesta legislatura el que va passar és que alguns d'Unió no es van definir fins fa dos anys, que va ser quan els Demòcrates es van desmarcar. Artés ha estat un municipi bastant conservador. Però els governs de poble són la suma de moltes coses. Jo, des que vaig començar la meva vida política, sempre he tingut Convergència com a rival. Es tracta de mediar i buscar consens. Més enllà del tarannà polític, una de les bases d'un bon govern és que hi hagi diàleg: s'ha d'exigir però també saber cedir. És com un matrimoni.
- E.C.: També és veritat que com més manifestació de dreta hi ha, més extrema esquerra es genera. Tenim Badalona com a exemple: en el moment en què l'Albiol mostra la seva cara és quan l'esquerra planta cara i es reforça. Per tant, potser no és estrany que tenint un partit de dretes a Artés, surti una esquerra més radical per a defensar més la unitat popular.
- En el vostre cas, la relació de flirteig entre ERC i la CUP no ve d'aquest mandat, ja ve de l'anterior, i ara està bastant normalitzada
- J.C.: Jo penso que hi ha dos sectors importants. Evidentment que divergim en algunes coses (que és normal!), però n'hi ha d'altres en les quals no vols tirar pel dret, perquè la comunicació i la gestió de govern no deixa de ser en aquesta taula. El que no pots fer és atrevir-te a proposar una moció al ple sense tenir-la pactada. Som dos grups que funcionem diferent. En el mandat passat vam brindar per l'acord i perquè la CUP governés. I és que vam pensar que amb qui ens podríem entendre millor era amb ells.
- E.C.: De fet, fa sis anys, quan vam estar parlant, una de les coses que no es va acceptar va ser posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació perquè els socialistes no van estar-hi d'acord. Aquest va ser un dels motius pels quals la CUP no vam entrar a governar en aquell moment, perquè teníem diferències importants amb els del PSC. En aquest sentit amb ERC sempre hem estat més a prop.
- Va haver-hi una època, sobretot en l'anterior mandat, en la qual es veia CiU molt activa, anant bastant en contra de tot. La relació política ha canviat o segueix sent distant?
- J.C.: No té res a veure aquest mandat amb el passat. El que és cert és que els partits tenen la seva estratègia política i a l'oposició sempre l'has de tenir en contra en molts àmbits. Jo penso que en el mandat passat hi havia uns objectius molt marcats i molt determinats de cara a voler aconseguir l'alcaldia en aquest mandat en el qual ens trobem. També és cert que la dedicació i tota l'aportació que hi havia del grup de Convergència era molt intensa, degut, en part, a la feblesa que teníem com a govern. En fer aquest pacte amb la CUP, potser han canviat l'estratègia. Penso, també, que els convergents han tingut voluntat de dialogar i s'han apuntat a moltes coses. No han anat a fer sang del que hem fet. El canvi que he percebut amb ells ha estat molt positiu.
- E.C.: A nivell de la feina que s'està fent pel referèndum, anem a la una. Aquest fet ens agrupa a tots els partits d'aquí a Artés, i això suma.
- L'alcalde de Santpedor, Xavier Codina, va haver de posar la bandera espanyola a l'ajuntament... Teniu la bandera espanyola posada, aquí?
- J.C.: No.
- Teniu obert algun procés judicial?
- J.C.: Hem passat més desapercebuts. Amb aquest tema, quan hi ha hagut algun moment de tensió, no he acabat traient l'estelada però sí que l'he embolicat, per exemple, durant els dos dies de reflexió abans de les eleccions. La independència tampoc la tindrem per les banderes; va més enllà dels símbols.
- I gestos com aquest, Ernest, quan siguis alcalde, l'embolicaràs?
- E.C.: La posarem més grossa, l'estelada. Com més ens acostem més hem de desobeir. Tenim mocions aprovades en aquest sentit i ens tocarà posicionar-nos i haurem d'assumir les responsabilitats que ens pertoquin. I si em toquen a mi com a alcalde les hauré d'assumir jo amb el que pertoqui, sense refusar aquesta responsabilitat.
- Ernest, tu arribes a l'alcaldia i al cap de pocs mesos hi haurà un referèndum...
- E.C.: I la CUP serà l'ull de mira per l'Estat espanyol. Ho sabem, ho assumim i seguirem tirant endavant. És el que ens toca fer si volem la independència.
- J.C.: Una part important és, dintre dels regidors electes, el tema de la ECAT, que és un punt a favor que acabarà sortint. És una de les coses que acabarà sent necessària pels regidors i càrrecs electes per a tirar endavant el que pugui venir de Madrid.
- En aquest mandat, la inversió en tema social ha pujat?
- E.C.: Sí. I ara estem en la dinàmica que la sensació és que tornem a la normalitat. Tothom torna a comprar, a fer una mica de vida capitalista, però és una falsa sensació. Aquí tindrem problemes des de l'Ajuntament de mantenir aquest fre i de seguir plantejant aquestes accions que ja portem fent durant els darrers dos anys per canviar una mica el model de societat.
- J.C.: Jo entenc que a nivell de serveis socials ja fa anys que ha estat transcendent. Sí que és cert que ara estem en un millor moment de l'economia, perquè es percep en molts àmbits. El que sí que hi ha és una feina que la tenim ara i la teníem abans de la crisi: hi ha una sèrie de gent que ni la pots inserir si no es fa a nivell públic un treball de camp amb unes obligacions i unes exigències als ciutadans. El tema de tenir una feina, d'incorporar-se en el món laboral, gent que porta molts anys a l'atur és difícil que pugui optar per a una feina, per molta necessitat que hi hagi. Per entrar a treballar a qualsevol lloc, si no es prepara aquesta gent, difícilment es podrà reinserir en el món laboral. Tenim tot el tema d'ajuts que es consoliden, que intentes mantenir-los, però hi ha d'haver compromisos, que això és el que s'està marcant des del govern de la Generalitat: el fet d'ajudar més, però també d'exigir més. Si no fem això, ens trobarem que a l'hora de la veritat no podrem ajudar mai aquests ciutadans a l'atur a obrir-los la porta del mercat laboral. A Artés tenim dades actuals d'atur, d'un 9-10%, quan al principi de la crisi (2007) estàvem igual i semblava que anàvem sobre rodes.
- E.C.: Però el treball és més precari.
- J.C.: Però també és cert que l'abandonament d'una prestació amb un treball més precari limita moltes més coses. Jo crec que s'ha de lligar molt bé des de la Generalitat perquè això pugui ser més fàcil i més pràctic: si tu deixes una prestació i vas a treballar 5 dies, aquests 5 dies no t'han de perjudicar a l'hora de deixar aquesta prestació.
- A Artés, de beneficiaris directes d'ajudes municipals de qualsevol tipus, quants n'hi ha?
- J.C.: Les Pirmis sé que se'n van augmentar una vintena, més o menys.
- E.C.: Actualment hi ha una cinquantena de famílies que reben ajudes alimentàries, d'activitats escolars i extraescolars...
- J.C.: Hi ha un tant per cent de població que en necessita. Per això dic que conceptualment hi ha d'haver un treball de camp més enllà del fet de tenir l'ajuda fàcil. Hi ha d'haver un compromís per part de l'usuari.
- Però hi ha gent que per qüestió d'edat o d'estat anímic aquest compromís potser ja no el pot agafar...
- J.C.: Del que hi havia el 2007 amb ara, les coses han canviat. Però si mirem globalment estem parlant d'un percentatge de gent que no s'ha incorporat al món laboral amb contracte. Hi ha una part de la ciutadania que hi és ara i hi ha sigut sempre, que treballen sense contracte i, alguns d'ells, no estan ni inscrits a l'atur, perquè no volen que els empipin. Entenem que també és una mica la tria que decideix la persona.
- E.C.: L'objectiu, penso que ha de ser no cronificar les ajudes. I aquesta és la part difícil. Per això moltes de les ajudes que es donen van destinades a la infància i a la joventut, perquè en el moment que els toqui introduir-se en el mercat laboral, tinguin recursos propis educatius i formatius. Moltes vegades, les famílies que estan cronificant les seves necessitats socials tenen una manca educativa.
Una altra cosa a nivell social que tenim delicada, entre cometes, és que l'envelliment de la població és molt gran. I és un tema en el qual hem d'estar-hi atents.
- J.C.: El 2020 hi haurà una punxa molt alta de població adulta amb una baixada important de la natalitat. I això ho acabarem pagant en molts àmbits: estem parlant de les cotitzacions a la seguretat social. Siguem independents o no, en aquest cas tindrem un problema. La població envellida necessitarà més recursos.
- Dijous feu el canvi d'alcaldia. Josep, deixes moltes coses pendents o el que havíeu previst durant els dos primers anys de mandat està encarrilat?
- Josep Candàliga: En un Ajuntament i en un poble sempre hi ha coses que queden enrere i algunes que costen de tancar fins i tot en la mateixa legislatura. Jo crec que el que deixem bastant embastat, però que s'ha de continuar-hi treballant, és el dipòsit de l'aigua de la Paloma. Tenim la subvenció reconeguda de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de 372.000 euros, però com que era un projecte del Bages-Llobregat que s'havia quedat fora d'aquesta obra, ara l'ACA ho ha reconegut i s'està treballant en un conveni per a poder deixar sense efecte el que hi havia en el Consell Comarcal d'aquest dipòsit i portar-ho a terme amb un conveni. Evidentment és una de les parts més importants perquè en el mandat passada vam abocar-nos molt amb el tema de la portada d'aigües, que era una de les necessitats que teníem a Artés. Havia sentit molt a parlar, en tota la meva estada política aquí a l'Ajuntament, d'aquest projecte d'aigua i al final va acabar sent una realitat.
També tenim tot el tema d'una altra obra que ja en vam fer una primera fase durant la primera legislatura: es tracta de la segona fase de la consolidació de la base del col·lector del Torrent, que està pendent d'adjudicar-se i que el projecte està fet i aprovat.
Del full de ruta que hi havia marcat també és cert que no era de grans obres. Estem parlant de serveis a les persones. I aquest és una mica el pacte que vam tenir amb la CUP: vam marcar un full de ruta amb uns conceptes. Si apareix, per exemple, alguna subvenció nova, evidentment que la derivem allà on faci falta.
També hi havia una cosa pendent del 2006, que era la compra de la casa del costat de Museu. Ara s'està treballant en un projecte que és una de les coses que treballaran amb força perquè és el que hi havia en el programa electoral: volem que sigui un espai que serveixi per reactivar el nucli antic, legalitzar un museu perquè puguem complir amb la normativa d'accessibilitat...
- Serà un canvi de continuïtat, Ernest?
- Ernest Clotet: En principi no era un projecte personalista: els projectes són de grup, tant dels regidors d'ERC com de la CUP. Si fem canvi d'alcaldia els projectes seguiran tirant endavant.
- No són personalistes però sí que hi haurà, al capdavant, diferents persones de diferents partits polítics...
- E.C: Les àrees estan dividies amb regidors de tots dos partits. Per tant, el treball és conjunt i ja està en funcionament.
- Hi ha alguna cosa que li vulguis retreure al Josep, Ernest? Tu li has fet d'escuder i ara quan li toca a ell marxa...
- E.C: És una decisió personal i entenc que és lògica, després de tants anys de ser a l'Ajuntament. Les explicacions que ens ha donat són totalment raonables. No tenim res a retreure-li.
- Es notarà, però, la seva absència?
- E.C.: Ja li hem dit que el telèfon l'ha de tenir sempre obert perquè hi haurà moltes coses que, per l'experiència que ell té, ens haurà d'ajudar.
- J.C.: Acabar abans el mandat és una cosa que no m'havia plantejat. He tingut un any complicat a nivell professional i quan veus que no arribes, pateixes molt més perquè has de fer mans i mànigues per poder arribar a tot arreu. I, en conseqüència, el que estàs fent és perjudicar els companys. La vida d'un alcalde és complicada i complexa. A vegades no es veu el que hi ha darrere i el que es fa. La visibilització a nivell territorial és el que comporta: trucar portes, parlar amb la persona adequada de la Diputació... El que m'emportaré de la meva trajectòria política és el respecte de tots els polítics cap a mi, independentment del seu partit, i la bona relació que hi ha hagut amb tots.
- De fet sempre has combinat la teva faceta política amb la teva faceta laboral, i Artés no és un municipi petit...
- J.C.: Jo penso que he estat un afortunat perquè en els llocs que he treballat m'he pogut combinar bastant les dues coses. El que s'ha d'intentar fer és portar el màxim nombre de coses al dia. En un Ajuntament la feina no te l'acabes mai i te l'acabaràs, per molt bé que ho vulguis portar. Hi ha moltes coses, algunes que són fàcils i agradables de resoldre i d'altres que no ho són tant.
- A més, tu Ernest, en teoria, i segons els estatuts de la CUP, d'aquí dos anys tampoc et tornaràs a presentar a les eleccions. Ens trobarem amb un 2019 en el qual cap dels dos últims alcaldes serà cap de llista
- E.C.: Jo ja he dit que no em tornaria a presentar com a alcalde del municipi, però en pobles petits, l'autonomia de l'assemblea local del partit pot permetre una tercera legislatura, perquè les característiques d'un municipi petit no són les mateixes que les d'una gran ciutat.
- Tenint en compte això, t'has plantejat capitanejar un tercer mandat?
- E.C.: M'ho he plantejat i penso que ja en tindré prou. Portaré vuit anys a dins de l'Ajuntament, i ja són suficients. Una de les coses a les quals renuncies quan ets aquí dins és a la vida associativa que hi ha a l'exterior, que és de les coses en què sempre he format part i que m'encanta.
- És curiós perquè Artés serà el segon municipi del Bages amb un alcalde de la CUP, després de Navàs, i a tots dos municipis, és on hi ha la Convergència i Unió més de dretes...
- J.C.: Potser en aquesta legislatura el que va passar és que alguns d'Unió no es van definir fins fa dos anys, que va ser quan els Demòcrates es van desmarcar. Artés ha estat un municipi bastant conservador. Però els governs de poble són la suma de moltes coses. Jo, des que vaig començar la meva vida política, sempre he tingut Convergència com a rival. Es tracta de mediar i buscar consens. Més enllà del tarannà polític, una de les bases d'un bon govern és que hi hagi diàleg: s'ha d'exigir però també saber cedir. És com un matrimoni.
- E.C.: També és veritat que com més manifestació de dreta hi ha, més extrema esquerra es genera. Tenim Badalona com a exemple: en el moment en què l'Albiol mostra la seva cara és quan l'esquerra planta cara i es reforça. Per tant, potser no és estrany que tenint un partit de dretes a Artés, surti una esquerra més radical per a defensar més la unitat popular.
- En el vostre cas, la relació de flirteig entre ERC i la CUP no ve d'aquest mandat, ja ve de l'anterior, i ara està bastant normalitzada
- J.C.: Jo penso que hi ha dos sectors importants. Evidentment que divergim en algunes coses (que és normal!), però n'hi ha d'altres en les quals no vols tirar pel dret, perquè la comunicació i la gestió de govern no deixa de ser en aquesta taula. El que no pots fer és atrevir-te a proposar una moció al ple sense tenir-la pactada. Som dos grups que funcionem diferent. En el mandat passat vam brindar per l'acord i perquè la CUP governés. I és que vam pensar que amb qui ens podríem entendre millor era amb ells.
- E.C.: De fet, fa sis anys, quan vam estar parlant, una de les coses que no es va acceptar va ser posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació perquè els socialistes no van estar-hi d'acord. Aquest va ser un dels motius pels quals la CUP no vam entrar a governar en aquell moment, perquè teníem diferències importants amb els del PSC. En aquest sentit amb ERC sempre hem estat més a prop.
- Va haver-hi una època, sobretot en l'anterior mandat, en la qual es veia CiU molt activa, anant bastant en contra de tot. La relació política ha canviat o segueix sent distant?
- J.C.: No té res a veure aquest mandat amb el passat. El que és cert és que els partits tenen la seva estratègia política i a l'oposició sempre l'has de tenir en contra en molts àmbits. Jo penso que en el mandat passat hi havia uns objectius molt marcats i molt determinats de cara a voler aconseguir l'alcaldia en aquest mandat en el qual ens trobem. També és cert que la dedicació i tota l'aportació que hi havia del grup de Convergència era molt intensa, degut, en part, a la feblesa que teníem com a govern. En fer aquest pacte amb la CUP, potser han canviat l'estratègia. Penso, també, que els convergents han tingut voluntat de dialogar i s'han apuntat a moltes coses. No han anat a fer sang del que hem fet. El canvi que he percebut amb ells ha estat molt positiu.
- E.C.: A nivell de la feina que s'està fent pel referèndum, anem a la una. Aquest fet ens agrupa a tots els partits d'aquí a Artés, i això suma.
- L'alcalde de Santpedor, Xavier Codina, va haver de posar la bandera espanyola a l'ajuntament... Teniu la bandera espanyola posada, aquí?
- J.C.: No.
- Teniu obert algun procés judicial?
- J.C.: Hem passat més desapercebuts. Amb aquest tema, quan hi ha hagut algun moment de tensió, no he acabat traient l'estelada però sí que l'he embolicat, per exemple, durant els dos dies de reflexió abans de les eleccions. La independència tampoc la tindrem per les banderes; va més enllà dels símbols.
- I gestos com aquest, Ernest, quan siguis alcalde, l'embolicaràs?
- E.C.: La posarem més grossa, l'estelada. Com més ens acostem més hem de desobeir. Tenim mocions aprovades en aquest sentit i ens tocarà posicionar-nos i haurem d'assumir les responsabilitats que ens pertoquin. I si em toquen a mi com a alcalde les hauré d'assumir jo amb el que pertoqui, sense refusar aquesta responsabilitat.
- Ernest, tu arribes a l'alcaldia i al cap de pocs mesos hi haurà un referèndum...
- E.C.: I la CUP serà l'ull de mira per l'Estat espanyol. Ho sabem, ho assumim i seguirem tirant endavant. És el que ens toca fer si volem la independència.
- J.C.: Una part important és, dintre dels regidors electes, el tema de la ECAT, que és un punt a favor que acabarà sortint. És una de les coses que acabarà sent necessària pels regidors i càrrecs electes per a tirar endavant el que pugui venir de Madrid.
- En aquest mandat, la inversió en tema social ha pujat?
- E.C.: Sí. I ara estem en la dinàmica que la sensació és que tornem a la normalitat. Tothom torna a comprar, a fer una mica de vida capitalista, però és una falsa sensació. Aquí tindrem problemes des de l'Ajuntament de mantenir aquest fre i de seguir plantejant aquestes accions que ja portem fent durant els darrers dos anys per canviar una mica el model de societat.
- J.C.: Jo entenc que a nivell de serveis socials ja fa anys que ha estat transcendent. Sí que és cert que ara estem en un millor moment de l'economia, perquè es percep en molts àmbits. El que sí que hi ha és una feina que la tenim ara i la teníem abans de la crisi: hi ha una sèrie de gent que ni la pots inserir si no es fa a nivell públic un treball de camp amb unes obligacions i unes exigències als ciutadans. El tema de tenir una feina, d'incorporar-se en el món laboral, gent que porta molts anys a l'atur és difícil que pugui optar per a una feina, per molta necessitat que hi hagi. Per entrar a treballar a qualsevol lloc, si no es prepara aquesta gent, difícilment es podrà reinserir en el món laboral. Tenim tot el tema d'ajuts que es consoliden, que intentes mantenir-los, però hi ha d'haver compromisos, que això és el que s'està marcant des del govern de la Generalitat: el fet d'ajudar més, però també d'exigir més. Si no fem això, ens trobarem que a l'hora de la veritat no podrem ajudar mai aquests ciutadans a l'atur a obrir-los la porta del mercat laboral. A Artés tenim dades actuals d'atur, d'un 9-10%, quan al principi de la crisi (2007) estàvem igual i semblava que anàvem sobre rodes.
- E.C.: Però el treball és més precari.
- J.C.: Però també és cert que l'abandonament d'una prestació amb un treball més precari limita moltes més coses. Jo crec que s'ha de lligar molt bé des de la Generalitat perquè això pugui ser més fàcil i més pràctic: si tu deixes una prestació i vas a treballar 5 dies, aquests 5 dies no t'han de perjudicar a l'hora de deixar aquesta prestació.
- A Artés, de beneficiaris directes d'ajudes municipals de qualsevol tipus, quants n'hi ha?
- J.C.: Les Pirmis sé que se'n van augmentar una vintena, més o menys.
- E.C.: Actualment hi ha una cinquantena de famílies que reben ajudes alimentàries, d'activitats escolars i extraescolars...
- J.C.: Hi ha un tant per cent de població que en necessita. Per això dic que conceptualment hi ha d'haver un treball de camp més enllà del fet de tenir l'ajuda fàcil. Hi ha d'haver un compromís per part de l'usuari.
- Però hi ha gent que per qüestió d'edat o d'estat anímic aquest compromís potser ja no el pot agafar...
- J.C.: Del que hi havia el 2007 amb ara, les coses han canviat. Però si mirem globalment estem parlant d'un percentatge de gent que no s'ha incorporat al món laboral amb contracte. Hi ha una part de la ciutadania que hi és ara i hi ha sigut sempre, que treballen sense contracte i, alguns d'ells, no estan ni inscrits a l'atur, perquè no volen que els empipin. Entenem que també és una mica la tria que decideix la persona.
- E.C.: L'objectiu, penso que ha de ser no cronificar les ajudes. I aquesta és la part difícil. Per això moltes de les ajudes que es donen van destinades a la infància i a la joventut, perquè en el moment que els toqui introduir-se en el mercat laboral, tinguin recursos propis educatius i formatius. Moltes vegades, les famílies que estan cronificant les seves necessitats socials tenen una manca educativa.
Una altra cosa a nivell social que tenim delicada, entre cometes, és que l'envelliment de la població és molt gran. I és un tema en el qual hem d'estar-hi atents.
- J.C.: El 2020 hi haurà una punxa molt alta de població adulta amb una baixada important de la natalitat. I això ho acabarem pagant en molts àmbits: estem parlant de les cotitzacions a la seguretat social. Siguem independents o no, en aquest cas tindrem un problema. La població envellida necessitarà més recursos.