Cogulló

ICL presenta l'incident d'execució de sentència per abocar al Cogulló fins el 2019

L'empresa minera argumenta davant el TSJC les dificultats tècniques que s'han trobat amb la construcció de la rampa de Cabanasses

ICV exigeix al Govern que fixi terminis i limitacions clares sobre l'abocament al Cogulló

, Súria | 14/06/2017 a les 12:59h
Arxivat a: Economia i Empresa, ICL, Iberpotash
El runam del Cagulló, a Sallent | Jordi Badia
ICL Iberia –la matriu d'Iberpotash- ha presentat aquest dimecres al matí davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'incident d'execució de sentència per demanar una moratòria per tal de poder seguir abocant runam salí al Cogulló de Sallent fins al 2019, moment en què l'empresa preveu haver finalitzat les obres de la rampa de Cabanasses. El proper 30 de juny és la data límit que es va fixar perquè l'empresa deixés d'abocar al Cogulló per donar compliment a una sentència judicial ferma. Fonts de la companyia han explicat a l'ACN que el document exposa dos arguments principals. D'una banda, les dificultats tècniques que s'han trobat amb la construcció de la rampa de Cabanasses que ha de possibilitar el trasllat de l'activitat de Sallent a Súria. De l'altra, les mesures transitòries que vol dur a terme l'empresa durant aquests 20 mesos en què demana continuar abocant al Cogulló, però "minimitzant-ne al màxim el seu ús".

El 30 de juny és la data límit fixada perquè Iberpotash deixi d'abocar runam salí al Cogulló de Sallent. Per poder allargar aquest termini l'empresa minera ha presentat aquest dimecres davant del jutge del TSJC un incident d'execució de sentència per poder seguir abocant al Cogulló fins al 2019. Fonts de la companyia han explicat a l'ACN que els motius que els han portat a presentar aquest document se sustenten en dos arguments principals: d'una banda, "per complir el compromís de fer un trasllat endreçat i sense afectacions de Sallent a Súria" i, de l'altra, "per no posar en risc el projecte del Pla Phoneix que té com a objectiu final aconseguir una indústria plenament sostenible amb un residu zero". 

La construcció de la rampa de Cabanasses –que ha de fer possible el trasllat de l'activitat de Sallent a Súria- acumula un retard de 24 mesos i això provoca, segons Iberpotash, que l'empresa no pugui aturar l'activitat a Sallent aquest 30 de juny tal com es va acordar amb la Generalitat per tal de complir una sentència judicial ferma. Per aquest motiu, l'empresa demana al jutge una moratòria de dos anys, que és el temps que calculen que trigaran a enllestir la construcció de la rampa.

L'incident d'execució de sentència es basa, principalment, en dues parts. Segons fonts de la companyia, la primera part explica els motius pels quals l'empresa no veu efectiu el tancament de l'activitat a Sallent el proper 30 de juny "tenint en compte el retard de l'obra de la rampa de Cabanasses" que, segons l'empresa, "té una complexitat molt gran". Fins ara, l'empresa ha construït 3 quilòmetres de la rampa i encara en queden 5,3. 

A la segona part del document, l'empresa explica les mesures transitòries que vol dur a terme durant aquest període transitori de 20 mesos per poder continuar abocant al Cogulló de Sallent, però amb una important reducció dels abocaments. De fet, segons la companyia, aquestes mesures transitòries permetrien reduir "fins a un 70%" els abocaments al Cogulló durant aquests dos anys. 

En concret, l'empresa proposa quatre mesures transitòries. En primer lloc, la companyia vol incrementar el triatge dins de la mina fins a un 30%, de manera que una part important del mineral es quedarà a dins de la mina i ja no sortirà a la superfície. La segona mesura seria optimitzar el col·lector de salmorres i fer-lo servir a la seva capacitat màxima, mentre que la tercera mesura va encaminada a incrementar la quantitat de sal que es trasllada de Sallent a Súria, on es tracta per convertir-la en sal vacuum i potassa. 

Finalment, la quarta mesura que proposta l'empresa és la construcció de la primera fase d'una planta de purificació de sal a Sallent, que permetria tractar el mineral que surt de les mines sallentines. En aquesta planta, segons l'empresa, es faria sal de desgel que aniria a parar als mercats internacionals. Iberpotash calcula que aquesta primera fase de la planta es posaria en marxa al 2018 i, a banda de disminuir la sal que s'aboca al Cogulló, també permetria "avançar la restauració del dipòsit salí de la Butjosa". Segons l'empresa, en un primer moment la planta tractaria la sal de Sallent però, a partir del 2019, quan l'explotació sallentina hagi tancat, "ja podria començar a tractar el runam salí acumulat a la Botjosa i, per tant, podríem avançar del 2021 al 2019 els plans de restauració. 

L'empresa ha assegurat que es tracta d'un document "d'alta complexitat" sobre el qual porten molts mesos treballant. A més, ha proposat la creació d'una comissió e seguiment externa perquè "validi" tots aquests passos.

A partir d'aquí, fonts de la companyia han apuntat que ara s'obren dues possibilitats: que el jutge no accepti el document a tràmit o bé que l'accepti a tràmit i ho comuniqui a totes les parts –empresa, Generalitat i els veïns de la Rampinya-. En cas que el jutge ho accepti a tràmit, l'empresa considera que durant el període transitori en què el magistrat estudiï el document abans de prendre una decisió, podrien continuar amb els abocaments tot i superar la data del 30 de juny.

COMENTARIS

Quins nassos
Nas, 14/06/2017 a les 14:19
+14
-8
Fa gairebé 20 anys que acumulen denúncies per abocar residus de forma incorrecta, creant un deute ambiental enorme pel país i un deute econòmic milionari per les arques públiques (les de totes, mineres i no mineres).

La data del 30 de juny de 2017 la van marcar ells mateixos al no poder seguir el·ludint les sentències que els anaven caient al damunt.

Durant tot aquest temps han seguit aboncant residus al runam salí del Cogulló impunement.

Han tingut 20 anys per prendre les mesures tècniques necessàries. 20 anys que els ha portat a acumular beneficis estratosfèrics. No se'ls han gastat en fer les coses ben fetes...

I ara demanen més anys per seguir abocant residus de forma incorrecta (quan a més no tenen ni la llicència ambiental en regla), i sino fan el xantatge d'acomiadar treballadors. Quan el que caldria és que en contractin de més per treure el runam...

I les administracions, per por a que l'empresa no marxi i els deixi el runam i les treballadores a l'atur, doncs la fiança que se li ha posat és irrisòria comparada amb el problema que han creat, li han de fer la gara-gara... I diuen que "és tot molt complicat".

Així ens va... Deixant l'economia i els recursos del país en mans de grans multinacionals. Que després foten el que volen i se'ns pixen a sobre constantment...

Quins nassos...
Prou Sal
Jordi Manresa, 14/06/2017 a les 16:43
+12
-7
Acte informatiu dissabte 17 de 20:30 a 22:30 al Raval de Montserrat

Després de molts anys de treball per fer entendre el gran problema mediambiental que s’estava creant amb els abocaments de sal com a residu de les mines de potassa a Sallent, Súria i Balsareny i de diverses sentències judicials que condemnen ICL- Iberpotash per delicte ecològic, celebràvem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 16/07/2013 que entre altres coses fixava una data final pels abocaments de residus a la immensa muntanya del Cogulló de Sallent:

El 30 DE JUNY DE 2017 Hauran passat quasi 4 anys i ICL lluny d’actuar d’acord al que li dictava la llei i preveure-ho, novament ha utilitzat els treballadors pressionantlos amb la por a la pèrdua dels llocs de treball, per continuar abocant residus i encara tenen la pocavergonya de dir que fan una mineria sostenible.

Aquí l ́únic fet sostenible pel medi ambient, respecte als llocs de treball i als drets humans, és deixar d’abocar al runam, restaurar-lo i que la mina sigui gestionada per una entitat no vinculada a crims de guerra. És ICL amb les seves pràctiques empresarials qui més fa perillar els llocs de treball.

Tampoc no entenem la postura de l’Administració, tant dels ajuntaments com de la Generalitat que s’han inhibit i amb la seva permissivitat han fet que ara estiguem davant un problema de dimensions enormes. Els aqüífers de la zona salinitzats, el riu Llobregat que abasteix d’aigua l’Àrea Metropolitana de Barcelona, salinitzat i per potabilitzar l’aigua s’han hagut de fer grans instal·lacions que paguem els usuaris. La Directiva Europea Marc de l’Aigua diu: Qui contamina que pagui. Doncs aquest no és el cas de ICL.

Tot i que una altra sentència obligava a ICL a fer una pla de restauració d’aplicació immediata i a dipositar una fiança proporcional al cost real, aquest pla encara no està validat i va passant el temps mentre ens entretenen amb plans urbanístics i altres distractors per donar a entendre que es fa alguna cosa. I la fiança encara és clarament insuficient. Ens preguntem: “què està fent la Generalitat?”, que és qui hauria d’haver pressionat perquè es complís, però de moment tot està pendent.

PER QUANT DE TEMPS? POTSER ES HORA DE DIR
www.prousal.org
Ja n'hi ha prou
Anònim, 15/06/2017 a les 11:57
+2
-3
L'abocador més gran de Catalunya. Sentències confirmant la contaminació del nostre territori.+ 20 anys de lluita pel mediambient. Quedarà tot en no res??? Imperdonable.!!!!! Prou d'especulació. Prou de què els mitjans de comunicació les facin el joc per quatre subvencions en publicitat. Ens juguem el futur de la nostra terra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Santpedor tornarà a acollir el Castra ad Aurum aquest cap de setmana | Xavier Sucarrats
01/01/1970
Del divendres 20 al diumenge 22 d'octubre
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 22
VIDEO La Guardia Civil durant la càrrega a l'escola Juncadella de Sant Joan | @quicosalles
Amb el mes de novembre arriba la Producció Nacional de Dansa a Manresa | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el sivendres 3 de novembre