13
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
17:29h
El Ple Municipal d'aquest dijous debatrà el Pla Local d'Habitatge 2017-2022, un document marc i estratègic de planificació que descriu els compromisos municipals en matèria d'habitatge en un horitzó de sis anys. Es tracta d'un document ampli i transversal, amb orientació social i una visió de ciutat compactada, alineada amb el POUM que recentment ha estat aprovat definitivament. El document incorpora la feina de diversos departaments municipals i entitats, que hi han treballat des d'inicis del 2016, quan es va iniciar la diagnosi. Alhora, però, va acompanyat de números: tres eixos bàsics (recuperació d'habitatges buits, rehabilitació d'habitatges en mal estat, i redimensionament de les borses d'habitatge de lloguer social) i cinc grans objectius que es tradueixen en fins a 38 fitxes de treball concretes.
Els compromisos polítics i pressupostaris estan detallats i suposen un important impuls a les polítiques d'habitatge. Es passa de 472.462 euros l'any 2017 per a habitatge, a 1.265.306 el 2018, una xifra que es preveu continuar incrementant els propers anys, ja que algunes actuacions no és previst que comencin a desenvolupar-se fins al 2019. El pla l'han presentat aquest dimarts en roda de premsa els regidors d'Habitatge i Barris, Joan Calmet, i Acció Social i Cooperació, Àngels Santolaria.
Recuperar 470 habitatges actualment desocupats, ampliar fins a 200 els pisos amb preu assequible i preu social per a col·lectius vulnerables, fomentar el lloguer just i el lloguer social (amb partides concretes), concedir microcrèdits... són algunes de les actuacions que preveu el pla.
El document ha estat iniciativa del govern municipal, que té l'habitatge com una de les línies estratègiques fonamentals del mandat, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, que n'ha encarregat l'elaboració a l'empresa GMG, amb la supervisió d'una comissió interna municipal transversal.
Igualment, el document incorpora les aportacions i sensibilitats diverses en matèria d'habitatge, després d'haver recollit aportacions d'entitats i col·lectius, formacions polítiques i agents vinculats a l'habitatge del territori (col·legis professionals, Cambra de la Propietat, professionals). Val a dir que la Taula Municipal d'Habitatge s'ha reunit fins a cinc vegades al llarg del procés d'elaboració del pla i també s'han realitzat trobades unilaterals amb els diversos agents, col·lectius i entitats. El procés participatiu s'ha fet en totes les fases del procés, des de l'inici de la diagnosi fins a la presentació de la proposta de pla d'acció, fa pocs dies, on les entitats que van intervenir-hi van mostrar el seu malestar amb les presses per aprovar-lo i la seva "poca ambició".
Es tracta d'un document viu, que serà sotmès a avaluació i revisió. En cas que sigui aprovat pel Ple hi haurà un mes d'exposició per a la presentació d'al·legacions abans de ser aprovat definitivament, i més enllà d'això, podrà modificar-se sempre que es cregui necessari i sigui justificat.
Igualment, la proposta de Pla d'Habitatge és un document transversal, amb actuacions que no afecten només la regidoria d'Habitatge, sinó també altres àrees, com Acció Social i Territori.
En la presentació d'aquest dimarts, el regidor d'Habitatge i Barris, Joan Calmet, ha explicat el procés d'elaboració del pla, "al qual han participat els grups polítics, els tècnics de la casa, a banda d'entitats i col·lectius, la PAHC i col·legis professionals". Calmet ha afirmat que de la diagnosi en va sorgir una foto clara, que es pot resumir en tres conclusions: "en primer lloc, que hi ha una gran quantitat d'habitatge buit, uns 7.900 habitatges, el 21% del total, dels quals de fet només el 10% és en mans de grans tenidors, és a dir bancs, empreses o particulars que tenen més de 15 habitatges". En segon lloc, la diagnosi també posa de manifest que "dins l'àmbit de l'acció social, l'any passat es va treballar amb 1.500 unitats familiars amb problemàtica vinculada amb l'habitatge". I en tercer lloc, "s'ha de tenir en compte la xifra important d'habitatges susceptibles de ser rehabilitats: al voltant del 10% dels habitatges de Manresa, uns 3.900, necessitarien una rehabilitació integral".
Calmet ha remarcat que el pla "permet el treball en xarxa i la bona coordinació i intercanvi d'informació entre amb entitats , col·lectius i institucions: en aquest tema tothom té molta informació, des de la Generalitat, que té les competències en majúscules, fins a diversos departaments dels Ajuntaments, entitats i col·lectius que es dediquen a l'habitatge. El pla és una manera d'aconseguir que anem tots en la mateixa línia".
D'altra banda, ha destacat la importància que, de les 38 accions que es proposa dur a terme, "cadascuna d'elles està ben estructurada, amb objectius, beneficiaris, calendarització, cost econòmic, font de finançament i pla d'avaluació". En aquest sentit, ha especificat que, en els sis anys de vigència, el pla "se sotmetrà a una avaluació continuada".
Per la seva banda, la regidora d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolaria, ha afirmat que el pla "no és un pla de xoc, perquè ha de preveure no només les problemàtiques socials, però ateses les circumstàncies que estem vivint, la quantitat de pisos buit i la problemàtica que vivim cada dia a Serveis Socials, lògicament havia d'incloure moltes mesures per mirar de revertir aquesta situació d'emergència".
Santolaria ha explicat que es tracta d'un pla de caràcter transversal, amb accions que fan referència a diverses àrees de l'Ajuntament: "està molt distribuït per tota la casa i FORUM, és un projecte que s'ha de dur a terme de manera trenada". Alhora, ha remarcat la importància el registre integrat de demandes: "qualsevol petició que es faci a Manresa en matèria d'habitatges, es faci en un registre únic, de manera que la informació estigui centralitzada i es pugui veure la demanda de lloguer social, de lloguer assequible, etc. Hi ha diverses portes d'entrada i està bé centralitzar i compartir la informació". La regidora ha remarcat la importància de disposar d'una eina com el Pla Local d'un tema fonamental com l'habitatge que s'havia treballat però fins ara sense un document d'aquest es característiques. "El pla ordenarà més les actuacions i ajudarà a millorar l'actuació".
Document marc i estratègics de planificació
El pla inclou una complerta diagnosi, amb un estudi de la població i una situació de l'habitatge a la ciutat, necessitats socials, polítiques actuals, etc. Posteriorment assenyala les directrius i el desplegament, amb els seus objectius, estratègiques, programes i actuacions concretes (38). Es detalla l'execució del pla, el seu seguiment i avaluació. Als annexos hi ha la descripció detallada de cada actuació.
En coherència amb les prioritats municipals, el Pla estableix aquests cinc objectius generals:
- Aconseguir un treball en xarxa entre les diferents administracions i les entitats, per tal d'avançar en la unificació d'informació i de criteris d'accés a l'habitatge per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat.
- Aconseguir mobilitzar el parc d'habitatges buit actual, a través de tots els instruments legals que l'administració local té a les mans per lluitar contra l'especulació i contra l'ús inadequat de l'habitatge.
- Aconseguir ampliar el parc d'habitatges assequibles i socials en règim de lloguer per poder donar resposta a les necessitats més urgents, amb prioritat per a la població que presenta una situació clara d'exclusió residencial.
- Continuar desenvolupament mesures per atendre l'emergència social, acompanyat alhora de mesures per a la prevenció de situacions de risc d'exclusió residencial.
- Fomentar la rehabilitació i condicionament d'habitatges públics i privats, amb un doble objectiu, el de la mobilització del parc vacant i el de la millora de condicions d'habitabilitat del parc d'habitatges envellit.
Aquests objectius es concreten en accions concretes. Significativament, es posen números concrets i específics, i per exemple el pla preveu:
- Gestionar un registre de sol·licitants integrat entre els diferents organismes i entitats per a poder fer el seguiment de les necessitats de la població i vetllar pel correcte accés als ajuts i programes per ordre de prioritats.
- Recuperar fins a 470 habitatges actualment desocupats (ja sigui en mans d'entitats financeres o de grans tenidors, que de fet només representen menys del 10% del total, o de particulars) per incorporar-los al mercat de lloguer a preu assequible dins del proper sexenni: aquest objectiu s'emmarca dins de la fita que es planteja el POUM i, juntament amb altres actuacions, haurà de permetre reduir el parc vacant del 21 al 17% en els propers 20 anys.
- Ampliar fins a 200 unitats els habitatges de preu assequible i social destinats a cobrir la demanda dels col·lectius més vulnerables amb pocs recursos. Aquest objectiu es pot assolir a través de diverses iniciatives públiques o privades, i combinant mecanismes tradicionals amb règims de tinença alternatius: habitatges de lloguer social, habitatges dotacionals, allotjaments temporals, masoveria urbana, cooperatives d'habitatge, etc.
- Fomentar el lloguer just en l'oferta d'habitatges assequibles i socials per ampliar l'oferta d'habitatges amb aquest règim de tinença, destinats a la població amb menys recursos.
- Rehabilitar fins a 200 habitatges en els propers 6 anys per a eliminar situacions d'infrahabitatge, dèficits estructurals i obtenir habitatges confortables, sostenibles i accessibles (aquest objectiu suposa fer front un 10% dels habitatges que actualment en troben en estat dolent o deficient).
Altres actuacions noves o destacades
El Pla d'Habitatge permet relligar totes les actuacions que ja s'estan portant a terme, però també n'impulsa de noves. De les 38 actuacions previstes, 11 ja s'estan portant a terme. Dues o tres estan orientades a millorar els serveis que permetin millorar l'atenció a la ciutadania, però més de la meitat són noves i pretenen incentivar el parc d'habitatges, amb prioritat a aconseguir habitatges ed lloguer social: sensibilització per a la captació d'habitatges per la borsa de lloguer social, l'aval lloguer, els microcrèdits, la mediació amb els bancs en paral·lel als processos sancionadors, desenvolupar les figures de tanteig i retracte per per ed l'Ajuntament, la rehabilitació adreçada a obtenir habitatges socials o bé orientada a millorar la qualitat de vida de pes persones grans o discapacitades. Entre altres, destaquen:
- Rehabilitació municipal d'edificis privats a canvi del seu destí social.
- Sensibilització ciutadana per fomentar la cessió d'habitatges per a la Borsa de Lloguer social.
- Impulsar i facilitar noves fórmules d'accés a l'habitatge.
- Constitució del dret de superfície, transmissió o permuta de béns municipals vinculat a la política d'habitatge.
- Exercici del dret de tanteig i retracte sobre el parc d'habitatges vacant en el nucli antic.
- Estudi per a la delimitació d'àmbits d'intervenció i/o rehabilitació.
- Redacció i tramitació de planejament derivat d'un sector residencial amb finalitat rehabilitadora.
- Redacció i tramitació de la gestió urbanística d'un àmbit d'alt contingut residencial o amb finalitat rehabilitadora.
Línies d'actuació
OBJECTIU A: Aconseguir un treball en xarxa entre les diferents administracions i les entitats, per tal d'avançar en la unificació d'informació i de criteris d'accés a l'habitatge per aquelles persones en una situació de vulnerabilitat
- A.01 Actualització periòdica del cens d'habitatges buits en mans de grans tenidors a la ciutat.
- A.02 Control i mediació en ocupacions il∙legals.
- A.03 Servei de mediació i orientació a les comunitats veïnals.
- A.04 Centralització del registre de demandes d'habitatge
- A.05 Optimitzar l'activitat de l'Oficina local d'Habitatge (OLH) i l'Oficina municipal d'habitatge (OMH).
- A.06 Seguiment del Pla Local a través de la Taula d'habitatge
- A.07 Seguiment i memòria bianual del Pla d'habitatge
OBJECTIU B. Continuar desenvolupant mesures per atendre l'emergència social, acompanyat alhora de mesures per a la prevenció de situacions de risc d'exclusió residencial
- B.08 Tramitació i gestió d'ajuts al pagament del lloguer
- B.09 Programa d'ajuts municipals al pagament de l'habitatge.
- B.10 Programa d'ajuts municipals a les plusvàlues i l'IBI per a les persones que han perdut el seu habitatge.
- B.11 Programa de suport per pal∙liar les situacions de pobresa energètica.
- B.12 Servei d'Intermediació en deutes d'habitatge.
- B.13 Estudi‐diagnòstic específic dels col∙lectius en risc d'exclusió social-residencial i pobresa energètica.
OBJECTIU C. Aconseguir mobilitzar el parc d'habitatges buits actual, a través de tots els instruments legals que l'administració local té a les seves mans per lluitar contra l'especulació i contra l'ús inadequat de l'habitatge
- C.14 Procediment sancionador a grans tenidors sobre habitatges desocupats.
- C.15 Implantació d'un programa d'Aval‐lloguer municipal.
- C.16 Mediació amb grans tenidors per la cessió d'habitatges a disposició de lloguer social.
- C.17 Rehabilitació municipal d'edificis privats a canvi del seu destí social.
- C.18 Sensibilització ciutadana per fomentar la cessió d'habitatges per a la Borsa de Lloguer social.
- C.19 Impulsar i facilitar noves fórmules d'accés a l'habitatge.
- C.20 Control, seguiment i ajuts per a la millora de les condicions dels habitatges que es posen a lloguer.
- C.21 Implantar un sistema d'auditories energètiques als habitatges.
- C.22 Control i gestió de situacions d'urgència derivades del mal estat de conservació dels edificis.
- C.23 Eradicació dels subministres d'aigua per aforament.
OBJECTIU D. Aconseguir ampliar el parc d'habitatges assequibles i socials en règim de lloguer per poder donar resposta a les necessitats més urgents, amb prioritat a la població que presenta una situació clara d'exclusió residencial.
- D.24 Parc municipal d'habitatges d'emergència.
- D.25 Ajustar els preus dels lloguers dels pisos municipals destinats a necessitats socials a la Llei 24/2015.
- D.26 Constitució del dret de superfície, transmissió o permuta de béns municipals vinculat a la política d'habitatge.
- D.27 Exercici del dret de tanteig i retracte sobre el parc d'habitatges vacant en el Nucli antic.
- D.28 Establiment de reserves de terrenys per al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics.
OBJECTIU E. Fomentar la rehabilitació i condicionament d'habitatges públics i privats, amb un doble objectiu, el de la mobilització del parc vacant i el de millora de condicions d'habitabilitat del parc d'habitatges envellit.
- E.29 Rehabilitació del parc residencial públic municipal.
- E.30 Millora de l'eficiència energètica del parc d'habitatges municipal.
- E.31 Arranjament d'habitatges de persones grans i discapacitades sense recursos.
- E.32 Microcrèdits a petits propietaris per a l'arranjament d'habitatges buits en el Nucli antic.
- E.33 Tramitació i gestió d'ajuts a la rehabilitació d'administracions no municipals
- E.34 Foment de la masoveria urbana en col∙laboració amb entitats del tercer sector.
- E.35 Estudi per a la delimitació d'àmbits d'intervenció i/o rehabilitació.
- E.36 Redacció i tramitació de planejament derivat d'un sector residencial amb finalitat rehabilitadora.
- E.37 Redacció i tramitació de la gestió urbanística d'un àmbit d'alt contingut residencial o amb finalitat rehabilitadora.
- E.38 Canvis en la Normativa del planejament municipal per facilitar el procés rehabilitador en la ciutat consolidada.
Els compromisos polítics i pressupostaris estan detallats i suposen un important impuls a les polítiques d'habitatge. Es passa de 472.462 euros l'any 2017 per a habitatge, a 1.265.306 el 2018, una xifra que es preveu continuar incrementant els propers anys, ja que algunes actuacions no és previst que comencin a desenvolupar-se fins al 2019. El pla l'han presentat aquest dimarts en roda de premsa els regidors d'Habitatge i Barris, Joan Calmet, i Acció Social i Cooperació, Àngels Santolaria.
Recuperar 470 habitatges actualment desocupats, ampliar fins a 200 els pisos amb preu assequible i preu social per a col·lectius vulnerables, fomentar el lloguer just i el lloguer social (amb partides concretes), concedir microcrèdits... són algunes de les actuacions que preveu el pla.
El document ha estat iniciativa del govern municipal, que té l'habitatge com una de les línies estratègiques fonamentals del mandat, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, que n'ha encarregat l'elaboració a l'empresa GMG, amb la supervisió d'una comissió interna municipal transversal.
En cas que sigui aprovat pel Ple hi haurà un mes d'exposició per a la presentació d'al·legacions
Igualment, el document incorpora les aportacions i sensibilitats diverses en matèria d'habitatge, després d'haver recollit aportacions d'entitats i col·lectius, formacions polítiques i agents vinculats a l'habitatge del territori (col·legis professionals, Cambra de la Propietat, professionals). Val a dir que la Taula Municipal d'Habitatge s'ha reunit fins a cinc vegades al llarg del procés d'elaboració del pla i també s'han realitzat trobades unilaterals amb els diversos agents, col·lectius i entitats. El procés participatiu s'ha fet en totes les fases del procés, des de l'inici de la diagnosi fins a la presentació de la proposta de pla d'acció, fa pocs dies, on les entitats que van intervenir-hi van mostrar el seu malestar amb les presses per aprovar-lo i la seva "poca ambició".
Es tracta d'un document viu, que serà sotmès a avaluació i revisió. En cas que sigui aprovat pel Ple hi haurà un mes d'exposició per a la presentació d'al·legacions abans de ser aprovat definitivament, i més enllà d'això, podrà modificar-se sempre que es cregui necessari i sigui justificat.
Igualment, la proposta de Pla d'Habitatge és un document transversal, amb actuacions que no afecten només la regidoria d'Habitatge, sinó també altres àrees, com Acció Social i Territori.
Calmet: " al voltant del 10% dels habitatges de Manresa, uns 3.900, necessitarien una rehabilitació integral"
En la presentació d'aquest dimarts, el regidor d'Habitatge i Barris, Joan Calmet, ha explicat el procés d'elaboració del pla, "al qual han participat els grups polítics, els tècnics de la casa, a banda d'entitats i col·lectius, la PAHC i col·legis professionals". Calmet ha afirmat que de la diagnosi en va sorgir una foto clara, que es pot resumir en tres conclusions: "en primer lloc, que hi ha una gran quantitat d'habitatge buit, uns 7.900 habitatges, el 21% del total, dels quals de fet només el 10% és en mans de grans tenidors, és a dir bancs, empreses o particulars que tenen més de 15 habitatges". En segon lloc, la diagnosi també posa de manifest que "dins l'àmbit de l'acció social, l'any passat es va treballar amb 1.500 unitats familiars amb problemàtica vinculada amb l'habitatge". I en tercer lloc, "s'ha de tenir en compte la xifra important d'habitatges susceptibles de ser rehabilitats: al voltant del 10% dels habitatges de Manresa, uns 3.900, necessitarien una rehabilitació integral".
Calmet ha remarcat que el pla "permet el treball en xarxa i la bona coordinació i intercanvi d'informació entre amb entitats , col·lectius i institucions: en aquest tema tothom té molta informació, des de la Generalitat, que té les competències en majúscules, fins a diversos departaments dels Ajuntaments, entitats i col·lectius que es dediquen a l'habitatge. El pla és una manera d'aconseguir que anem tots en la mateixa línia".
D'altra banda, ha destacat la importància que, de les 38 accions que es proposa dur a terme, "cadascuna d'elles està ben estructurada, amb objectius, beneficiaris, calendarització, cost econòmic, font de finançament i pla d'avaluació". En aquest sentit, ha especificat que, en els sis anys de vigència, el pla "se sotmetrà a una avaluació continuada".
Santolària: "lògicament [el Pla Local d'Habitatge] havia d'incloure moltes mesures per mirar de revertir aquesta situació d'emergència".
Per la seva banda, la regidora d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolaria, ha afirmat que el pla "no és un pla de xoc, perquè ha de preveure no només les problemàtiques socials, però ateses les circumstàncies que estem vivint, la quantitat de pisos buit i la problemàtica que vivim cada dia a Serveis Socials, lògicament havia d'incloure moltes mesures per mirar de revertir aquesta situació d'emergència".
Santolaria ha explicat que es tracta d'un pla de caràcter transversal, amb accions que fan referència a diverses àrees de l'Ajuntament: "està molt distribuït per tota la casa i FORUM, és un projecte que s'ha de dur a terme de manera trenada". Alhora, ha remarcat la importància el registre integrat de demandes: "qualsevol petició que es faci a Manresa en matèria d'habitatges, es faci en un registre únic, de manera que la informació estigui centralitzada i es pugui veure la demanda de lloguer social, de lloguer assequible, etc. Hi ha diverses portes d'entrada i està bé centralitzar i compartir la informació". La regidora ha remarcat la importància de disposar d'una eina com el Pla Local d'un tema fonamental com l'habitatge que s'havia treballat però fins ara sense un document d'aquest es característiques. "El pla ordenarà més les actuacions i ajudarà a millorar l'actuació".
Document marc i estratègics de planificació
El pla inclou una complerta diagnosi, amb un estudi de la població i una situació de l'habitatge a la ciutat, necessitats socials, polítiques actuals, etc. Posteriorment assenyala les directrius i el desplegament, amb els seus objectius, estratègiques, programes i actuacions concretes (38). Es detalla l'execució del pla, el seu seguiment i avaluació. Als annexos hi ha la descripció detallada de cada actuació.
En coherència amb les prioritats municipals, el Pla estableix aquests cinc objectius generals:
- Aconseguir un treball en xarxa entre les diferents administracions i les entitats, per tal d'avançar en la unificació d'informació i de criteris d'accés a l'habitatge per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat.
- Aconseguir mobilitzar el parc d'habitatges buit actual, a través de tots els instruments legals que l'administració local té a les mans per lluitar contra l'especulació i contra l'ús inadequat de l'habitatge.
- Aconseguir ampliar el parc d'habitatges assequibles i socials en règim de lloguer per poder donar resposta a les necessitats més urgents, amb prioritat per a la població que presenta una situació clara d'exclusió residencial.
- Continuar desenvolupament mesures per atendre l'emergència social, acompanyat alhora de mesures per a la prevenció de situacions de risc d'exclusió residencial.
- Fomentar la rehabilitació i condicionament d'habitatges públics i privats, amb un doble objectiu, el de la mobilització del parc vacant i el de la millora de condicions d'habitabilitat del parc d'habitatges envellit.
Aquests objectius es concreten en accions concretes. Significativament, es posen números concrets i específics, i per exemple el pla preveu:
- Gestionar un registre de sol·licitants integrat entre els diferents organismes i entitats per a poder fer el seguiment de les necessitats de la població i vetllar pel correcte accés als ajuts i programes per ordre de prioritats.
- Recuperar fins a 470 habitatges actualment desocupats (ja sigui en mans d'entitats financeres o de grans tenidors, que de fet només representen menys del 10% del total, o de particulars) per incorporar-los al mercat de lloguer a preu assequible dins del proper sexenni: aquest objectiu s'emmarca dins de la fita que es planteja el POUM i, juntament amb altres actuacions, haurà de permetre reduir el parc vacant del 21 al 17% en els propers 20 anys.
- Ampliar fins a 200 unitats els habitatges de preu assequible i social destinats a cobrir la demanda dels col·lectius més vulnerables amb pocs recursos. Aquest objectiu es pot assolir a través de diverses iniciatives públiques o privades, i combinant mecanismes tradicionals amb règims de tinença alternatius: habitatges de lloguer social, habitatges dotacionals, allotjaments temporals, masoveria urbana, cooperatives d'habitatge, etc.
- Fomentar el lloguer just en l'oferta d'habitatges assequibles i socials per ampliar l'oferta d'habitatges amb aquest règim de tinença, destinats a la població amb menys recursos.
- Rehabilitar fins a 200 habitatges en els propers 6 anys per a eliminar situacions d'infrahabitatge, dèficits estructurals i obtenir habitatges confortables, sostenibles i accessibles (aquest objectiu suposa fer front un 10% dels habitatges que actualment en troben en estat dolent o deficient).
Altres actuacions noves o destacades
El Pla d'Habitatge permet relligar totes les actuacions que ja s'estan portant a terme, però també n'impulsa de noves. De les 38 actuacions previstes, 11 ja s'estan portant a terme. Dues o tres estan orientades a millorar els serveis que permetin millorar l'atenció a la ciutadania, però més de la meitat són noves i pretenen incentivar el parc d'habitatges, amb prioritat a aconseguir habitatges ed lloguer social: sensibilització per a la captació d'habitatges per la borsa de lloguer social, l'aval lloguer, els microcrèdits, la mediació amb els bancs en paral·lel als processos sancionadors, desenvolupar les figures de tanteig i retracte per per ed l'Ajuntament, la rehabilitació adreçada a obtenir habitatges socials o bé orientada a millorar la qualitat de vida de pes persones grans o discapacitades. Entre altres, destaquen:
- Rehabilitació municipal d'edificis privats a canvi del seu destí social.
- Sensibilització ciutadana per fomentar la cessió d'habitatges per a la Borsa de Lloguer social.
- Impulsar i facilitar noves fórmules d'accés a l'habitatge.
- Constitució del dret de superfície, transmissió o permuta de béns municipals vinculat a la política d'habitatge.
- Exercici del dret de tanteig i retracte sobre el parc d'habitatges vacant en el nucli antic.
- Estudi per a la delimitació d'àmbits d'intervenció i/o rehabilitació.
- Redacció i tramitació de planejament derivat d'un sector residencial amb finalitat rehabilitadora.
- Redacció i tramitació de la gestió urbanística d'un àmbit d'alt contingut residencial o amb finalitat rehabilitadora.
Línies d'actuació
OBJECTIU A: Aconseguir un treball en xarxa entre les diferents administracions i les entitats, per tal d'avançar en la unificació d'informació i de criteris d'accés a l'habitatge per aquelles persones en una situació de vulnerabilitat
- A.01 Actualització periòdica del cens d'habitatges buits en mans de grans tenidors a la ciutat.
- A.02 Control i mediació en ocupacions il∙legals.
- A.03 Servei de mediació i orientació a les comunitats veïnals.
- A.04 Centralització del registre de demandes d'habitatge
- A.05 Optimitzar l'activitat de l'Oficina local d'Habitatge (OLH) i l'Oficina municipal d'habitatge (OMH).
- A.06 Seguiment del Pla Local a través de la Taula d'habitatge
- A.07 Seguiment i memòria bianual del Pla d'habitatge
OBJECTIU B. Continuar desenvolupant mesures per atendre l'emergència social, acompanyat alhora de mesures per a la prevenció de situacions de risc d'exclusió residencial
- B.08 Tramitació i gestió d'ajuts al pagament del lloguer
- B.09 Programa d'ajuts municipals al pagament de l'habitatge.
- B.10 Programa d'ajuts municipals a les plusvàlues i l'IBI per a les persones que han perdut el seu habitatge.
- B.11 Programa de suport per pal∙liar les situacions de pobresa energètica.
- B.12 Servei d'Intermediació en deutes d'habitatge.
- B.13 Estudi‐diagnòstic específic dels col∙lectius en risc d'exclusió social-residencial i pobresa energètica.
OBJECTIU C. Aconseguir mobilitzar el parc d'habitatges buits actual, a través de tots els instruments legals que l'administració local té a les seves mans per lluitar contra l'especulació i contra l'ús inadequat de l'habitatge
- C.14 Procediment sancionador a grans tenidors sobre habitatges desocupats.
- C.15 Implantació d'un programa d'Aval‐lloguer municipal.
- C.16 Mediació amb grans tenidors per la cessió d'habitatges a disposició de lloguer social.
- C.17 Rehabilitació municipal d'edificis privats a canvi del seu destí social.
- C.18 Sensibilització ciutadana per fomentar la cessió d'habitatges per a la Borsa de Lloguer social.
- C.19 Impulsar i facilitar noves fórmules d'accés a l'habitatge.
- C.20 Control, seguiment i ajuts per a la millora de les condicions dels habitatges que es posen a lloguer.
- C.21 Implantar un sistema d'auditories energètiques als habitatges.
- C.22 Control i gestió de situacions d'urgència derivades del mal estat de conservació dels edificis.
- C.23 Eradicació dels subministres d'aigua per aforament.
OBJECTIU D. Aconseguir ampliar el parc d'habitatges assequibles i socials en règim de lloguer per poder donar resposta a les necessitats més urgents, amb prioritat a la població que presenta una situació clara d'exclusió residencial.
- D.24 Parc municipal d'habitatges d'emergència.
- D.25 Ajustar els preus dels lloguers dels pisos municipals destinats a necessitats socials a la Llei 24/2015.
- D.26 Constitució del dret de superfície, transmissió o permuta de béns municipals vinculat a la política d'habitatge.
- D.27 Exercici del dret de tanteig i retracte sobre el parc d'habitatges vacant en el Nucli antic.
- D.28 Establiment de reserves de terrenys per al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics.
OBJECTIU E. Fomentar la rehabilitació i condicionament d'habitatges públics i privats, amb un doble objectiu, el de la mobilització del parc vacant i el de millora de condicions d'habitabilitat del parc d'habitatges envellit.
- E.29 Rehabilitació del parc residencial públic municipal.
- E.30 Millora de l'eficiència energètica del parc d'habitatges municipal.
- E.31 Arranjament d'habitatges de persones grans i discapacitades sense recursos.
- E.32 Microcrèdits a petits propietaris per a l'arranjament d'habitatges buits en el Nucli antic.
- E.33 Tramitació i gestió d'ajuts a la rehabilitació d'administracions no municipals
- E.34 Foment de la masoveria urbana en col∙laboració amb entitats del tercer sector.
- E.35 Estudi per a la delimitació d'àmbits d'intervenció i/o rehabilitació.
- E.36 Redacció i tramitació de planejament derivat d'un sector residencial amb finalitat rehabilitadora.
- E.37 Redacció i tramitació de la gestió urbanística d'un àmbit d'alt contingut residencial o amb finalitat rehabilitadora.
- E.38 Canvis en la Normativa del planejament municipal per facilitar el procés rehabilitador en la ciutat consolidada.