09
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
15:31h
"Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Tal com va avançarNacióDigital, aquesta és la pregunta que podrà respondre la ciutadania en el referèndum que se celebrarà el proper 1 d'octubre. El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras han estat els encarregats de fer públic el contingut de la consulta vinculant des del Pati dels Tarongers després de la reunió extraordinària que ha celebrat el Govern. Amb aquest anunci, l'executiu enceta definitivament la via unilateral després de les reiterades negatives de Mariano Rajoy a negociar un referèndum pactat.
La pregunta que els catalans podran respondre estarà en els "tres idiomes oficials", és a dir, en català, castellà i aranès a la Vall d'Aran. Així mateix, Puigdemont ha avançat que el resultat serà un "mandat que aquest Govern es compromet a aplicar", subratllant el caràcter vinculant de la convocatòria. Malgrat tot, el consell executiu no ha aprovat encara la convocatòria oficial -aquesta arribarà després que el Parlament doni llum verda a la llei que li doni cobertura legal- i tan sols ha concretat la data i la pregunta, una decisió que teòricament és més complicada d'impugnar per part de la justícia espanyola.
En aquesta línia, el president català ha insistit que "toca a les catalanes i als catalans decidir el seu futur", i ha assegurat que "el Govern es conjura a vetllar per oferir totes les garanties", però també ha instat la ciutadania a "assumir col·lectivament amb la màxima dignitat i exigència l'exercici d'un dret inalienable, el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país".
Un acord impossible fins ara
"Hem perseguit l'acord", ha determinat el president de la Generalitat, que ha indicat que això s'ha explicat "arreu del món: Brussel·les, Londres, París, Nova York, Madrid". "Però no hem tingut cap resposta", ha ressaltat el dirigent nacionalista just abans de ratificar la data i la pregunta del referèndum.
El dia 27 de juny, ha començat Puigdemont, farà set anys de la sentència contra l'Estatut. "Hi va haver diàleg amb l'Estat. Hi va haver pacte amb totes les institucions constitucionals tant des del Parlament com el Congrés i el Senat. Hi va haver també un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, el contrari", ha determinat el president de la Generalitat, que ha recordat que "una única institució constitucional fortament polititzada, amb alguns membres caducats i representants vinculats al partit que està avui a govern " va ser "suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l'acord", en referència al Tribunal Constitucional (TC). Un òrgan que, segons ha lamentat, ara "no és millor", ja que, arran de la darrera reforma impulsada pel PP, ara pot obligar a complir les pròpies sentències i fins i tot "suspendre" càrrecs polítics.
"Totes les propostes catalanes han estat rebutjades i seriosament retallades. Venim d'una llarga relació de negatives", ha destacat el dirigent nacionalista, que ha definit com a "conflicte polític" la situació actual. De fet, Puigdemont ha ironitzat que "l'única que no ha estat votada al Congrés és la proposta del govern espanyol per a Catalunya", i ha assenyalat que "potser és que no n'hi havia ni se l'esperava". Igualment, ha destacat que "tothom sap que no és qüestió de marcs legals", i ha recordat que Mariano Rajoy va deixar clar que simplement no volia avalar el referèndum. "Rajoy diu que no vol, i amb un no vol és millor no anar a l'altar", ha dibuixat el màxim dirigent català, que ha acusat les institucions de l'Estat de no formar part de la "solució d'un problema real i profund".
En aquesta línia, Puigdemont ha insistit que els sobiranistes han "perseguit l'acord de manera reiterada", participant en el Pacte Nacional pel Referèndum, fent propostes per negociar, aprovant iniciatives parlamentàries i acords de govern emplaçant a negociar, a més d'explicar-se arreu del món. Sense cap opció de dialogar, per tant, l'executiu ha decidit tirar endavant amb el referèndum "en exercici del legítim dret a l'autodeterminació".
Aplicació dels mandats
Junqueras ha estat l'encarregat d'arrencar l'acte, i ha situat l'anunci del "mandat" de la qüestió de confiança i de tots els acords parlamentaris que s'han fet en la línia de la consulta vinculant. "Ens sembla sempre oportú recordar i contextualitzar el moment en què estem, davant d'un estat que ha negat de forma reiterada que els catalans votin i decideixin el seu futur a través del seu vuit", ha recordat al vicepresident, que ha destacat les "conspiracions" de Jorge Fernández Díaz i les "proves falses" que són la base de l'anomenada "operació Catalunya". També ha aprofitat per recordar "ha ventilat el fons de reserva de la seguretat social, que tindrà un dèficit de com a mínim 15.000 milions en el sistema de pensions en almenys una dècada", i la gestió del fracàs de la plataforma Castor.
Així mateix, el vicepresident català ha denunciat que l'Estat "violenta els drets democràtics fonamentals" i que actua "privatitzant els beneficis i privatitzant les pèrdues", a banda de "marginant àmbits econòmics i socials del propi, com l'arc mediterrani", fet que "posa en risc algunes de les inversions que poden arribar o que ja hi són". És igualment, segons Junqueras, un "estat ineficient, injust, que ens impedeix prendre mesures a favor de la igualtat efectiva entre homes i dones" o "per protegir els ciutadans en situació de pobresa energètica o emergència habitacional", així com "exerceix antidemocràticament les seves funcions".
"Els ciutadans han decidit i el Parlament ha pres uns compromisos. Fruit d'aquest mandat que hem assumit, l'executiu s'ha reunit per anunciar la data i la pregunta", ha considerat Junqueras, que ha recordat que "ha negat de forma reiterada que els ciutadans decideixin el seu futur a través del vot". "Ho ha fet en 18 ocasions com a mínim", ha subratllat.
Una fórmula que satisfà tothom
L'anunci de la fórmula de la pregunta -que, per la seva composició, satisfà totes les forces independentistes- s'ha fet després que Puigdemont hagi presidit una reunió extraordinària del consell executiu. Els consellers, que no han participat en el disseny de l'enunciat de la consulta, han acompanyat el president i el vicepresident per fer públics els detalls de la votació. En l'acte també hi han estat presents els diputats de Junts pel Sí i la CUP. En canvi, els electes de Catalunya Sí que es Pot -integrants també del Pacte Nacional pel Referèndum- no han participat en la sessió a Palau. Els "comuns" es queden per ara al marge de la via unilateral.
Un cop oficialitzada la data i la pregunta del referèndum, s'espera una resposta immediata del govern espanyol. En els darrers dies, tant la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre de Justícia, Rafale Catalá, han insistit que l'Estat no permetrà la celebració de la consulta. Catalá va afirmar, en la seva última visita a Barcelona, que l'executiu de Mariano Rajoy "actuarà en conseqüència" si la Generalitat cita els catalans a les urnes. La Moncloa també es referirà a la declaració insititucional del Govern en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
Des que Puigdemont, Junqueras i el conseller Raül Romeva van anar a Madrid el 22 de maig, els temps polítics s'han accelerat. L'executiu va acordar obrir formalment negociacions amb el govern espanyol i el president va enviar una carta a Rajoy per encetar de manera "imprescindible" el diàleg, però la Moncloa va negar-s'hi. A partir d'aquest moment, el president va encetar una ronda de contactes amb agents polítics, econòmics i legals que va incloure una cimera a Palau amb el PDECat, ERC, CUP, Demòcrates i Podem. La reunió del Pacte Nacional pel Referèndum d'aquest dimarts només va servir per constatar que l'organisme cedia pas a la via unilateral del Govern, tot i la voluntat dels "comuns" per mantenir-lo viu com a espai de consens i de diàleg.
▶️ @KRLS: "el referèndum serà l'1 d'octubre amb la pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" pic.twitter.com/ekxjNMwuOP
— Govern. Generalitat (@govern) 9 de juny de 2017
La pregunta que els catalans podran respondre estarà en els "tres idiomes oficials", és a dir, en català, castellà i aranès a la Vall d'Aran. Així mateix, Puigdemont ha avançat que el resultat serà un "mandat que aquest Govern es compromet a aplicar", subratllant el caràcter vinculant de la convocatòria. Malgrat tot, el consell executiu no ha aprovat encara la convocatòria oficial -aquesta arribarà després que el Parlament doni llum verda a la llei que li doni cobertura legal- i tan sols ha concretat la data i la pregunta, una decisió que teòricament és més complicada d'impugnar per part de la justícia espanyola.
En aquesta línia, el president català ha insistit que "toca a les catalanes i als catalans decidir el seu futur", i ha assegurat que "el Govern es conjura a vetllar per oferir totes les garanties", però també ha instat la ciutadania a "assumir col·lectivament amb la màxima dignitat i exigència l'exercici d'un dret inalienable, el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país".
Un acord impossible fins ara
"Hem perseguit l'acord", ha determinat el president de la Generalitat, que ha indicat que això s'ha explicat "arreu del món: Brussel·les, Londres, París, Nova York, Madrid". "Però no hem tingut cap resposta", ha ressaltat el dirigent nacionalista just abans de ratificar la data i la pregunta del referèndum.
El dia 27 de juny, ha començat Puigdemont, farà set anys de la sentència contra l'Estatut. "Hi va haver diàleg amb l'Estat. Hi va haver pacte amb totes les institucions constitucionals tant des del Parlament com el Congrés i el Senat. Hi va haver també un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, el contrari", ha determinat el president de la Generalitat, que ha recordat que "una única institució constitucional fortament polititzada, amb alguns membres caducats i representants vinculats al partit que està avui a govern " va ser "suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l'acord", en referència al Tribunal Constitucional (TC). Un òrgan que, segons ha lamentat, ara "no és millor", ja que, arran de la darrera reforma impulsada pel PP, ara pot obligar a complir les pròpies sentències i fins i tot "suspendre" càrrecs polítics.
Puigdemont ha insistit que els sobiranistes han "perseguit l'acord de manera reiterada" sense èxit
"Totes les propostes catalanes han estat rebutjades i seriosament retallades. Venim d'una llarga relació de negatives", ha destacat el dirigent nacionalista, que ha definit com a "conflicte polític" la situació actual. De fet, Puigdemont ha ironitzat que "l'única que no ha estat votada al Congrés és la proposta del govern espanyol per a Catalunya", i ha assenyalat que "potser és que no n'hi havia ni se l'esperava". Igualment, ha destacat que "tothom sap que no és qüestió de marcs legals", i ha recordat que Mariano Rajoy va deixar clar que simplement no volia avalar el referèndum. "Rajoy diu que no vol, i amb un no vol és millor no anar a l'altar", ha dibuixat el màxim dirigent català, que ha acusat les institucions de l'Estat de no formar part de la "solució d'un problema real i profund".
En aquesta línia, Puigdemont ha insistit que els sobiranistes han "perseguit l'acord de manera reiterada", participant en el Pacte Nacional pel Referèndum, fent propostes per negociar, aprovant iniciatives parlamentàries i acords de govern emplaçant a negociar, a més d'explicar-se arreu del món. Sense cap opció de dialogar, per tant, l'executiu ha decidit tirar endavant amb el referèndum "en exercici del legítim dret a l'autodeterminació".
Aplicació dels mandats
Junqueras ha estat l'encarregat d'arrencar l'acte, i ha situat l'anunci del "mandat" de la qüestió de confiança i de tots els acords parlamentaris que s'han fet en la línia de la consulta vinculant. "Ens sembla sempre oportú recordar i contextualitzar el moment en què estem, davant d'un estat que ha negat de forma reiterada que els catalans votin i decideixin el seu futur a través del seu vuit", ha recordat al vicepresident, que ha destacat les "conspiracions" de Jorge Fernández Díaz i les "proves falses" que són la base de l'anomenada "operació Catalunya". També ha aprofitat per recordar "ha ventilat el fons de reserva de la seguretat social, que tindrà un dèficit de com a mínim 15.000 milions en el sistema de pensions en almenys una dècada", i la gestió del fracàs de la plataforma Castor.
Així mateix, el vicepresident català ha denunciat que l'Estat "violenta els drets democràtics fonamentals" i que actua "privatitzant els beneficis i privatitzant les pèrdues", a banda de "marginant àmbits econòmics i socials del propi, com l'arc mediterrani", fet que "posa en risc algunes de les inversions que poden arribar o que ja hi són". És igualment, segons Junqueras, un "estat ineficient, injust, que ens impedeix prendre mesures a favor de la igualtat efectiva entre homes i dones" o "per protegir els ciutadans en situació de pobresa energètica o emergència habitacional", així com "exerceix antidemocràticament les seves funcions".
Anunci de la data i la pregunta Foto: Adrià Costa
"Els ciutadans han decidit i el Parlament ha pres uns compromisos. Fruit d'aquest mandat que hem assumit, l'executiu s'ha reunit per anunciar la data i la pregunta", ha considerat Junqueras, que ha recordat que "ha negat de forma reiterada que els ciutadans decideixin el seu futur a través del vot". "Ho ha fet en 18 ocasions com a mínim", ha subratllat.
Una fórmula que satisfà tothom
L'anunci de la fórmula de la pregunta -que, per la seva composició, satisfà totes les forces independentistes- s'ha fet després que Puigdemont hagi presidit una reunió extraordinària del consell executiu. Els consellers, que no han participat en el disseny de l'enunciat de la consulta, han acompanyat el president i el vicepresident per fer públics els detalls de la votació. En l'acte també hi han estat presents els diputats de Junts pel Sí i la CUP. En canvi, els electes de Catalunya Sí que es Pot -integrants també del Pacte Nacional pel Referèndum- no han participat en la sessió a Palau. Els "comuns" es queden per ara al marge de la via unilateral.
El Govern, reunit aquest matí de manera extraordinària Foto: Adrià Costa
Un cop oficialitzada la data i la pregunta del referèndum, s'espera una resposta immediata del govern espanyol. En els darrers dies, tant la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre de Justícia, Rafale Catalá, han insistit que l'Estat no permetrà la celebració de la consulta. Catalá va afirmar, en la seva última visita a Barcelona, que l'executiu de Mariano Rajoy "actuarà en conseqüència" si la Generalitat cita els catalans a les urnes. La Moncloa també es referirà a la declaració insititucional del Govern en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
Des que Puigdemont, Junqueras i el conseller Raül Romeva van anar a Madrid el 22 de maig, els temps polítics s'han accelerat. L'executiu va acordar obrir formalment negociacions amb el govern espanyol i el president va enviar una carta a Rajoy per encetar de manera "imprescindible" el diàleg, però la Moncloa va negar-s'hi. A partir d'aquest moment, el president va encetar una ronda de contactes amb agents polítics, econòmics i legals que va incloure una cimera a Palau amb el PDECat, ERC, CUP, Demòcrates i Podem. La reunió del Pacte Nacional pel Referèndum d'aquest dimarts només va servir per constatar que l'organisme cedia pas a la via unilateral del Govern, tot i la voluntat dels "comuns" per mantenir-lo viu com a espai de consens i de diàleg.