07
de juny
del
2017
Actualitzat
el
08
de juny
a les
11:09h
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha reivindicat aquest dimecres la vigència de l'esperit de les Bases de Manresa en la seva compareixença davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, presidida per Irene Rigau, al costat dels comissaris de la commemoració dels 125 anys de les Bases, Francesc Comas i Jordi Rodó.
L'alcalde ha recordat als diputats i diputades presents que el 1992 ja es va commemorar el centenari dels fets que van tenir lloc els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa, quan l'assemblea de la Unió Catalanista es va reunir per aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa, i que es consideren una fita del catalanisme polític.
Valentí Junyent ha considerat que la commemoració del 125è aniversari, impulsada per l'Ajuntament de Manresa i el Govern de la Generalitat, amb el suport de la Diputació de Barcelona, "és una oportunitat per al país i per a la nostra ciutat d'ampliar l'abast del coneixement sobre les Bases de Manresa, i del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual".
"Perquè 25 anys són una generació –ha afegit- i perquè, actualment, estem vivint un procés de gran transcendència històrica per al futur del país; i 125 anys després, en un moment també de procés fundacional al nostre país, creiem que l'esperit de les Bases de Manresa continua més vigent que mai".
L'alcalde ha remarcat que " avui disposem d'eines que no teníem fa 25 anys per fer arribar a la ciutadania la significació històrica i política per al país i per a Manresa d'aquell esdeveniment que va tenir lloc el 1892 a la nostra ciutat"
També ha afegit que, en el marc d'aquesta commemoració, el Govern de Catalunya ha declarat la Casa Consistorial de Manresa com a Bé Cultural d'Interès Nacional i que, coincidint amb la celebració de les Bases, el 2018 Manresa exercirà com a Capital de la Cultura Catalana.
Per últim, ha explicat que el programa commemoratiu es divideix en quatre àmbits diferenciats –institucional, acadèmic, divulgatiu i ciutadà- però ha destacat que l'objectiu principal és donar a conèixer la importància de les Bases a la ciutadania de Manresa i de tot el país.
Context històric i polític
Tot seguit, Francesc Comas, ha fet referència al context històric de les Bases de Manresa i ha detallat els motius pels quals l'Assemblea de la Unió Catalanista va tenir lloc precisament a la capital del Bages. També ha remarcat la importància dels personatges que hi van participar, com Prat de la Riba, Domènech i Montaner o Àngel Guimerà, entre d'altres; així com la pervivència a la ciutat d'aquell esdeveniment.
Per la seva part, Jordi Rodó ha analitzat el context polític en el qual es van emmarcar la reunió a Manresa de la Unió Catalanista i la significació històrica i política d'aquell document, com a punt de partida per a la redacció d'una constitució per a un govern regional autònom de Catalunya. Entre d'altres aspectes, ha considerat que l'Assemblea de Manresa és una efemèride clau en el procés fundacional del catalanisme polític i del nacionalisme català.
Un cop acabades les intervencions, els diputats i diputades assistents han mostrat el seu interès per conèixer amb més detall el programa commemoratiu i els actes previstos, que han estat explicats per part dels comissaris, i especialment el fet que una part de les activitats programades al llarg de l'any tindran lloc a Barcelona.
Igualment, hi ha hagut intervencions que plantejaven alguna reflexió més científica sobre la significació històrica i política de les Bases; i altres que han considerat molt encertada la decisió d'haver impulsat aquesta commemoració.
L'alcalde ha recordat als diputats i diputades presents que el 1992 ja es va commemorar el centenari dels fets que van tenir lloc els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa, quan l'assemblea de la Unió Catalanista es va reunir per aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa, i que es consideren una fita del catalanisme polític.
Valentí Junyent ha considerat que la commemoració del 125è aniversari, impulsada per l'Ajuntament de Manresa i el Govern de la Generalitat, amb el suport de la Diputació de Barcelona, "és una oportunitat per al país i per a la nostra ciutat d'ampliar l'abast del coneixement sobre les Bases de Manresa, i del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual".
"Perquè 25 anys són una generació –ha afegit- i perquè, actualment, estem vivint un procés de gran transcendència històrica per al futur del país; i 125 anys després, en un moment també de procés fundacional al nostre país, creiem que l'esperit de les Bases de Manresa continua més vigent que mai".
L'alcalde ha remarcat que " avui disposem d'eines que no teníem fa 25 anys per fer arribar a la ciutadania la significació històrica i política per al país i per a Manresa d'aquell esdeveniment que va tenir lloc el 1892 a la nostra ciutat"
També ha afegit que, en el marc d'aquesta commemoració, el Govern de Catalunya ha declarat la Casa Consistorial de Manresa com a Bé Cultural d'Interès Nacional i que, coincidint amb la celebració de les Bases, el 2018 Manresa exercirà com a Capital de la Cultura Catalana.
Per últim, ha explicat que el programa commemoratiu es divideix en quatre àmbits diferenciats –institucional, acadèmic, divulgatiu i ciutadà- però ha destacat que l'objectiu principal és donar a conèixer la importància de les Bases a la ciutadania de Manresa i de tot el país.
Context històric i polític
Tot seguit, Francesc Comas, ha fet referència al context històric de les Bases de Manresa i ha detallat els motius pels quals l'Assemblea de la Unió Catalanista va tenir lloc precisament a la capital del Bages. També ha remarcat la importància dels personatges que hi van participar, com Prat de la Riba, Domènech i Montaner o Àngel Guimerà, entre d'altres; així com la pervivència a la ciutat d'aquell esdeveniment.
Per la seva part, Jordi Rodó ha analitzat el context polític en el qual es van emmarcar la reunió a Manresa de la Unió Catalanista i la significació històrica i política d'aquell document, com a punt de partida per a la redacció d'una constitució per a un govern regional autònom de Catalunya. Entre d'altres aspectes, ha considerat que l'Assemblea de Manresa és una efemèride clau en el procés fundacional del catalanisme polític i del nacionalisme català.
Un cop acabades les intervencions, els diputats i diputades assistents han mostrat el seu interès per conèixer amb més detall el programa commemoratiu i els actes previstos, que han estat explicats per part dels comissaris, i especialment el fet que una part de les activitats programades al llarg de l'any tindran lloc a Barcelona.
Igualment, hi ha hagut intervencions que plantejaven alguna reflexió més científica sobre la significació històrica i política de les Bases; i altres que han considerat molt encertada la decisió d'haver impulsat aquesta commemoració.