02
de juny
del
2017
Actualitzat
el
03
de juny
a les
21:44h
L'exalcalde de Moià Josep Montràs (CiU) tornarà al banc dels acusats el proper 3 de juliol per un presumpte delicte continuat de prevaricació administrativa, del qual NacióManresa ja en va informar el novembre de 2013. Tot i que s'havia fixat la vista prèvia del judici pel dilluns 5 de juny, finalment s'ha anul·lat perquè els advocats de les parts han informat per escrit que no accepten cap acord. La fiscalia li demana una pena de nou anys d'inhabilitació per qualsevol càrrec públic. Montràs ja va ser condemnat el 2016 a nou mesos de presó per un delicte mediambiental. En aquesta ocasió, Montràs –que va ser batlle del 1983 al 2011- està acusat d'haver afavorit un empresari local mitjançant la signatura de dos convenis urbanístics irregulars. En concret, l'exbatlle hauria aprovat que un empresari cedís uns terrenys a l'Ajuntament a canvi que l'administració es fes càrrec de les obres d'urbanització del sector, valorades en 827.286 euros. Segons l'escrit de la fiscalia, Montràs era "plenament conscient" que aquests convenis "perjudicaven els interessos públics i econòmics del consistori".
Segons l'escrit de la fiscalia al qual ha tingut accés l'ACN, a banda de l'exalcalde Josep Montràs, també estan acusats l'exsecretari de l'Ajuntament de Moià Francesc A. i l'empresari Antonio E. –de l'empresa Acteur- en concepte de cooperadors necessaris. Per a tots ells la fiscalia els demana una pena de nou anys d'inhabilitació especial per a qualsevol càrrec o feina pública.
Uns terrenys cedits dos cops
Els fets es remunten a l'any 1982 quan l'aleshores alcalde de Moia, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'acusat Antonio E.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar com a sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori. Com a contrapartida, l'empresari es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments, Josep Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià i, segons l'escrit del fiscal, era coneixedor del conveni entre el consistori i l'empresari local.
Cinc anys més tard, el 1987, el fill de l'empresari Esteve E., Antonio E., que actuava en representació de l'empresa Acteur, va sol·licitar al consistori fer efectiva la cessió de la parcel·la de 1.175 m2. La petició es va aprovar per unanimitat al ple municipal i es va ratificar per part de Josep Montràs –que el 1987 ja era alcalde de Moià-.
Tot i aquest acord signat l'any 1982 i ratificat el 1987, Montràs i Antonio E. es van posar d'acord per realitzar un segon conveni urbanístic en què s'acordava que l'empresa cedia els terrenys de 1.175 m2 a l'Ajuntament a canvi que aquest assumís les obres d'urbanització de tot el sector. Segons l'escrit de fiscalia, es tractava d'un pla "prèviament ideat" per "afavorir la mercantil", ja que els terrenys que suposadament es cedien ja eren propietat de l'Ajuntament. Aquest conveni suposava que el consistori adquirís com a nous uns terrenys que ja eren seus i, a més, hagués d'assumir els costos d'urbanització de tot el sector, valorats en 827.786 euros. Una operació que, segons el fiscal, "posava en risc les arques municipals".
Per executar aquest "pla comú" i amb l'objectiu que el conveni "no seguís la via prevista en la normativa administrativa", els acusats van decidir no presentar el document a l'aprovació del ple municipal, ja que, segons assegura el fiscal, "eren plenament conscients que el conveni perjudicava els interessos públics i econòmics del consistori". Per això, el conveni es va signar el 4 d'octubre de 2001 pels acusats Josep Montràs i l'empresari Antonio E., i van estar assistits pel secretari municipal que hi havia en aquell moment, Francesc A., que també està acusat per la fiscalia.
Un tercer conveni sobre els mateixos terrenys
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava a altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Els tres acusats, sent coneixedors d'aquesta expropiació forçada, van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 m2 –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons es plasma en l'escrit del fiscal, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal.
Montràs s'enfronta al seu segon judici
Josep Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.
Tots dos casos han estat denunciats a la justícia pel grup municipal d'ERC, que l'any 2011 va accedir al govern després de set legislatures liderades per Montràs (CiU).
Segons l'escrit de la fiscalia al qual ha tingut accés l'ACN, a banda de l'exalcalde Josep Montràs, també estan acusats l'exsecretari de l'Ajuntament de Moià Francesc A. i l'empresari Antonio E. –de l'empresa Acteur- en concepte de cooperadors necessaris. Per a tots ells la fiscalia els demana una pena de nou anys d'inhabilitació especial per a qualsevol càrrec o feina pública.
Uns terrenys cedits dos cops
Els fets es remunten a l'any 1982 quan l'aleshores alcalde de Moia, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'acusat Antonio E.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar com a sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori. Com a contrapartida, l'empresari es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments, Josep Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià i, segons l'escrit del fiscal, era coneixedor del conveni entre el consistori i l'empresari local.
Cinc anys més tard, el 1987, el fill de l'empresari Esteve E., Antonio E., que actuava en representació de l'empresa Acteur, va sol·licitar al consistori fer efectiva la cessió de la parcel·la de 1.175 m2. La petició es va aprovar per unanimitat al ple municipal i es va ratificar per part de Josep Montràs –que el 1987 ja era alcalde de Moià-.
Tot i aquest acord signat l'any 1982 i ratificat el 1987, Montràs i Antonio E. es van posar d'acord per realitzar un segon conveni urbanístic en què s'acordava que l'empresa cedia els terrenys de 1.175 m2 a l'Ajuntament a canvi que aquest assumís les obres d'urbanització de tot el sector. Segons l'escrit de fiscalia, es tractava d'un pla "prèviament ideat" per "afavorir la mercantil", ja que els terrenys que suposadament es cedien ja eren propietat de l'Ajuntament. Aquest conveni suposava que el consistori adquirís com a nous uns terrenys que ja eren seus i, a més, hagués d'assumir els costos d'urbanització de tot el sector, valorats en 827.786 euros. Una operació que, segons el fiscal, "posava en risc les arques municipals".
Per executar aquest "pla comú" i amb l'objectiu que el conveni "no seguís la via prevista en la normativa administrativa", els acusats van decidir no presentar el document a l'aprovació del ple municipal, ja que, segons assegura el fiscal, "eren plenament conscients que el conveni perjudicava els interessos públics i econòmics del consistori". Per això, el conveni es va signar el 4 d'octubre de 2001 pels acusats Josep Montràs i l'empresari Antonio E., i van estar assistits pel secretari municipal que hi havia en aquell moment, Francesc A., que també està acusat per la fiscalia.
Un tercer conveni sobre els mateixos terrenys
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava a altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Els tres acusats, sent coneixedors d'aquesta expropiació forçada, van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 m2 –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons es plasma en l'escrit del fiscal, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal.
Montràs s'enfronta al seu segon judici
Josep Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.
Tots dos casos han estat denunciats a la justícia pel grup municipal d'ERC, que l'any 2011 va accedir al govern després de set legislatures liderades per Montràs (CiU).