30
de maig
del
2017
Actualitzat
el
31
de maig
a les
15:42h
Aquest passat dijous, 25 de maig, Escola Nova 21 va fer públiques els 30 centres de Catalunya que entrarien a formar part activament i s'involucrarien en aquest projecte que té per objectiu transformar el sistema educatiu català. Impulsada pel centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i eduCaixa, Escola Nova 21 vol generar un canvi de paradigma amb l'objectiu de "passar de l'escola centrada en transmetre coneixements prèviament establerts, a passar a una escola que potenciï un aprenentatge que sigui veritablement útil pel dia a dia dels infants", explica Eduard Vallory, director del programa. Un aprenentatge, afegeix, "que tingui com a principal propòsit el desenvolupament de competències o de capacitats perquè els alumnes es puguin desenvolupar amb naturalitat".
Aquesta iniciativa va començar a agafar forma fa dos anys, quan la UNESCO va fer públic l'informe Rethinking Education (Repensar l'Educació). Un document que, segons Vallory, que és, també, president del centre UNESCO de Catalunya, "posa les bases d'una educació que ja no fixa la seva mirada en els resultats, sinó en un aprenentatge que incorpori, també, aspectes emocionals i ètics". Amb el ferm convenciment que calia fer el pas definitiu cap a aquest nou sistema educatiu es va crear Escola Nova 21, que actualment compta amb l'adhesió de 458 centres de tot el territori.
Malgrat tots aquests centres ja han començat a dur a terme tallers enfocats en l'aprenentatge competencial globalitzat, de moment, només una trentena han estat els escollits per a desenvolupar un nou pla pedagògic, amb ajut presencial, que estarà en ple funcionament en el termini de tres anys. Un d'aquests centres és l'Escola Barnola d'Avinyó, que compta amb 187 alumnes que van des de P3 i fins a 6è de primària. "Amb aquest programa el nostre objectiu és descobrir el model pedagògic que ens potenciï millor com a escola per adequar-nos als temps actuals", ha explicat, en aquest diari, Ricard López, director del centre.
"Actualment el món va a un ritme vertiginós, on els coneixements són infinits i l'aprenentatge és durant tota la vida. No és com abans, on el que s'aprenia a l'escola era perdurable i inalterable", comenta López, que afegeix que és per aquest motiu que "des de l'Escola Barnola volem adaptar-nos a les exigències dels nous temps, partint del treball realitzat durant els darrers anys, que ens està permetent plantejar un procés de canvi amb la intenció de reformular les funcions de l'escola en la societat actual".
L'Ítaca, una de les escoles impulsores
Quan el projecte Escola Nova 21 encara era un embrió, els alma mater de la iniciativa es van posar en contacte amb vint-i-cinc centres que ja estaven duent a terme un projecte educatiu diferent i innovador. Dos d'aquests són del Bages. Es tracta del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada i de l'escola Ítaca de Manresa. "L'Eduard Vallory va venir a visitar l'escola i al cap d'unes setmanes es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos que volia engegar aquest projecte", explica Fina Monell, directora de l'Ítaca.
Aquests vint-i-cinc centres, que se'ls anomena impulsors, "no és que hagin de ser un model per a les altres escoles que volen transformar-se, sinó que som la demostració que un canvi és possible", diu Monell, que recalca que "no es tracta de trobar un model i reproduir-lo, sinó que cada centre, si creu que es necessita renovar, ha de buscar els seus propis referents".
La feina d'aquets centres impulsors –que durant un any es van anar trobant i es van anar formant– serà acompanyar en el procés de canvi a les 30 escoles escollides en aquesta primera fornada. "Alguns mestres d'aquets 30 centres podran fer estada en una de les escoles impulsores per veure com treballem", ha expressant Monell, tot afegint que "a banda de nosaltres hi ha un equip de professionals que està bolcat i es dedica exclusivament al projecte Escola 21 i que seran els que faran el seguiment de les escoles en qüestió".
Del Bages, doncs, de moment s'ha escollit l'Escola Barnola d'Avinyó, però hi ha molts altres centres de la comarca adherits al projecte. Es tracta de l'escola Vall de Néspola, de Mura; del Col·legi Sant Josep i de l'Escola Diocesana, de Navàs; de l'escola Paidos, de Sant Fruitós; de l'escola La Serreta, de Santpedor; de les escoles Collbaix i Ametllers, de Sant Joan de Vilatorrada; de l'escola Sant Jordi, de Fonollosa, i de la Joviat, l'escola Les Bases, L'Espill, l'Oms i de Prat, el Sant Ignasi i l'institut Lluís de Peguera, de Manresa.
Aquesta iniciativa va començar a agafar forma fa dos anys, quan la UNESCO va fer públic l'informe Rethinking Education (Repensar l'Educació). Un document que, segons Vallory, que és, també, president del centre UNESCO de Catalunya, "posa les bases d'una educació que ja no fixa la seva mirada en els resultats, sinó en un aprenentatge que incorpori, també, aspectes emocionals i ètics". Amb el ferm convenciment que calia fer el pas definitiu cap a aquest nou sistema educatiu es va crear Escola Nova 21, que actualment compta amb l'adhesió de 458 centres de tot el territori.
Malgrat tots aquests centres ja han començat a dur a terme tallers enfocats en l'aprenentatge competencial globalitzat, de moment, només una trentena han estat els escollits per a desenvolupar un nou pla pedagògic, amb ajut presencial, que estarà en ple funcionament en el termini de tres anys. Un d'aquests centres és l'Escola Barnola d'Avinyó, que compta amb 187 alumnes que van des de P3 i fins a 6è de primària. "Amb aquest programa el nostre objectiu és descobrir el model pedagògic que ens potenciï millor com a escola per adequar-nos als temps actuals", ha explicat, en aquest diari, Ricard López, director del centre.
"Actualment el món va a un ritme vertiginós, on els coneixements són infinits i l'aprenentatge és durant tota la vida. No és com abans, on el que s'aprenia a l'escola era perdurable i inalterable", comenta López, que afegeix que és per aquest motiu que "des de l'Escola Barnola volem adaptar-nos a les exigències dels nous temps, partint del treball realitzat durant els darrers anys, que ens està permetent plantejar un procés de canvi amb la intenció de reformular les funcions de l'escola en la societat actual".
L'Ítaca, una de les escoles impulsores
Quan el projecte Escola Nova 21 encara era un embrió, els alma mater de la iniciativa es van posar en contacte amb vint-i-cinc centres que ja estaven duent a terme un projecte educatiu diferent i innovador. Dos d'aquests són del Bages. Es tracta del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada i de l'escola Ítaca de Manresa. "L'Eduard Vallory va venir a visitar l'escola i al cap d'unes setmanes es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos que volia engegar aquest projecte", explica Fina Monell, directora de l'Ítaca.
Aquests vint-i-cinc centres, que se'ls anomena impulsors, "no és que hagin de ser un model per a les altres escoles que volen transformar-se, sinó que som la demostració que un canvi és possible", diu Monell, que recalca que "no es tracta de trobar un model i reproduir-lo, sinó que cada centre, si creu que es necessita renovar, ha de buscar els seus propis referents".
La feina d'aquets centres impulsors –que durant un any es van anar trobant i es van anar formant– serà acompanyar en el procés de canvi a les 30 escoles escollides en aquesta primera fornada. "Alguns mestres d'aquets 30 centres podran fer estada en una de les escoles impulsores per veure com treballem", ha expressant Monell, tot afegint que "a banda de nosaltres hi ha un equip de professionals que està bolcat i es dedica exclusivament al projecte Escola 21 i que seran els que faran el seguiment de les escoles en qüestió".
Del Bages, doncs, de moment s'ha escollit l'Escola Barnola d'Avinyó, però hi ha molts altres centres de la comarca adherits al projecte. Es tracta de l'escola Vall de Néspola, de Mura; del Col·legi Sant Josep i de l'Escola Diocesana, de Navàs; de l'escola Paidos, de Sant Fruitós; de l'escola La Serreta, de Santpedor; de les escoles Collbaix i Ametllers, de Sant Joan de Vilatorrada; de l'escola Sant Jordi, de Fonollosa, i de la Joviat, l'escola Les Bases, L'Espill, l'Oms i de Prat, el Sant Ignasi i l'institut Lluís de Peguera, de Manresa.