29
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
18:44h
Un cop acabada l'experiència 2017 dels pressupostos participatius de Manresa, la CUP ha fet pública una nota on lamenta que l'equip de govern es limiti a fer "concursos de popularitat" enlloc de fer processos "realment" participatius. Després de recordar que el procés va néixer a partir d'una moció de la CUP l'any 2013, la formació rupturista afirma que "quan parlem de pressupostos participatius ens referim a mecanismes que permetin la participació directa de la ciutadania en l'elaboració dels pressupostos públics. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels governs ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació de la ciutadania en la definició de les seves prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents".
Segons la CUP, l'equip de govern no compleix aquest requisit, ja que els manresans i manresanes en cap moment no han pogut definir les prioritats ni, menys encara, discutir com s'han de distribuir els recursos. Per tant, segons la CUP, els "concursos d'idees" organitzats per l'ajuntament "no tenen res a veure" amb un pressupost participatiu, sinó que són uns exercicis de "propaganda institucional que es limiten a repartir les engrunes d'un pressupost milionari".
La CUP creu que només es podrà parlar d'uns pressupostos "plenament participatius" quan la ciutadania pugui decidir quants diners es destinen a cada cosa, mentre que el que es fa ara es converteix "en un simple concurs" que es limita a repartir 200.000 euros d'un pressupost de més de 82.000.000, "el que representa menys d'un 0,25% del total". La "prova definitiva" que no es tracta d'un pressupost participatiu, segueix la CUP, és que el procés municipal finalitza al maig, cinc mesos després de l'aprovació del pressupost. Qualsevol experiència realment participativa hauria d'acabar, com a molt tard, uns dies abans de l'aprovació del pressupost.
Per acabar, la CUP constata que les tres experiències anuals realitzades fins ara han servit per demostrar la vitalitat del teixit associatiu manresà, que ha omplert les tres convocatòries de "projectes engrescadors, la majoria de vegades amb un alt contingut social". Per això mateix, la candidatura independentista considera que no té cap mena de sentit que les entitats hagin de competir les unes contra les altres en un procés que, sovint, s'acaba decidint més per la "força bruta" que no pas per la qualitat intrínseca del projecte ni per la seva conveniència per a la ciutadania.
Segons la CUP, l'equip de govern no compleix aquest requisit, ja que els manresans i manresanes en cap moment no han pogut definir les prioritats ni, menys encara, discutir com s'han de distribuir els recursos. Per tant, segons la CUP, els "concursos d'idees" organitzats per l'ajuntament "no tenen res a veure" amb un pressupost participatiu, sinó que són uns exercicis de "propaganda institucional que es limiten a repartir les engrunes d'un pressupost milionari".
La CUP creu que només es podrà parlar d'uns pressupostos "plenament participatius" quan la ciutadania pugui decidir quants diners es destinen a cada cosa, mentre que el que es fa ara es converteix "en un simple concurs" que es limita a repartir 200.000 euros d'un pressupost de més de 82.000.000, "el que representa menys d'un 0,25% del total". La "prova definitiva" que no es tracta d'un pressupost participatiu, segueix la CUP, és que el procés municipal finalitza al maig, cinc mesos després de l'aprovació del pressupost. Qualsevol experiència realment participativa hauria d'acabar, com a molt tard, uns dies abans de l'aprovació del pressupost.
Per acabar, la CUP constata que les tres experiències anuals realitzades fins ara han servit per demostrar la vitalitat del teixit associatiu manresà, que ha omplert les tres convocatòries de "projectes engrescadors, la majoria de vegades amb un alt contingut social". Per això mateix, la candidatura independentista considera que no té cap mena de sentit que les entitats hagin de competir les unes contra les altres en un procés que, sovint, s'acaba decidint més per la "força bruta" que no pas per la qualitat intrínseca del projecte ni per la seva conveniència per a la ciutadania.