28
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
19:02h
Algú ha dit alguna vegada que els millors guions son els que escriu el futbol (sense adonar-se'n). I el guió que va seguir el Manresa-Girona B de la darrera jornada de lliga va ser dels que s'emportarien un Óscar (o un Goya o un Gaudí). Resumint: el Manresa no es jugava res després de la victòria aconseguida la setmana passada a Avià, mentre que el Girona B necessitava la victòria per evitar qualsevol ensurt o l'empat com a mal menor, encara que depenent d'altres resultats amb un punt l'equip gironí no feia prou. A la mitja part, l'empat que es donava al Congost, unit a les victòries parcials de Sant Cugat i Masnou en les seves visites a Llagostera i Mollet, feien que el Girona fos equip descendit, però l'1 a 2 als nou minuts de la represa canviava per complert la decoració. L'1 a 2 va ser el resultat que es va poder veure a l'electrònic del Congost durant més de mitja hora, però al darrer cremallot, quan mancaven pocs segons per arribar al minut 93 (l'àrbitre havia afegit 3 minuts més), el Girona feia una falta pocs metres més endavant del cercle central (uns 35 metres). Tothom sabia que després d'aquella falta el partit moriria.
Només quedava temps per engaltar i provar sort. Lucho va ser l'encarregat de posar el punt i final a la temporada al Congost. Des de la banqueta la consigna era clara: prova-ho! A les 13 hores i 48 minuts el Girona era equip de 1ª Catalana, però després de la gardela de Lucho, després d'un autèntic míssil terra-aire, les cares d'incredulitat dels jugadors gironins ho deien tot. Més encara quan, després que la pilota beses la xarxa per l'escaire, l'àrbitre xiulés la fi del partit. No hi havia temps per més. A les 13 hores i 49 minuts el Girona B havia passat del cel a l'infern. Caiguda lliure i sense protecció. Val més no trobar-s'hi en aquesta situació, però ha de fer mal, molt mal. Somriures (pel Manresa) i llàgrimes (moltes llàgrimes) pel Girona. Un guió de premi Óscar (o premi Goya o Gaudí).
El Manresa ja no es jugava res en aquesta darrera jornada de lliga. Els deures els havia fet una setmana abans en terres berguedanes. És per això que el mister Albert García va confeccionar una alineació light per afrontar aquest darrer compromís, fent jugar una majoria dels menys habituals en l'onze inicial (inclòs el juvenil Nil Pradas). Sense que aquesta circumstància tingués res a veure, als 12 minuts arribaria el primer gol visitant. Una jugada personal de Ferran va permetre el jugador gironí arribar fins la línia de fons i posar en safata de plata la rematada encertada de Samu, que anotava a boca de gol la passada de la mort del seu company. Amb avantatge visitant al marcador però amb igualtat sobre el terreny de joc, es van viure un bon grapat de minuts, fins que va arribar l'empat.
Als 37 minuts va arribar la avantsala de l'1 a 1. Després d'una pèrdua de pilota del central gironí Raül, el porter visitant evitava l'empat en un mà a mà davant Ricky. Però dos minuts més tard el mateix Ricky anotava des del punt de penal el que significava l'empat a l'electrònic, després d'unes mans assenyalades per Lozano Rico a l'àrea del gol sud de l'estadi. La resposta visitant va ser, cinc minuts més tard, un xut al pal de Karim.
A la represa va seguir la mateixa tònica d'igualtat de la primera part, però el Girona va trobar el camí del gol i de la permanència quan feia nou minuts que rodava la pilota. Després d'una centrada des de la dreta de Bech i d'un parell de refusos, Karim engaltava una gardela que es colava molt ajustada al pal defensat per Romero. El Girona B tornava a evitar el descens.
El cert és que el Manresa es va prendre el partit sense angunies, però intentant tenir la pilota i evitar la pressió del rival i la calor regnant sobre el verd del Congost. El Girona, també és cert, no va arriscar massa per aconseguir un gol que li donés la tranquil·litat definitiva i va jugar massa tou tenint en compte el que es jugava. De tant en tant treia el cap pels dominis de Romero, però sense fer ni pessigolles. Tenia el blat al sac, però encara no el tenia lligat. I no és que el Manresa li presentés gaire problemes en defensa, més enllà d'un xut creuat d'Alejandro que va sortir a prop del pal (76') i d'un xut de Javi López que es va enverinar en tocar en un defensa i que va sortir llepant l'escaire (77'), però quan tothom s'havia resignat o aferrat a l'1 a 2 que reflectia el marcador quan feia tres minuts que s'havia aturat en arribar al minut 90, Lucho va treure a la llum les darreres línies d'un guió curiós per a uns i malvat, molt malvat, per a altres. No dic res de nou si faig esment a allò de que "no es pot dir blat si no és al sac i ben lligat". Ara el Manresa gaudirà de vacances mentre que el Girona B haurà de seguir les promocions d'ascens a 2ª Divisió B i esperar l'ascens de tres equips catalans per evitar la situació a la que l'ha dut l'empat a dos del Congost. Creure-hi o... creure-hi.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa
Romero
(Roman, 81')
Agus
Nil Pradas
Clop
(Bernat, 85')
Ricky
(Joshua, 89')
Gonzalo
Alejandro
Javi López
(Lucho, 85')
Leandro
Albert Juste
(Samy, 61')
Roger Herms
Girona B Futbol Club
Marcel
Guillem
Juan
Moha
Ferran
(Pol, 91')
Raúl
Pol Blay
(Isma, 45')
Bech
Ronald
(Pimentel, 85')
Karim
(Pepu, 72')
Samu
(Guilana,72')
Gols
0-1 (12'), Samu
1-1 (39'), Ricky, de penalti
1-2 (54'), Karim, 54'
2-2 (93'), Lucho
Àrbitre
Sr. Salvador Lozano Rico, de la delegació del Baix Llobregat. Va estar auxiliat per Alejandro Fernández Ruiz i Víctor Guerrero García.
Targetes
--
/
Karim
Bech
Camp
Estadi del Congost, 130 espectadors.
Només quedava temps per engaltar i provar sort. Lucho va ser l'encarregat de posar el punt i final a la temporada al Congost. Des de la banqueta la consigna era clara: prova-ho! A les 13 hores i 48 minuts el Girona era equip de 1ª Catalana, però després de la gardela de Lucho, després d'un autèntic míssil terra-aire, les cares d'incredulitat dels jugadors gironins ho deien tot. Més encara quan, després que la pilota beses la xarxa per l'escaire, l'àrbitre xiulés la fi del partit. No hi havia temps per més. A les 13 hores i 49 minuts el Girona B havia passat del cel a l'infern. Caiguda lliure i sense protecció. Val més no trobar-s'hi en aquesta situació, però ha de fer mal, molt mal. Somriures (pel Manresa) i llàgrimes (moltes llàgrimes) pel Girona. Un guió de premi Óscar (o premi Goya o Gaudí).
El Manresa ja no es jugava res en aquesta darrera jornada de lliga. Els deures els havia fet una setmana abans en terres berguedanes. És per això que el mister Albert García va confeccionar una alineació light per afrontar aquest darrer compromís, fent jugar una majoria dels menys habituals en l'onze inicial (inclòs el juvenil Nil Pradas). Sense que aquesta circumstància tingués res a veure, als 12 minuts arribaria el primer gol visitant. Una jugada personal de Ferran va permetre el jugador gironí arribar fins la línia de fons i posar en safata de plata la rematada encertada de Samu, que anotava a boca de gol la passada de la mort del seu company. Amb avantatge visitant al marcador però amb igualtat sobre el terreny de joc, es van viure un bon grapat de minuts, fins que va arribar l'empat.
Als 37 minuts va arribar la avantsala de l'1 a 1. Després d'una pèrdua de pilota del central gironí Raül, el porter visitant evitava l'empat en un mà a mà davant Ricky. Però dos minuts més tard el mateix Ricky anotava des del punt de penal el que significava l'empat a l'electrònic, després d'unes mans assenyalades per Lozano Rico a l'àrea del gol sud de l'estadi. La resposta visitant va ser, cinc minuts més tard, un xut al pal de Karim.
A la represa va seguir la mateixa tònica d'igualtat de la primera part, però el Girona va trobar el camí del gol i de la permanència quan feia nou minuts que rodava la pilota. Després d'una centrada des de la dreta de Bech i d'un parell de refusos, Karim engaltava una gardela que es colava molt ajustada al pal defensat per Romero. El Girona B tornava a evitar el descens.
El cert és que el Manresa es va prendre el partit sense angunies, però intentant tenir la pilota i evitar la pressió del rival i la calor regnant sobre el verd del Congost. El Girona, també és cert, no va arriscar massa per aconseguir un gol que li donés la tranquil·litat definitiva i va jugar massa tou tenint en compte el que es jugava. De tant en tant treia el cap pels dominis de Romero, però sense fer ni pessigolles. Tenia el blat al sac, però encara no el tenia lligat. I no és que el Manresa li presentés gaire problemes en defensa, més enllà d'un xut creuat d'Alejandro que va sortir a prop del pal (76') i d'un xut de Javi López que es va enverinar en tocar en un defensa i que va sortir llepant l'escaire (77'), però quan tothom s'havia resignat o aferrat a l'1 a 2 que reflectia el marcador quan feia tres minuts que s'havia aturat en arribar al minut 90, Lucho va treure a la llum les darreres línies d'un guió curiós per a uns i malvat, molt malvat, per a altres. No dic res de nou si faig esment a allò de que "no es pot dir blat si no és al sac i ben lligat". Ara el Manresa gaudirà de vacances mentre que el Girona B haurà de seguir les promocions d'ascens a 2ª Divisió B i esperar l'ascens de tres equips catalans per evitar la situació a la que l'ha dut l'empat a dos del Congost. Creure-hi o... creure-hi.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa
Romero
(Roman, 81')
Agus
Nil Pradas
Clop
(Bernat, 85')
Ricky
(Joshua, 89')
Gonzalo
Alejandro
Javi López
(Lucho, 85')
Leandro
Albert Juste
(Samy, 61')
Roger Herms
Girona B Futbol Club
Marcel
Guillem
Juan
Moha
Ferran
(Pol, 91')
Raúl
Pol Blay
(Isma, 45')
Bech
Ronald
(Pimentel, 85')
Karim
(Pepu, 72')
Samu
(Guilana,72')
Gols
0-1 (12'), Samu
1-1 (39'), Ricky, de penalti
1-2 (54'), Karim, 54'
2-2 (93'), Lucho
Àrbitre
Sr. Salvador Lozano Rico, de la delegació del Baix Llobregat. Va estar auxiliat per Alejandro Fernández Ruiz i Víctor Guerrero García.
Targetes
--
/
Karim
Bech
Camp
Estadi del Congost, 130 espectadors.