22
de maig
del
2017
Actualitzat
el
23
de maig
a les
16:17h
L'il·lustre calderí i artista més internacional que mai ha tingut el petit poble de Calders, continua essent, 25 anys després de la seva mort, un veritable desconegut per a bona part de la gent del Moianès i del Bages, i probablement de tot Catalunya. Nascut a Barcelona l'any 1930 fou enterrat a Calders, i roman allà al seu cementiri i de forma ben discreta.
Almendros fou probablement el millor director de fotografia d'Europa i probablement del seu temps, un dels millors. Va treballar en quasi seixanta films a diversos països però la seva etapa a Hollywood fou la més reeixida, coneguda i reconeguda. El glamour americà del cinema no el va enlluernar, ja que abans ja havia realitzat fotografia de diversos films i s'havia format a Cuba, Itàlia o França. En aquest darrer país va coincidir amb l'esplendor de la Nouvelle Vague i va treballar colze a colze amb els directors més coneguts i emblemàtics de la època com Rohmmer (Pauline a la plage) o Truffaut (L'infant salvatge). A Hollywood va obtenir el que ha estat el primer Oscar d'un català amb el laboriós i autèntic film Días del cielo a l'any 1978, però podem veure la seva elegància i sensibilitat fotogràfica en films tan dispars com El lago azul, Kramer contra Kramer, La decisión de Sophie, el documental Imagine de John Lennon, etc. Va estar treballant al costat dels més grans de la època com Jack Nicholson, Meryl Streep o Dustin Hoffman, els veritables líders cinematogràfics de tota una generació. Al nostre país només hi va intervenir com a director de fotografia en el film Cambio de sexo sota la direcció de Vicente Aranda.
El seu poble natal el recorda des de fa anys donant nom al Centre Cultural i a nivell de tota la Península Ibèrica només es pot veure en la tasca d'un professor sevillà d'un institut de secundària que va recollir part del seu llegat i que va aconseguir que el seu institut portés el nom del gran director de fotografia, a Tomares. Un IES que dona formació en Imatge i so i que està ubicat en un carrer que també es diu també Néstor Almendros.
Dissabte passat el Cineclub Manresa va voler retre-li homenatge 25 anys després de la seva mort amb una ofrena floral al cementiri, on romanen les seves cendres des del març del 1992, any en que va morir de Sida a Nova York. L'acte va consistir en una entrega floral i un breu parlament de l'alcalde Eduard Sànchez, on va fer un emotiu record al més gran director de fotografia que ha donat el nostre país i on va fer un símil amb els actuals refugiats que travessen el mar Mediterrani "quants d'aquests refugiats no seran com el Néstor que amb la guerra civil espanyola va haver d'emigrar i fer el seu brillant treball i la seva carrera en altres indrets".
A continuació al Centre Cívic, en pantalla gran, es va projectar el documental sobre la seva vida i obra, fet pels seus amics i coneguts i que portava per títol Néstor Almendros, artesano de la luz. En acabar es va oferir una taula rodona amb la presència de l'historiador i erudit local Lluís Cerarols; un calderí que el va conèixer Joan Serra i dos experts cinematogràfics Jordi Bordas i Jordi Estrada.
Cerarols va voler desgranar els orígens familiars de l'avi i dels seus pares en un petit poble en temps de la guerra i glossant la figura de l'avi, Joan Cuyàs, qui fou el que va portar l'aigua al poble. El seu pare fou el pedagog, Herminio Almendros, nascut a Almansa, un important dirigent i intel·lectual de l'ensenyament a la República i que va tenir alts càrrecs de l'època; també fou l'introductor a l'estat espanyol del mètode pedagògic Celestin Freinet. Joan Serra, un jove als anys 80 el va conèixer de les seves vingudes al poble i sempre que podia l'acompanyava per la comarca i a fer fotografies. Algunes anècdotes singulars foren que un dia va aparèixer el Néstor a Calders per veure els Pastorets, acompanyat del Ventura Pons. I que en una altra ocasió van anar junts al Cineclub de Manresa i els responsables de l'època es van quedar bocabadats.
Algunes frases que determinen la personalitat del calderí van sorgir en aquesta taula rodona com, per exemple, "quan més talent, més senzill s'ha de ser i saber escoltar als altres"; o "un director de fotografia ha de tenir per sobre de tot sensibilitat artística, plàstica i cultural, la tècnica és secundària".
Bordas i Estrada van insistir en el potencial real del llegat de Néstor Almendros, van insistir en reivindicar la seva figura i la seva obra i també van ser contundents en voler que aquest artista oblidar "sigui admirat, reconegut i que es continuï descobrint la seva obra".
Per tot això la millor manera d'admirar-lo és visionant de nou els seus films, tasca encomiable que està fent el Cineclub Manresa i que va continuar a la capital del Bages amb les projeccions diumenge a la Plana de l'Om de Días del cielo. I durant aquesta setmana també es podran veure La habitación verde de Truffaut i La Marquesa de O, de Rommer.
Un artista en majúscules que roman a l'oblit però que amb la fotografia de les seves pel·lícules ens han deixat material viu per viure i entendre el món, la llum i la fotografia des dels seus ulls miops, curiosament.
Almendros fou probablement el millor director de fotografia d'Europa i probablement del seu temps, un dels millors. Va treballar en quasi seixanta films a diversos països però la seva etapa a Hollywood fou la més reeixida, coneguda i reconeguda. El glamour americà del cinema no el va enlluernar, ja que abans ja havia realitzat fotografia de diversos films i s'havia format a Cuba, Itàlia o França. En aquest darrer país va coincidir amb l'esplendor de la Nouvelle Vague i va treballar colze a colze amb els directors més coneguts i emblemàtics de la època com Rohmmer (Pauline a la plage) o Truffaut (L'infant salvatge). A Hollywood va obtenir el que ha estat el primer Oscar d'un català amb el laboriós i autèntic film Días del cielo a l'any 1978, però podem veure la seva elegància i sensibilitat fotogràfica en films tan dispars com El lago azul, Kramer contra Kramer, La decisión de Sophie, el documental Imagine de John Lennon, etc. Va estar treballant al costat dels més grans de la època com Jack Nicholson, Meryl Streep o Dustin Hoffman, els veritables líders cinematogràfics de tota una generació. Al nostre país només hi va intervenir com a director de fotografia en el film Cambio de sexo sota la direcció de Vicente Aranda.
El seu poble natal el recorda des de fa anys donant nom al Centre Cultural i a nivell de tota la Península Ibèrica només es pot veure en la tasca d'un professor sevillà d'un institut de secundària que va recollir part del seu llegat i que va aconseguir que el seu institut portés el nom del gran director de fotografia, a Tomares. Un IES que dona formació en Imatge i so i que està ubicat en un carrer que també es diu també Néstor Almendros.
Comitiva calderina desplaçant-se fins al cementiri. Foto: Toni Carrasco
Dissabte passat el Cineclub Manresa va voler retre-li homenatge 25 anys després de la seva mort amb una ofrena floral al cementiri, on romanen les seves cendres des del març del 1992, any en que va morir de Sida a Nova York. L'acte va consistir en una entrega floral i un breu parlament de l'alcalde Eduard Sànchez, on va fer un emotiu record al més gran director de fotografia que ha donat el nostre país i on va fer un símil amb els actuals refugiats que travessen el mar Mediterrani "quants d'aquests refugiats no seran com el Néstor que amb la guerra civil espanyola va haver d'emigrar i fer el seu brillant treball i la seva carrera en altres indrets".
A continuació al Centre Cívic, en pantalla gran, es va projectar el documental sobre la seva vida i obra, fet pels seus amics i coneguts i que portava per títol Néstor Almendros, artesano de la luz. En acabar es va oferir una taula rodona amb la presència de l'historiador i erudit local Lluís Cerarols; un calderí que el va conèixer Joan Serra i dos experts cinematogràfics Jordi Bordas i Jordi Estrada.
Cerarols va voler desgranar els orígens familiars de l'avi i dels seus pares en un petit poble en temps de la guerra i glossant la figura de l'avi, Joan Cuyàs, qui fou el que va portar l'aigua al poble. El seu pare fou el pedagog, Herminio Almendros, nascut a Almansa, un important dirigent i intel·lectual de l'ensenyament a la República i que va tenir alts càrrecs de l'època; també fou l'introductor a l'estat espanyol del mètode pedagògic Celestin Freinet. Joan Serra, un jove als anys 80 el va conèixer de les seves vingudes al poble i sempre que podia l'acompanyava per la comarca i a fer fotografies. Algunes anècdotes singulars foren que un dia va aparèixer el Néstor a Calders per veure els Pastorets, acompanyat del Ventura Pons. I que en una altra ocasió van anar junts al Cineclub de Manresa i els responsables de l'època es van quedar bocabadats.
Calders va fer una ofrena floral on està enterrat el cèlebre director fotogràfic. Foto: Toni Carrasco
Algunes frases que determinen la personalitat del calderí van sorgir en aquesta taula rodona com, per exemple, "quan més talent, més senzill s'ha de ser i saber escoltar als altres"; o "un director de fotografia ha de tenir per sobre de tot sensibilitat artística, plàstica i cultural, la tècnica és secundària".
Bordas i Estrada van insistir en el potencial real del llegat de Néstor Almendros, van insistir en reivindicar la seva figura i la seva obra i també van ser contundents en voler que aquest artista oblidar "sigui admirat, reconegut i que es continuï descobrint la seva obra".
Per tot això la millor manera d'admirar-lo és visionant de nou els seus films, tasca encomiable que està fent el Cineclub Manresa i que va continuar a la capital del Bages amb les projeccions diumenge a la Plana de l'Om de Días del cielo. I durant aquesta setmana també es podran veure La habitación verde de Truffaut i La Marquesa de O, de Rommer.
Un artista en majúscules que roman a l'oblit però que amb la fotografia de les seves pel·lícules ens han deixat material viu per viure i entendre el món, la llum i la fotografia des dels seus ulls miops, curiosament.