La PAHC hi torna: després de 8 hores ocupant l'oficina de Bankia, aconsegueix la dació en pagament

Llàgrimes als ulls i una forta abraçada entre el Jesús, la Paqui i la seva filla. Tot plegat en el centre d'una oficina de Bankia, la de Crist Rei, plena de confeti fet manualment a base d'estripar fulls de revistes i diaris. Al voltant d'ells, la trentena llarga d'activistes de la PAHC celebrant una nova victòria. Una mica més apartat al fons, el director de l'oficina bancària, que havia sortit acompanyant el Jesús per donar la notícia, s'ho mirava tot entre cansat, encuriosit i admirat, fins que ha recordat que no era la seva festa i, discretament, s'ha apartat al seu despatx.

Eren 1/4 de 7 de la tarda d'aquest dimecres, quan després de 8 hores de pressió, persistència i negociació, en Jesús, un jubilat de to pausat i educat, informava els activistes de verd que el banc, Bankia, assumia la dació en pagament de 170.000 euros del pis que havien ajudat a comprar a la seva filla a Berga, quan va anar-hi a viure amb el seu marit, i que pesava com una llosa sobre ell, i sobre la Paqui, també jubilada, i la seva filla. Les llàgrimes en l'abraçada familiar buidaven cinc anys empaitant els empleats de Bankia, portant-los papers, i tornant-los a portar, i avançant un passet per després retrassar-ne quatre i veure com al final els arribava el "totxo" processal. Dos jubilats joves, el Jesús i la Paqui, amb unes pensions curtes, que no s'haurien imaginat mai acabar vestits de verd quan es pensaven que ajudaven a la filla.

Però al seu costat la PAHC un moviment que no s'atura, una tuneladora que s'autoabasteix amb els seus propis casos, com han fet, precisament, en Jesús i la Paqui, els darrers mesos abans d'arribar a avui, assistint, opinant, cantant o fent número en totes les accions anteriors que no tenien res a veure amb ells, o que ho tenien tot a veure. Un activisme que a Manresa és especialment actiu i que és un referent d'aquest moviment a tot l'Estat. 

El Jesús, la Paqui i la seva filla han aconseguit aquest dimecres que Bankia accepti la dació en pagament del pis que no podien pagar i en el que l'import pendent de la hipoteca eren 170.000 euros. Però ho han fet de bracet de la PAHC, o sigui, d'altres persones que, com ells, han tingut problemes d'habitatge o han solidaritzat el seu esforç amb la justícia. Després de 8 hores d'ocupació, i després de molts diumenges d'assemblees, i moltes trobades, i moltes accions i, alguna pèrdua pel camí.

Des de 2012 intentant una dació

Els fets es remunten a l'any 2012, quan al marit de la filla del matrimoni li van oferir feina a l'hospital Sant Bernabé de Berga. "Vam decidir ajudar-los a comprar un pis allà", manifesta el Jesús, que explica que l'habitatge està a nom de la seva dona i la seva filla. "Quan va arribar el punt àlgid de la crisi, es van separar, el marit va marxar del pis i el tema de la hipoteca va quedar en standby", comenta, posant de manifest que la filla "no es podia fer càrrec dels diners que li demanava el banc i nosaltres no la podíem ajudar". 

Amb l'objectiu d'intentar trobar una solució, aquesta família fa anys que està en converses amb el banc per aconseguir una dació en pagament. Però no hi ha manera. "La meva filla ha estat treballant a Martorell i a Barberà del Vallès, vivint en pisos de lloguer. I cada cop s'ha empadronat al lloc on tenia la feina", diu Jesús, que afegeix que "la negativa del banc a no concedir-nos la dació en pagament era que el pis de Berga constava com una segona residència perquè la nostra filla vivia i estava empadronada en una altra ciutat".

El darrer oferiment que els havia fet Bankia va ser que la família cedís el pis a la immobiliària del banc durant sis mesos per si el podien vendre a algú altre. "Però, i si no la venen?", es pregunta Jesús; "nosaltres volem algun document oficial que acrediti això perquè després encara no ens demanin més diners". No ha calgut.