08
de maig
del
2017
Actualitzat
el
09
de maig
a les
19:49h
Amb la retirada de les 148 plaques franquistes que queden a la ciutat, l'Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van patir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i opressió d'un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la llengua, i on els ideals polítics eren perseguits.
Els detalls d'aquesta actuació municipal a partir del mes vinent s'ha donat a conèixer aquest migdia, a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; pel director del Museu, Francesc Vilà; i la tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament, Mercè Argemí. Els ha acompanyat també Jordi Bordes, historiador contractat a través del programa Garantia Juvenil que ha realitzat el cens d'habitatges de la ciutat amb plaques franquistes.
Anna Crespo ha explicat que, amb aquesta acció, el consistori dona continuïtat a les gestions fetes en anteriors mandats i en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, que té com a objectiu principal "aportar un nou coneixement contra l'oblit i contribuir a crear una societat més lliure, democràtica, solidària i respectuosa" i "contribuir a reconstruir el relat de la nostra història recent i a crear una comunitat més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la història recent i dels valors, les maneres de fer, les lluites i els anhels de les generacions que ens precedeixen". Per aquest motiu es considera plenament adequat i necessari fer les accions necessàries per retirar les plaques amb simbologia feixista que encara existeixen a l'espai públic de la ciutat.
Donar compliment a la Llei de Memòria Històrica i la del Dret a l'Habitatge
Alhora el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat.
Cal dir que, mentre s'estava preparant la retirada de les plaques, ha aparegut una nova normativa introduïda a la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que fixa un termini d'un any, a comptar des del dia 31 de març de 2017, perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i que no fer-ho podrà ser objecte de sanció.
Les comunitats de propietaris rebran durant les pròximes setmanes una carta on se'ls informarà de la retirada i on se'ls concedirà el termini d'un mes perquè siguin elles mateixes, si així ho desitgen, les qui retirin la placa. En cas de no rebre cap comunicació per part de la comunitat, la brigada municipal procedirà a retirar les plaques. Totes elles seran dipositades al Museu Comarcal de Manresa que en farà la conservació per tal que esdevinguin un material històric útil contra l'oblit i per l'educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat.
A la vegada l'Ajuntament de Manresa anima la ciutadania a seguir denunciant tots aquells símbols que enalteixin els feixismes i totalitarismes. La comunicació de les observacions es pot fer via instància o personalment a la Regidoria de cultura i al Museu Comarcal de Manresa.
Acció pedagògica al Museu Comarcal
La regidora de Cultura ha explicat que la retirada de plaques començarà el proper mes de juny i es preveu que a mitjans de juliol estigui tota la feina enllestida per eliminar "una simbologia de temps foscos i de repressió". Així mateix, Crespo ha avançat que un cop retirades les plaques, s'està estudiant fer alguna actuació al Museu Comarcal de Manresa "amb voluntat pedagògica, sobretot per als més joves".
Crespo ha assegurat que, un cop quedi enllestida aquesta actuació, "ja no quedarà cap simbologia franquista a la via pública" i ha recordat que en els darrers anys "s'ha canviat el nom dels carrers del Bisbe Perelló i l'Alcalde Montardit pels de Maria Aurèlia Capmany i Maternitat d'Elna, respectivament; es van retirar les plaques de simbologia feixista del cementiri i es va retirar l'escut de la façana de l'edifici de correus".
Els detalls d'aquesta actuació municipal a partir del mes vinent s'ha donat a conèixer aquest migdia, a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; pel director del Museu, Francesc Vilà; i la tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament, Mercè Argemí. Els ha acompanyat també Jordi Bordes, historiador contractat a través del programa Garantia Juvenil que ha realitzat el cens d'habitatges de la ciutat amb plaques franquistes.
Anna Crespo ha explicat que, amb aquesta acció, el consistori dona continuïtat a les gestions fetes en anteriors mandats i en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, que té com a objectiu principal "aportar un nou coneixement contra l'oblit i contribuir a crear una societat més lliure, democràtica, solidària i respectuosa" i "contribuir a reconstruir el relat de la nostra història recent i a crear una comunitat més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la història recent i dels valors, les maneres de fer, les lluites i els anhels de les generacions que ens precedeixen". Per aquest motiu es considera plenament adequat i necessari fer les accions necessàries per retirar les plaques amb simbologia feixista que encara existeixen a l'espai públic de la ciutat.
Donar compliment a la Llei de Memòria Històrica i la del Dret a l'Habitatge
Alhora el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat.
Cal dir que, mentre s'estava preparant la retirada de les plaques, ha aparegut una nova normativa introduïda a la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que fixa un termini d'un any, a comptar des del dia 31 de març de 2017, perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i que no fer-ho podrà ser objecte de sanció.
Les comunitats de propietaris rebran durant les pròximes setmanes una carta on se'ls informarà de la retirada i on se'ls concedirà el termini d'un mes perquè siguin elles mateixes, si així ho desitgen, les qui retirin la placa. En cas de no rebre cap comunicació per part de la comunitat, la brigada municipal procedirà a retirar les plaques. Totes elles seran dipositades al Museu Comarcal de Manresa que en farà la conservació per tal que esdevinguin un material històric útil contra l'oblit i per l'educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat.
A la vegada l'Ajuntament de Manresa anima la ciutadania a seguir denunciant tots aquells símbols que enalteixin els feixismes i totalitarismes. La comunicació de les observacions es pot fer via instància o personalment a la Regidoria de cultura i al Museu Comarcal de Manresa.
Acció pedagògica al Museu Comarcal
La regidora de Cultura ha explicat que la retirada de plaques començarà el proper mes de juny i es preveu que a mitjans de juliol estigui tota la feina enllestida per eliminar "una simbologia de temps foscos i de repressió". Així mateix, Crespo ha avançat que un cop retirades les plaques, s'està estudiant fer alguna actuació al Museu Comarcal de Manresa "amb voluntat pedagògica, sobretot per als més joves".
Crespo ha assegurat que, un cop quedi enllestida aquesta actuació, "ja no quedarà cap simbologia franquista a la via pública" i ha recordat que en els darrers anys "s'ha canviat el nom dels carrers del Bisbe Perelló i l'Alcalde Montardit pels de Maria Aurèlia Capmany i Maternitat d'Elna, respectivament; es van retirar les plaques de simbologia feixista del cementiri i es va retirar l'escut de la façana de l'edifici de correus".