La Fundació Arrels rep el premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat 2017

El director de l'entitat, Ferran Busquets, ha rebut aquest diumenge a Navarcles el guardó per la seva ajuda als sense sostre de la ciutat de Barcelona | El cantant de Gossos i activista social, Natxo Tarrés, li ha lliurat el premi en el marc del 14è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya Clam

Gala final de lliurament del Premi Pere Casaldàliga en el marc del Festival Clam
Gala final de lliurament del Premi Pere Casaldàliga en el marc del Festival Clam | Nàstia Belyanina
Redacció
30 d'abril del 2017
Actualitzat a les 19:19h
Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, ha rebut aquest migdia el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat 2017 que es lliura anualment en el marc del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam). El guardó li ha entregat el cantant manresà del grup de rock Gossos i activista social, Natxo Tarrés.

L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer; i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, entre d'altres autoritats i representants del festival de cinema així com del sector de la cooperació i l'activisme solidari.

La gala ha estat dirigida per l'actor Enric Llort i amb la participació d'actors navarclins i membres del grup de ball de Loli Rubio. El poema So Tenyo, de Pere Casaldàliga, amb música de Carles Casas, i la interpretació en directe de la cançó "Tornarem a casa" de Natxo Tarrés, han estat dos dels moments més emotius d'una gala d'excel·lent qualitat escènica.

Natxo Tarrés ha agraït el Clam la seva invitació i ha mostrat la seva admiració cap a persones com les que formen Arrels Fundació "persones que són capaces de passar a l'acció i ajudar i conscienciar de problemes que tenim a tocar a casa. Seguint el paral·lelisme de l'existència de castes a l'Ïndia "Tarrés ha denunciat que als carrers de moltes de les nostres ciutats també hi ha Intocables, persones que són invisibles. Per això, hem de valorar i honorar aquells que fan un pas endavant i treballen, per fer-los costat, per aixoplugar aquestes persones invisibles, de fer que se sentin acollits".

Al seu torn, Ferran Busquets ha mostrat el seu agraïment per aquest guardó i ha recordat "que en aquests moments a Catalunya hi pot haver uns 5.000 persones dormint al carrer" i que aquesta situació de molta gent "no és una causa llunyana, sinó que és ben real". El director d'Arrels ha fet una crida a "no culpabilitzar aquestes persones víctimes de la pobresa, ja que qualsevol de nosaltres podem patir una situació que ens aboqui a perdre-ho tot".

Posteriorment, ha arribat la intervenció de Miquel Fuster, un home que va rebre l'ajut d'Arrels després de viure 15 anys al carrer i que ha explicat que la seva va ser una molt dura "experiència de dolor", una situació que ha equiparat al sentiment que es pot tenir "amb la mort d'un fill o una filla". Miquel Fuster ha relatat alguns episodis d'una anys que va ser "a l'inframón". Fuster és dibuixant i ha editat dos llibres de còmics relatant aquesta vida al carrer durant una dècada i mitja.

Suport de l'empresa Sagalés al Clam

La presència de Ferran Busquets i altres membres de la Fundació Arrels ha comptat amb la col·laboració de l'empresa de transports Sagalés que ha posat, de forma gratuïta, un microbús per traslladar-los des de Barcelona a Navarcles.

Entitat guanyadora

Arrels és una entitat que des de 1987 es dedica a l'atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Per fer aquesta feina compta amb el treball i el suport de professionals, voluntaris i persones ateses que formen un equip que comparteix un sol crit: Ningú dormint al carrer!

Els membres d'Arrels són persones que volen que ningú dormi al carrer. Des de 1987 han acompanyat més de 10.000 persones sense llar en el seu camí cap a l'autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Compten amb el suport de 54 persones contractades, prop de 400 persones voluntàries i 4.000 donants que fan possible dur a terme diferents programes d'actuació.

El seu objectiu és acompanyar i atendre les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d'exclusió perquè tornin a ser el més autònomes possible; sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes de la pobresa al nostre entorn; i denunciar situacions injustes i aportar solucions que ajudin a transformar la realitat d'exclusió social.

L'experiència i el contacte diari amb les persones sense llar ha construït des dels inicis, la seva manera d'atendre les persones i d'afrontar les causes que generen quedar-se sense llar.

Abordant situacions però també les causes. Sent al costat de les persones sense llar, promovent la seva autoestima i confiança i garantint que, quan decideixin sortir del carrer, tindran cobertes les necessitats bàsiques. Al mateix temps, treballen per explicar a la societat les causes que provoquen que una persona es quedi al carrer i possibles propostes de millora.

Atenent les persones des d'un punt de vista integral, respectant els seus ritmes, sense imposar, fomentant la seva participació i pressa de decisions en el seu procés de millora, i fomentant la reducció de danys. La persona és el centre de qualsevol intervenció.

Una entitat on tothom aporta. Les persones sense llar aporten coneixement des de la seva experiència i visió crítica, l'equip de voluntariat permet crear nous vincles amb les persones més vulnerables, i l'equip de treballadors afegeix la perícia tècnica i la continuïtat dels processos.

Apostant per la innovació social. Els agrada fixar-se en projectes i iniciatives d'altres països enfocats a les persones sense llar per aprendre noves formes d'actuació i adaptar-les.

Sent independents. El fet de comptar amb una base social àmplia que els dóna suport facilita la seva capacitat crítica amb aquelles visions del fenomen sense llar ancorades en el passat i que tendeixen a perpetuar-lo, i els dóna seguretat i llibertat d'actuació.

Dades d'Arrels Fundació a 1 de juny de 2016

A Barcelona hi ha més de 3.000 persones sense llar, de les quals 419 dormen en solars i fàbriques en desús, 1.907 dormen als albergs i altres recursos públics i privats, i 941 dormen directament al carrer. L'equip de carrer d'Arrels recorre Ciutat Vella, l'Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí.

Entre les persones sense llar a Barcelona, el 86% són homes i el 14% són dones; la meitat tenen entre 25 i 49 anys. El 66% de les persones són immigrants que procedeixen de 46 països diferents, comunitaris i no comunitaris. De mitjana, les persones entrevistades fa 3 anys i 9 mesos que no tenen una llar estable. De fet, el 70% fa més d'un any que viu al carrer. Segons dades recollides pel Cens de persones que viuen al carrer, en el qual Arrels ha entrevistat 348 persones que dormen als carrers de Barcelona, 1 de cada 5 no es pot fer càrrec de les seves necessitats bàsiques i 3 de cada 4 no tenen cap tipus d'ingrés econòmic. El 19% de les persones entrevistades pateixen una situació de vulnerabilitat elevada; el 50% diu que no disposen de targeta sanitària i el 37% diu haver estat víctima d'agressions físiques i/o verbals.